La percepció i atenció en infants amb trastorn de l'espectre autista (TEA)

No tots els infants afectats de trastorn de l'espectre autista (TEA) manifesten la mateixa simptomatologia, però sí que existeixen aquells símptomes més típics o freqüents que, segons l'etapa de desenvolupament, poden donar-se de forma passatgera o de forma crònica.

Fent un breu repàs sobre la capacitat atencional i perceptiva dels infants amb TEA, el trastorn de l'espectre autista està relacionat amb característiques molt específiques del processament de la percepció. L'immens ventall de diversitat que engloba el trastorn i la singularitat amb què perceben el món ve determinada per les dificultats associades als canals sensorials.

Pel que fa a la percepció, l'autista Dietmar Zöller afirma “Quien entiende porqué soy así y no me puedo comportar de otra forma, no me puede hacer ninguna injusticia más. De hecho, tiene razones para decir que destacamos o que desarrollamos hábitos extraños. Nuestros cerebros funcionan de forma diferente y por ello respondemos de forma tan peculiar”.

La vista resulta ser un dels sentits més desenvolupats juntament amb l'olfacte. Posseeixen una aguda memòria fotogràfica i, a causa de la seva hipersensibilitat, les seves reaccions poden portar a suposar que eviten la relació emocional i comunicativa.

Els infants amb TEA presenten dificultats a l'hora de comunicar-se i de processar la informació que reben per part del seu entorn o d'una interacció social. La majoria d'infants eviten el contacte visual per tal de no rebre una sobrecàrrega d'informació sensorial. No obstant això, actualment no resulta una particularitat per definir-la com a criteri diagnòstic generalitzable.

D'altra banda, pot resultar complicat poder establir una interacció amb un infant TEA donada la seva hipersensibilitat auditiva, en algun dels casos. Sovint eviten rebre un excés d'informació i això fa que s'observi un nivell de desconnexió realment elevat, la qual cosa comporta que només una part del missatge arribi a ser interioritzada. Això provoca un clar impediment en la voluntat de comunicació entre les persones que l'envolten i, en definitiva, el seu entorn.

L'atenció en infants amb TEA

Per atenció entenem la capacitat que ens permet seleccionar la informació important i mantenir-la fins a assolir la nostra prioritat, a més de ser una funció bàsica en el desenvolupament de l'aprenentatge i en diversos processos cognitius.

Segons Sholberg i Mateer, en el seu model jeràrquic sobre l'atenció, els infants amb un diagnòstic de TEA mostren dificultats en atenció focalitzada i selectiva si els comparem amb individus de la mateixa edat, nivell d'intel·ligència i de desenvolupament lingüístic.

Respecte al processament d'estímuls socials i en situacions en què s'estableix una interacció social, l'atenció focalitzada i selectiva en l'infant amb TEA pot presentar dificultats o inflexibilitat comparant-la amb el que és estipulat socialment o considerat correcte.

Hem de fer especial èmfasi que per entendre la interacció social dels infants amb TEA, l'atenció conjunta serà un factor clau.

Entenem per atenció conjunta l'habilitat de respondre en direcció a la mirada de l'altre amb l'objectiu de comunicar-nos i, alhora, la iniciativa per part de l'infant en la cerca d'atenció de la seva persona de referència (assenyalar, mostrar o contacte ocular).

Un infant amb TEA pot utilitzar algunes tècniques d'assenyalament o d'instrumentalització del referent patern amb l'objectiu de tenir l'objecte desitjat i no amb finalitat social, és a dir, es torna més una acció imperativa. Aquest sol ser un signe d'alarma en els primers 15 mesos de vida de l'infant, el qual no desenvolupa aquesta atenció conjunta, no utilitzant la direcció de la mirada, compartint-la entre l'objecte desitjat i l'adult o persona de referència.

No obstant això, l'atenció conjunta pot donar-se en un desenvolupament cognitiu i/o lingüístic posterior, sobretot a nivell de comprensió oral.

Com podem millorar l'atenció a casa?

• Posar-nos darrere d'una tela o llençol i cridar-lo pel seu nom. També podem fer diferents sons i esperar que ens miri. Un cop ens mira, baixem el llençol o la tela. Un exemple pot ser el cucut. Això també ens ajudarà a fomentar l'atenció conjunta.- Podem jugar a disfressar-nos, posar-nos perruques, barrets, ulleres, etc., que captin la seva atenció. D'aquesta manera també podem treballar l'aproximació de mica en mica a estímuls relacionats amb gestos i rostre i mantenir el contacte ocular funcional.- Podem pintar de manera conjunta. Podem fer una petita seqüència de 3 a 5 colors i amb la nostra ajuda guiar-lo en la còpia del model.- Podem utilitzar bombolles de sabó o globus. L'inflem o bufem i repetim seqüències com "preparats, llestos, ja!" o "1, 2 i… 3!" És important esperar que ell ens demani seguir o repetir l'acció. De vegades, quan l'infant no respon al seu nom podem intentar captar la seva atenció des d'un angle on no puguem ser vistos directament, provocant captar la seva atenció cap a nosaltres. Tornem a treballar l'atenció conjunta.- Podem utilitzar petits instruments i convidar-los a copiar la seqüència que hàgim emès. Per exemple, cascavells, maraques, xilòfon, pandereta…- Davant d'un mirall podem exagerar a través de mímica diferents expressions facials, d'aquesta manera també podem treballar les emocions. També podem exagerar la mímica corporal i variar el to de veu.

És important que aquestes activitats es facin a l'altura de l'infant i posicionats davant seu. No abusar del llenguatge verbal i utilitzar més la guia física.

Després de l'activitat podem ajudar a la seva finalització creant un ambient relaxant. Ens pot ajudar llegir un conte, un bany, escoltar música, massatges amb plomes…

Resulta un temps de joc i de compartir moments amb ell, per això hem de gaudir-lo, no posar-nos metes o objectius poc realistes, no hem de ser exigents ni generar grans expectatives. Les activitats seran curtes i motivadores, hem d'oblidar plantejar-nos que l'infant romangui amb una atenció sostinguda llargs períodes de temps, perquè acabarem frustrats.

Busquem passar una estona i experiència de qualitat i no de quantitat, en què ajudarem a millorar la seva capacitat atencional i perceptiva.