Fills hiperactius o molt moguts. Què podem fer?

No para de moure's a la cadira, triga una eternitat a fer els deures, es distreu per ximpleries, he d'estar constantment al seu costat, haig de repetir la mateixa ordre cinc vegades perquè obeeixi (si és que obeeix)…

Tots els nens es mouen, és normal i és el que toca a la infància, però hi ha nens que no paren quiets i que els ho posen molt difícil als seus pares.

Un nen hiperactiu no para de moure's, corre en comptes de caminar, salta, necessita estar en moviment encara que no hi hagi cap finalitat, li costa acabar les tasques i sol saltar d'un joc a un altre, sense recollir i sense acabar. Desobeeix o li costa força obeir, no és que sigui dolent, és que no atén i menys les ordres que són un rotllo. És el rei de les rabietes, és expressiu per al bo i per al dolent, quan s'enfada, s'enfada moltíssim i quan està content està excitadíssim. És impulsiu i no pensa les coses abans d'actuar, per això de vegades es pot mostrar agressiu, perquè no controla, les seves emocions passen a accions sense cap filtre. Solen tenir dificultats en l'aprenentatge també.

Ja coneixem bé la proliferació del diagnòstic de TDAH a la nostra societat. Però no sempre és un diagnòstic encertat. Lluny d'intentar explicar en aquest post què seria patològic i què no, el que pretenc és orientar aquells pares que tenen fills molt moguts independentment que puguin tenir aquest trastorn o no.

Cada vegada suportem menys la conducta irregular dels nens, quan el nostre fill no s'ajusta a les nostres expectatives, ens frustrem i acabem buscant desesperadament una solució. Quan la veritable solució passa per acceptar el teu fill tal com és.

Una vegada vaig anar a una conferència de Francisco Castaño Mena i Pedro García Aguado i van dir una frase que faig servir moltíssim a l'escola de pares i mares:

“Hay niños redondos y niños cuadrados” Als rodons els poses el bolquer, els dones una lleugera empenteta i roden sols, els quadrats no roden i necessiten que els vagis donant empentetes a cada pas.

Està clar que els nens molt moguts són quadrats i requereixen molt més esforç per part dels pares per poder-los educar.

Els pares en general no estem preparats per contenir un fill inquiet. Els horaris laborals, les presses, l'escassa tolerància a la conducta desobedient, fomenta en molts casos una ruptura emotiva de les relacions pares-fills, creant un cercle viciós de nervis i irritació que reforça precisament les conductes que volem evitar.

Per a mi hi ha dos tipus d'hiperactivitat, l'ambiental i la patològica. La ambiental és la que apareix en nens molt moguts, desobedients i energètics que desborden els seus pares que no poden ensenyar-los a autocontrolar-se. La hiperactivitat patològica és un quadre neurològic i psicològic més complicat que requereix un bon diagnòstic i tractament adequat. Però en tots dos casos, l'actuació dels pares ha de ser la mateixa:

Què puc fer si el meu fill és molt mogut?

- Acceptar-lo

El primer pas és l'acceptació. El nostre fill és com és. Qui té més d'un fill ho sap, no hi ha dos fills iguals. Hi haurà coses que no podrem aconseguir mai: que baixi les escales com una persona (les baixa corrent, saltant o per la barana), que deixi de moure's, que segui com les persones… Senzillament no pot

Deixa ja de barallar-te! És una batalla perduda. Accepta'l com és i guarda les teves energies per barallar-te per batalles més importants, que segur que vindran.

- Límits escassos i clars

Tria bé els límits que posaràs. Tots els nens, moguts o no, necessiten límits. Però ells els necessiten més. N'ha de tenir pocs, molt pocs. No posis límits que saps per endavant que no podrà complir (menjar assegut una hora sense aixecar-se de la cadira) i que a més no serveixen de res. Posa els importants com per exemple els que tinguin a veure amb la seva integritat física (creuar la carretera o enfilar-se a un arbre). Són nens propensos als accidents.

Sigues molt constant i recorda'ls el límit cada vegada que faci falta. No donis per fet que se'n recorda perquè no ho fa. Parla-li clar, frases curtes i senzilles.

- No abusis del càstig

Els nens moguts són nens eternament castigats, se'ls acumulen els càstigs i a més no solen servir-los de res. Fes-lo servir només per al veritablement important, en cas contrari sempre l'estaràs castigant. En aquest tipus de nens, castigar serveix de poc.

- Evita els enfrontaments

A aquestes altures, ja sabràs en quins moments el teu fill/a pot esclatar. Quan està molt cansat/da, quan està molt content/a per alguna cosa, quan hi ha molta gent… Són nens que solen mostrar-se encara més inquiets i nerviosos quan estan amb més gent i solen estar més tranquils quan estan sols.

Si està molt cansat o està envoltat de gent, evita els enfrontaments, mostra't més permissiu. No són moments per educar, són moments per contenir. Sigues pacient i sigues més flexible amb el seu comportament.

- No el critiquis davant de la gent

Si ho fas obriràs la veda. Si jo etiqueto el meu fill/a davant de la gent, faré que es fixin més en ell o ella. Imagina't un dinar familiar, tots els nens jugant abans d'entrar al restaurant i el teu és el primer a enfilar-se a l'arbre. Sense pensar-ho dius “es que no para quieto, siempre tiene que dar la nota” i automàticament fas que tothom es fixi en el mal comportament del teu fill/a. Si en la mateixa situació t'apropes al teu fill/a, sense cridar l'atenció de ningú, l'agafes i el baixes de l'arbre proposant-li una activitat alternativa i menys perillosa, l'incident passarà desapercebut i ningú etiquetarà el teu fill/a.

És molt important no infravalorar-lo davant de tothom perquè se sentirà atacat i menyspreat i aconseguiràs exactament el contrari del que vols, aconseguiràs que et repti més i et desobeeixi. Un nen atacat és un nen ressentit que s'omple d'ira i de ràbia. Quan sentim ràbia no ens ve de gust portar-nos bé, tot el contrari, ens ve de gust embolicar-la.

- Organitza-li la vida.

Rutina, rutina i més rutina. Els donarà seguretat saber el que els toca fer en cada moment. Són desorganitzats per naturalesa, per això necessitaran molta ajuda en aquest sentit. La rutina és necessària a la infància, saber què s'espera d'ells en cada moment els facilita molt el camí. Pots fer una agenda amb dibuixos a la seva habitació de cada dia de la setmana o escriure-ho en una pissarra, en fi, cada pare que triï la seva pròpia manera.

- Juga, juga i juga

El joc és la millor font d'aprenentatge a la infància. Guia el seu joc perquè sigui productiu, perquè intenti acabar una cosa abans de començar la següent. Asseu-te a fer puzles, busca activitats tranquil·les perquè aprengui també a relaxar-se, juga amb el teu fill/a a allò que no sap jugar sol.

- Ensenya-li a autoregular-se

Llegeix contes o busca meditacions infantils per fer amb ell/ella abans d'anar al llit. Necessiten que la seva energia pari, necessiten aprendre a autoregular-se. Realitza activitats amb ells que els ajudin en aquest sentit, com ioga en família o relaxacions o cançons. És molt recomanable realitzar aquest tipus d'activitats al final del dia, per afavorir el relax i la conciliació del son.

Hi ha un llibre molt bonic que ensenya als pares a meditar amb els fills

- Educa en positiu

Per a mi educar en positiu és fer servir molt més el reforç positiu que el negatiu. Un reforç positiu és quan li dius al teu fill/a el bé que ha fet les coses, mostrant-li així exactament el que vols que faci i motivant-lo a tenir ganes de fer-ho bé. Quan jo li dic el content que estic amb el que ha fet o ha aconseguit, genero un clima de benestar en què és més fàcil que segueixi portant-se bé.

El reforç negatiu podria ser per exemple un càstig. Jo li dic al meu fill que allò que ha fet està malament i per això el castigo. Li dic el que està malament però no el que seria el correcte. A més genero malestar i frustració.

En nens molt moguts, la probabilitat de fer les coses malament augmenta i si a això li sumem la seva desobediència o “obediència retardada” la probabilitat d'estar envoltat de reforços negatius augmenta. El castiguen a l'escola, a casa, al menjador,… Tothom els diu el que fan malament, però qui els diu el que fan bé?

Fes servir el reforç positiu sempre que puguis. No es tracta de premiar la seva bona conducta amb joguines, es tracta de dir-li el bo que és en allò o el bé que ha fet l'altre, que vegi que valores el seu esforç per damunt del resultat. Que vegi l'orgull en els teus ulls pel que fa i no només la ràbia i la frustració pel que no fa.

- Mostra-li el teu afecte

Necessiten saber que som allà, passi el que passi. Que els donem suport i els valorem. Però sobretot que els estimem sempre, quan es porten bé i quan es porten malament també. L'amor no és condicional, no canvia depenent del seu comportament, no es ven ni s'intercanvia, no es fa servir de xantatge emocional.

No l'etiquetis amb frases com “eres malo” “no tienes remedio” “siempre me acabas haciendo enfadar”. Millor fes servir frases com “estoy orgulloso de ti por lo que has hecho” “con lo bien que te has portado toda la tarde, no entiendo qué te pasa ahora, ¿estás cansado? ¿nos vamos a casa?”

L'afecte es demostra amb gestos i amb paraules. Els gestos són fàcils, petons, abraçades, carícies, amb les paraules som menys destres.

Conclusions

Si has arribat fins aquí, és molt probable que el teu fill/a sigui dels molt moguts. Espero que aquestes tècniques t'ajudin a tenir més harmonia a casa i a aconseguir ajudar el teu fill en el que li fa falta: autoregulació, organització i relaxació.

Però no tot és dolent en aquests nens, tenen moltíssimes coses bones: molta energia, moltes ganes de fer moltes coses, són molt expressius amb tot, entusiastes, xerraires, curiosos i divertits. Només necessiten una mica d'ajuda per poder canalitzar tota aquesta energia en coses meravelloses!