Es pot educar sense castigar únicament?

Utilitzem amb massa freqüència els càstigs: “una setmana sense veure la televisió per portar-te malament”, “avui no jugues a l'ordinador per dir una paraulota”...els crits , les amenaces són intents que utilitzem moltes vegades per aconseguir que els nostres fills ens facin cas. Però el càstig utilitzat de manera errònia perd la seva efectivitat. Per usar el càstig d'una manera adequada, et recomanem el nostre post Les 10 claus per usar bé el càstig.

Què li ensenyem realment quan castiguem?

Si es fa un càstig a un infant, realment se li està ensenyant que amb la violència es poden resoldre els conflictes, però no s'aprèn a ser millor persona ni més responsable dels seus actes ni a resoldre els seus problemes.

És a dir, castigant se li ensenya el que no ha de fer però en cap cas el que sí que ha de fer.

Per què recorrem al càstig

Potser és la primera tècnica en què pensem ja que, generalment, és el principal mètode que s'ha utilitzat amb nosaltres.

Realment és una estratègia que ens ve ràpidament al cap als pares i al mateix moment finalitza la conducta errònia de manera ràpida.

Estratègies més beneficioses que el càstig

Però realment hi ha altres estratègies que tenen efectes més beneficiosos, algunes de les orientacions serien:

- Ressaltar el comportament inadequat, d'aquesta manera se li està castigant la conducta i no l'infant.

- Comunicar-li quina és la conducta desitjada o el comportament que ens hauria agradat que es realitzés.

Exposem un exemple:

-explicar el nostre desacord (“em sembla malament que no et rentis les dents després de sopar”)

-explicar el que esperem d'ell (“m'agradaria que et rentessis les dents després de cada àpat”)

-explicar com pot rectificar (“has començat a jugar i t'has distret, seria millor que després de sopar directament anessis a rentar-te les dents”)

-aplicar conseqüències positives si realitza l'acte correctament

Reforçar el bon comportament

Alhora, sorprendre'l quan es porti bé, és a dir, prestar-li atenció, premiar-lo i lloar-lo quan l'infant es porti bé motiva que l'infant realitzi aquest comportament més vegades.

Oferir recompenses i petits premis

Oferir recompenses i petits premis és una estratègia molt efectiva. Consisteix a oferir premis i la nostra atenció per les coses que vagi fent bé i que li costin.

Una possibilitat seria triar 1 o 2 conductes que volem modificar i triar una recompensa adequada a la seva edat si les realitza bé. Per als més petits podria ser: més temps de parc, un conte addicional a l'hora de dormir, donar-li el seu menjar o sopar preferit. En canvi, per als més grans pot ser anar a dormir una mica més tard o quedar més estona amb els seus amics.

Per fer-ho correctament l'infant ha de saber quina és la conducta que volem que millori i la seva recompensa.

És important reconèixer totes les petites millores. És molt difícil passar d'un comportament dolent a un de correcte ràpidament, en canvi, si anem lloant qualsevol petita millora l'infant s'estimularà a continuar.

Els pares com a model educatiu

Alhora, hem de tenir en compte que els pares/mares són els principals models educatius a casa. Els adults que envolten els infants tenen un paper primordial i influència principal en el comportament dels infants per això és imprescindible que actuem de la manera que volem que actuïn els nostres fills.