5 raons per deixar de cridar els teus fills i 10 claus per aconseguir-ho

La majoria dels pares pensen que haurien de deixar de cridar els seus fills però després, sense adonar-se'n, es sorprenen a si mateixos recorrent una vegada i una altra al crit. Sembla que els nostres fills no obeeixen fins que, tips de repetir la mateixa ordre, els la cridem. És veritat que el crit els crida l'atenció en un primer moment, però a la llarga deixarà de tenir efecte i aleshores què farem? Cridar més fort, cridar més estona, viure a crits?

És possible educar sense cridar?

us deixo també la meva explicació en vídeo

Evidentment sí. De fet hauria de ser la nostra elecció. Els nostres fills han après a no obeir fins que ens veuen realment enfadats i aquest és un mal hàbit que han adquirit. Per tant, és un hàbit que hem de fer desaparèixer i generar-ne un de més saludable. Cridar entrena els nostres fills a no escoltar fins que se'ls aixeca la veu. Com més ho fem servir, més els entrenem i més ens costarà que obeeixin sense necessitat de cridar.

Deixar de cridar no és fàcil perquè suposa tenir un gran autocontrol sobre les nostres emocions sobretot de la ira i la ràbia que ens genera veure la desobediència diària en els nostres fills. És un entrenament que porta temps. Primer sabrem aturar-nos al minut d'estar cridant, però a poc a poc, serem capaços d'aturar-nos abans de començar a cridar, és qüestió de proposar-s'ho, és qüestió d'afegir-ho a la llista d'objectius del 2021.

I perquè vosaltres feu com jo i poseu aquest desig a la vostra llista, us donaré 5 raons per educar sense cridar que us convenceran:

1. Cridar converteix els nens en sords

Qualsevol explicació o aprenentatge que vulguem donar-los amb el crit serà inútil, perquè les orelles dels nostres fills es tanquen automàticament després de sentir-lo. Després d'una interacció negativa ningú no està disposat a escoltar amb veritable atenció i amb ganes d'aprendre i millorar, això només s'aconsegueix amb interaccions positives. Si volem fer millors els nostres fills, no ho aconseguirem a crits.

El crit és una resposta d'agressivitat, no d'assertivitat, que provoca en qui l'escolta una resposta similar. Potser, en la infància no ens responguin cridant però és qüestió de temps que ells també facin servir el crit com a resposta.

2. Cridar no ajuda a gestionar les emocions

Nosaltres som un exemple de comportament per als nostres fills. Quan perdem el control i cridem, el que els ensenyem és a gestionar la ira i la ràbia amb agressivitat. Aconseguirem uns adolescents plens de ràbia que criden i perden el control davant de l'explosió d'emocions que es té en aquesta etapa evolutiva. Si nosaltres ajudem els nostres fills a gestionar-ho d'una altra manera, amb autocontrol, amb calma, parlant obertament de les emocions a casa, ells aprendran a donar respostes més adequades a la ira i a la ràbia. Si sents crits aprens a cridar.

Gestionar emocions com la ira o la ràbia no és gens fàcil. De fet és probable que a molts de nosaltres ningú no ens ensenyés a fer-ho. Per això, de vegades, ens és molt difícil controlar-nos i no cridar. Al final és un aprenentatge que nosaltres també hem de fer.

3. Cridar espanta els nostres fills

Ells senten por al principi i després ràbia i impotència. És por el que volem que sentin els nostres fills? Segur que no, la nostra intenció quan cridem és que obeeixin, que aprenguin, que facin el correcte, que ens respectin, etc… però no volem provocar-los por. Per tant, amb la nostra actitud no aconseguim l'efecte que volem: el respecte es guanya respectant, l'obediència es guanya amb paciència, els aprenentatges requereixen un temps i un esforç i que facin el correcte dependrà en gran mesura del nostre propi comportament.

4. Cridar els allunya

Cada vegada que els cridem, posem una pedra d'un mur que ens separa. Perdem autoritat positiva, perdem respecte, perdem comunicació, guanyem distància, guanyem fredor en les relacions, guanyem més crits i guanyem malestar emocional.

5. A més crits, menys autoestima

Educar a crits té un efecte nefast sobre l'autoestima dels nostres fills. Lluny de sentir que estem orgullosos dels seus èxits i els seus esforços, el que senten és que mai no estan a l'alçada, facin el que facin, sempre apareixen els crits i esborren qualsevol sentiment d'haver fet alguna cosa bé. Un crit té tanta força que pot esborrar els elogis que li hagi pogut fer al llarg del dia. El nostre fill/a només recordarà el crit i el que ha fet malament. Per això augmenta la sensació de no fer mai res bé.

Però com aconseguim deixar de cridar?

1. Adquirir un compromís

Serà com un pacte de família on ens comprometem a deixar de cridar i a parlar amb respecte. Direm als nostres fills que estem aprenent a fer-ho i que ens hauran d'ajudar, que és probable que cometem errors però que si tenen paciència cada vegada ho farem millor.

2. La nostra feina com a pares és controlar les nostres emocions

Amb la gestió de les nostres emocions els ensenyem a controlar les seves. Si som un bon exemple, ells seran millors. Per tant, hem de començar a treballar amb les nostres emocions, el que sentim, el que transmetem i com ho controlem. És un entrenament que requereix temps i esforç. Treballar la nostra gestió de les emocions és una assignatura pendent. Ens farà millors a nosaltres i farà millors els nostres fills.

3. Recordar que els nens han d'actuar com a nens

Són centenars les vegades que he sentit dir als pares a consulta:

• És que li he de repetir mil vegades que es vesteixi. Cada matí és la mateixa història. Està clar que li agrada veure'm enfadat/da
• Quants anys té el seu fill/a?
• Cinc anys. Jo crec que ja sap el que ha de fer però només pensa a jugar.

Davant d'això, jo sempre dic el mateix: el que realment em preocuparia és que vostè s'assegués en aquesta cadira i em digués que el seu fill/a de cinc anys es vesteix sol/a cada matí sense necessitat que vostè li recordi el que ha de fer. Perquè aleshores segur que hi hauria algun problema. Els nens han de jugar, és el que els toca a aquesta edat i nosaltres som els encarregats de recordar-los cada dia les seves obligacions. És la nostra feina de pares. Som generadors d'hàbits, cada dia hem de recordar-los les mateixes coses fins que adquireixin l'hàbit i aleshores haurem de recordar-los les següents. És una feina que no acaba mai. Quant de temps triguem a aconseguir que els nostres fills es rentin sols les dents sense que jo els ho recordi? Una mitjana de 10-11 anys. És només un exemple de la paciència que cal tenir.

4. Deixar de recollir llenya

Quan tens un mal dia, qualsevol espurna encendrà el foc. Dona't un moment, fes alguna cosa que et faci sentir millor i deixa de recollir llenya per al foc. En algun moment t'has d'aturar. Molts de nosaltres arribem a casa estressats de la feina i no tenim ni un segon per descansar que ja comencem amb les obligacions paternals o maternals. En el dia a dia no disposem de temps per desconnectar i poder arribar a casa sense l'estrès de la feina. Hi ha molts pares que m'ho han comentat, si almenys tingués un moment per a mi, potser podria atendre millor els meus fills, però no el tinc. Per a tots els qui us sentiu així, us recomano la pràctica del mindfulness.

5. Oferir empatia quan el teu fill expressa qualsevol emoció

Qualsevol emoció, bona o dolenta, ha de ser escoltada. Per mostrar empatia hem de fer entendre al nostre fill que comprenem com se sent. Així aprendran a acceptar els seus propis sentiments que és el primer pas per aprendre a gestionar-los. Una vegada que els nens poden gestionar les seves emocions, podran gestionar també el seu comportament.

El cervell infantil és un cervell immadur que encara no ha desenvolupat la capacitat d'empatitzar ni tampoc la de gestionar les emocions. Podem ajudar-los en aquest procés parlant d'emocions a casa, posant nom al que sent i ajudant-lo a regular-ho.

6. Tracta amb respecte el teu fill

Quan els nens són tractats amb respecte senten més ganes de portar-se bé i de tractar amb respecte els altres. Simplement has d'entendre que el teu fill mereix el teu respecte més que qualsevol altra persona.

7. Quan t'enfades, STOP

Atura't, tanca la boca. No facis res ni prenguis decisions. Respira fondo. Si ja estàs cridant atura't enmig de la frase. No segueixis fins que no estiguis tranquil. Parlar, castigar o actuar quan un està enfadat augmenta notablement la probabilitat de prendre males decisions, de cridar en comptes de parlar, de fer servir càstigs exagerats i poc educatius i actuar de manera desproporcionada. Us convidem a llegir el nostre post les 10 claus per fer servir bé el càstig.

8. Respira i adona't dels teus sentiments

Quan t'enfadis amb el teu fill/a i sentis ira i ràbia, allunya't de la situació si és possible i respira. Renta't la cara i pensa en el que hi ha sota d'aquesta ira que sol ser por, tristesa i decepció. Dona't un espai per sentir-ho i plora si així ho sents, després veuràs com la ira desapareix.

Si tots dos pares hi sou presents, us podeu ajudar. Si un dels dos perd el control, l'altre pot agafar les regnes dient "deixa'm a mi, ja m'encarrego jo dels nens, tu pots anar a fer el sopar si vols". D'aquesta manera, el pare que està més nerviós pot anar-se'n de la situació i calmar-se i el pare que està més tranquil pot reconduir molt millor la situació que s'hagi produït.

9. Troba la teva pròpia saviesa

Analitza la situació de manera objectiva. Ara que ja no sents ira, serà més fàcil. Pensa en què vols aconseguir i quina és la millor manera de fer-ho. Vols que el teu fill t'obeeixi, tingues paciència i repeteix la norma les vegades que calgui, fins i tot ajuda'l físicament a fer-ho, agafa'l de la mà i guia els seus passos. Vols que el teu fill et respecti, ensenya'ls amb l'exemple. Vols educar bé el teu fill, fes-ho des del reconeixement i des de l'afecte no des dels crits i els càstigs. Fixa els teus objectius i fixa també els teus passos. Els aprenentatges requereixen temps i paciència, el teu fill no ho pot aprendre tot a la primera, més aviat és al contrari, no aprendrà res a la primera.

10. Adopta mesures positives, busca un lloc tranquil

tots hem viscut aquests moments de tensió a casa, moments que generen un gran malestar emocional i que cada moviment no fa més que augmentar la tensió. Uns criden, altres ploren, ningú no fa el que ha de fer i sembla que res no pot aturar aquesta escalada d'ira. Què podem fer?

• Demana al teu fill un time-out: temps fora. Un a cada lloc fins que es desvaneixi la ira.
• Demana-li disculpes.
• Ajuda el teu fill a gestionar la ràbia que sent, que se senti comprès, explica-li que tu també et sents així de vegades.
• Busca un lloc tranquil on amagar-vos, sota d'un gran llençol per deixar passar de llarg la ira i la ràbia. Aquesta tècnica és per fer servir sobretot amb nens petits. Les cabanes per als més petits són llocs segurs on ens podem amagar d'aquesta ràbia.
• Llegeix un conte rere l'altre, fins que es desvaneixi la ràbia. Vindria a ser com fer servir tècniques de distracció fins que l'emoció vagi desapareixent.

De vegades, n'hi ha prou amb fer un pas per ajudar el nostre fill que se senti millor perquè la ira desaparegui.

L'emoció va acompanyada d'unes sensacions físiques de vegades molt potents i que necessiten un temps per desaparèixer. Es tracta d'ajudar els nostres fills a regular aquesta corba, perquè disminueixi com més aviat millor. El crit fa just el contrari, eleva aquesta corba al màxim fent més difícil que desaparegui.

Ajudant els nostres fills a gestionar bé les seves emocions, aprendrem molt de les nostres i segur que això ens farà a tots molt millors. Quan em proposo ser millor pare, em converteixo en millor persona i ajudo els meus fills a ser també millors. Tots hi guanyem si decideixo educar sense cridar.

Article actualitzat el 27/04/2020 de la seva publicació original el 06/01/2015

Mireia Navarro

Si desitja més informació posi's en

contacte amb nosaltres