Com ajudar el meu fill/a a gestionar bé les emocions?

Fa uns dos anys, en una de les xerrades que faig a les escoles, vaig demanar que preguntessin als pares sobre quins temes els agradaria que els parlés i que em passessin un llistat. La meva sorpresa va ser que em van demanar que parlés sobre emocions. Era la primera vegada que aquest tema sortia als llistats. I és que els pares estem molt preocupats a aconseguir que el meu fill o la meva filla es porti bé, que mengi bé, que estudiï, que respecti els grans, etc… però no parem gaire atenció que es senti bé.

Ara comença a haver-hi un interès creixent tant per part de les escoles com dels pares a educar els nostres fills en emocions i és que com deia Goleman “en la mayoría de los casos el CI parece aportar sólo un 20% de los factores del éxito”. Goleman, el pare del concepte d'intel·ligència emocional, defensava que tenim dos cervells, el que pensa i el que sent, i que el segon és més determinant per a l'èxit.

Amb això no vull dir que s'hagi de deixar de parar atenció a tota la resta, ni de bon tros, perquè són coses molt importants també, però hem d'afegir al llistat la GESTIÓ D'EMOCIONS. I és que un nen/a que se sent bé es porta bé.

També et pot interessar el nostre vídeo que parla sobre aquest tema

La nostra generació no ha tingut una educació que es fixés en les emocions, ni a l'escola ni a casa. Per tant, és normal que tinguem certs problemes amb les nostres pròpies emocions i que no sapiguem ni com començar a ajudar els nostres fills en aquest sentit.

Les emocions són bàsiques per al nostre comportament i per al nostre autoconeixement. L'emoció et prepara per a l'acció.

Definició d'emoció

Una emoció és una reacció psicofisiològica que apareix davant d'un estímul que és important per a mi, una situació, un lloc, la reacció d'una altra persona, etc…

A nivell psicològic l'emoció altera l'atenció i la memòria. A nivell fisiològic s'organitzen respostes ràpides activant el sistema endocrí i el sistema nerviós autònom preparant-se per donar una resposta.

Ens ajuden a entendre el món i a nosaltres mateixos.

Les emocions es divideixen en:

• EMOCIONS PRIMÀRIES són amb les quals naixem. La seva funció és la supervivència de l'espècie. Són felicitat, ira, por, tristesa i fàstic.

• EMOCIONS SECUNDÀRIES apareixen entre els 2 i els 12 anys. Involucren l'autoestima i el sentit de justícia. Són orgull, vergonya, estrès, gelosia, culpa i enveja.

• EMOCIONS AMBIGÜES apareixen cap als 10 anys. Ajuden a reconduir les accions. Són sorpresa, esperança i compassió.

Totes les emocions compleixen una funció i encara que moltes vegades parlem d'emocions positives i negatives, totes les emocions són bones. Les positives són les que ens fan sentir bé i les negatives les que ens fan sentir malament i les que pitjor fama tenen. En canvi, la seva funció és essencial: la tristesa ens convida al recolliment i a buscar consol, la ira ens ajuda a defensar-nos i la por ens protegeix d'algun perill.

Com es gestiona bé una emoció?

És una bona pregunta. Perquè abans d'ensenyar el meu fill o la meva filla a gestionar bé les emocions, he de saber exactament què és una emoció ben gestionada, oi?

Doncs bé, el primer que he de fer és reconèixer que estic sentint una emoció i mirar què és. Posar-li NOM.

“Estic trist perquè m'han donat una mala notícia a la feina”. Ja ho tinc TRISTESA. Les emocions solen sentir-se al cos, és a dir que un bon exercici és veure on l'estic sentint. Localitzar-la AL COS.

No lluito contra l'emoció, no la reprimeixo, ni la ignoro, ni m'enfado amb mi mateix per sentir-la. L'ACCEPTO. I em permeto sentir-la.

I per últim LA DEIXO ANAR. Això de vegades és molt complicat, sobretot, amb les emocions negatives. Moltes vegades necessitaré consol en algú (per a la tristesa) o alguna tècnica de respiració (per a la ira).

Si creus que necessites ajuda per gestionar les teves pròpies emocions, et recomano el llibre “Lo bueno de tener un mal día” d'Anabel González.

Com ajudar els meus fills a gestionar bé les emocions?

#### · Ajuda a identificar-les

És el POSAR-LI NOM. Quan el teu fill/a s'enfadi perquè no us quedeu més estona al parc li dius “entenc que estiguis enfadada però no ens podem quedar més”

Podem també utilitzar contes que parlin de les emocions. N'hi ha molts i molt bons: El monstre de colors, el gran llibre dels superpoders i després hi ha llibres que treballen emocions concretes com l'enfado o la por.

Els contes són la millor manera d'ensenyar a identificar les emocions en nens petits. Però no l'única. També podem demanar-li que ens digui la cosa del dia que l'ha fet més feliç i la cosa del dia que l'ha posat més trist. L'ajudem a reflexionar sobre el que sent durant el dia.

També hem d'ajudar-los a localitzar-la al cos. Perquè connectin més amb l'emoció que estan sentint. Podem dir-los fins i tot que li posin un color.

Tanca els ulls i digue'm:

A quina part del teu cos la sents? I de quin color és?

#### · Fomenta l'expressió de les emocions

Nosaltres estem més educats a reprimir-les. Quantes vegades ens han dit, no ploris? I quantes vegades ens hem sorprès dient-los el mateix als nostres fills?

Les emocions no s'han de reprimir, s'han d'expressar, deixar que surtin, que flueixin. Una emoció neix, creix, s'expressa i desapareix.

Ens hem de permetre sentir-la i també hem de permetre que els nostres fills ho facin. No s'han de jutjar, castigar ni tallar. Si el nostre fill/a té una enrabiada i plora, no jutjo l'enrabiada i no la castigo. Espero que passi, poso nom al que ha sentit i el perquè ho ha sentit i l'ajudo a autoregular-se. Podeu veure més sobre les enrabiades.

Una altra manera de fomentar l'expressió de les emocions a casa és justament expressant-les, nosaltres som models de conducta i si parlem lliurement del que sentim, els nostres fills entendran que d'això es pot parlar a casa.

No hem de demonitzar les emocions negatives “ja ets gran i no hauries de tenir por”. Com si sentir emocions negatives fos dolent o signe d'immaduresa o debilitat. Les emocions tenen una funció i totes són bones.

#### · Ajuda'l a regular-les

Si bé una emoció s'ha d'expressar i no s'ha de reprimir ni tallar, tampoc pot durar un dia sencer. Per exemple, l'enfado que sent per no haver-se quedat jugant al parc no hauria de durar tota la tarda.

Els nens tenen dificultat a autoregular-se, perquè el seu cervell és encara immadur i les parts prefrontals que estan implicades en la regulació de les emocions no s'han desenvolupat. Per tant, la nostra feina aquí és important.

Els podem ajudar amb tècniques de respiració, amb proposta d'activitats divertides per canviar el seu focus d'atenció, amb una abraçada.

Alguns exemples:

TRISTESA: abraçada. Donar-los una abraçada o oferir-los un peluix perquè l'abracin.

ENFADO I RÀBIA: respiració. Pren aire fins que s'infli la teva panxeta, aguanta comptant fins a tres i deixa'l anar a poc a poc. Proposta d'un joc alternatiu sobretot que sigui de moure's.

POR: explica-li quan tu també tenies por. Acompanya'l, posa un llum a l'habitació, etc…

Si nosaltres els ajudem a regular-les, fomentem l'autoregulació que tindrà d'adult.

#### · Accepta l'emoció

Cal acceptar el que sento, sense jutjar-ho. Cal escoltar-los perquè ens donarà molta informació sobre el món que ens envolta i sobre nosaltres mateixos. Per tant, respectaré qualsevol emoció que senti el meu fill o la meva filla. Sense fer-lo sentir malament per això.

Les emocions són bones i han d'estar permeses a casa. Totes, sense excepció. Hi ha famílies on no es permet expressar tristesa, no es plora davant dels altres ni s'abraça quan algú està trist. Els nens aprenen aviat a amagar aquesta emoció quan la senten. I d'adults els costa connectar amb la seva tristesa.

Per això és important deixar que les emocions s'expressin i s'acceptin, sense excepció. A casa es permet sentir lliurement i dir-ho en veu alta. Ningú et jutjarà per això ni et farà sentir malament o inferior o infantil.

Es parla d'emocions quan veiem pel·lícules, quan llegim contes, quan passa alguna cosa a la família que ens afecta i ens fa sentir emocions, etc… Si jo fomento una comunicació on tenen cabuda les emocions ja estic donant permís perquè tots expressin el que senten.