Educa els teus fills perquè siguin feliços

Fa poc vaig escriure sobre la felicitat per primera vegada al nostre blog. En aquell article explicava que se puede aprender a ser feliz. I no hi ha millor etapa per als aprenentatges que la infància, per això com a mare, em sembla molt important ensenyar els meus fills a ser feliços, igual que els ensenyo a obeir, a ser respectuosos…també crec que els he d'ajudar perquè aprenguin a ser feliços.

Davant la pregunta què vols que el teu fill/a sigui de gran?, la meva resposta és clara:

vull que sigui feliç!

Però aquesta resposta no ha estat sempre la mateixa, fa alguns anys podria haver contestat que volia que fossin metges o arquitectes per exemple…

I aquest canvi en la meva resposta no ha estat fàcil, tots volem que els nostres fills tinguin èxit, fins i tot moltes vegades projectem en ells allò que nosaltres no vam poder fer i en aquell moment ens estem oblidant del més important: que siguin el que siguin, si no són feliços no servirà de res.

No hem de confondre la felicitat dels nostres fills amb donar-los tot el que volen, no té res a veure amb això: Felicitat NO és estar content quan les coses surten com jo vull, és poder estar content també quan les coses NO surten com jo vull, l'important no és el que em passa, és com reacciono jo davant les coses que em passen. Ser feliç és una decisió, jo decideixo ser feliç quan adopto una actitud positiva davant el que passa en el meu camí. Davant una dificultat jo decideixo plorar i lamentar-me o afrontar-la. I això és el que hem d'ensenyar als nostres fills, ser feliços no depèn del que tinc (diners, una casa, una bona feina,…) depèn de l'actitud que jo adopto, de la meva capacitat de valorar el que tinc, sentir-me bé amb mi mateix, afrontar les dificultats, tenir confiança en mi mateix…

Així que educar els nostres fills perquè siguin feliços no serà tan senzill. He intentat resumir-ho tot en una sèrie de passos a seguir, espero que us serveixi:

8 claus per potenciar la felicitat en els nostres fills

1. Donar les gràcies

Tots els pares, en algun moment, hem fet servir la frase: què es diu? quan algú ha donat alguna cosa al nostre fill/a i ells responen de manera automàtica: gràcies. Però no és només això el que hem d'ensenyar al nostre fill, quan dic donar les gràcies, em refereixo a ser agraïts, valorant el que tenim en cada moment.

La gratitud ha estat definida com una fortalesa des de la Psicologia Positiva. En un estudi, Seligman (Park, Peterson y Seligman (2004)) van fer una classificació amb 6 virtuts compostes alhora de 24 fortaleses i com aquestes potencien el benestar emocional. Seligman diu que una persona té la fortalesa de la gratitud quan *”es consciente de las cosas buenas que le suceden y nunca las da por supuestas. Siempre se toma tiempo para expresar su agradecimiento”.*Les persones que tenen l'hàbit d'agrair les coses que els passen a la vida, són més saludables, optimistes i felices.

Dit això, crec que ja podeu veure la importància d'ensenyar els nostres fills a ser agraïts amb el que tenen, amb tot el que els passa, des d'uns ulls per veure fins a les joguines noves del seu aniversari. (des d'una cosa tan bàsica fins al material també).

No estar agraït del que un té és com no tenir-ho.

Quan m'habituo a agrair sovint el que tinc o el que em passa, acostumo la meva ment a fixar-se en les coses bones, a fixar-se en el que sí que tinc i no en el que em falta.

#### Com ho podem fer?

- Agraint nosaltres les coses en veu alta de manera rutinària, per fer-los veure que cada dia hi ha coses bones que ens succeeixen i a les quals no parem atenció. Quina sort hem tingut de poder venir avui al parc.

- Explicar-los algun conte que parli de l'agraïment. En especial hi ha un conte que m'encanta i que explica molt bé aquest concepte és: El hada de la suerte del llibre DE MAYOR QUIERO SER FELIZ d'Anna Morato García. Un llibre que hauria de tenir tothom a casa.

- A la nit, en ficar-los al llit, podem agrair tres coses que ens han passat aquell dia: Avui estic molt content/a perquè he vist un amic al parc etc… Podem començar nosaltres per donar-los exemples i hem de començar la frase així: Avui estic molt content per….

2. Ser positiu

L'entorn que nosaltres oferim als nostres fills influirà molt en ells. Un entorn en el qual no es dramatitzi davant les coses negatives que succeeixen amb frases com: “siempre nos pasa algo que nos fastidia”, “en esta casa no se puede estar bien porque siempre hay algo que lo estropea”, etc… davant un mal comportament dels fills o un canvi de plans o qualsevol altre impediment. Aquest tipus de llenguatge els farà sentir com si tot el dolent succeís a casa seva.

Jo sempre dic, tot costat bo té el seu costat dolent, són les dues cares d'una mateixa moneda. Si jo em fixo constantment en el costat dolent és molt difícil que sigui un optimista. Per això la manera com parlem amb els nostres fills els transmetrà una versió esbiaixada de les coses, si jo li parlo sempre ressaltant el negatiu i no acostumo a ressaltar el positiu, només li dono una cara de la moneda, la pitjor.

3. No etiquetar ni fer servir un llenguatge negatiu

Fes servir un llenguatge positiu cap als teus fills, evita ofendre'ls quan fan alguna cosa malament. Si jo li dic “eres tonto o qué?” quan ha comès un error, l'etiqueto, l'ofenc i el desmotivo per intentar millorar.

No és el mateix dir “eres malo” que dir “esto que has hecho está mal”. La primera frase centra l'errada en el nen/a la segona la centra en la conducta. La primera transmet que no hi ha res a fer perquè el que és dolent difícilment pot fer coses bones, la segona transmet que un altre cop ho podrà fer millor perquè ara ja sap que això està malament.

Quan jo poso una etiqueta al meu fill, el limito, li trec la possibilitat de canvi i el pitjor de tot, li faig mal.

Per tant, en la mesura del possible, evita fer servir frases com “eres tonto” “no sabes hacer nada bien” “eres inútil o qué” etc…

I si alguna vegada se'ns escapa, sempre podrem demanar-los perdó.

4. Afavoreix la seva autoestima

Com a pares, coneixem bé els nostres fills. Les seves virtuts, els seus defectes, les seves diferències amb els germans, els seus punts forts i els febles també. Tota aquesta informació ens pot ajudar a potenciar els seus talents. Fes-li veure en què és bo/a. Fes-li saber el orgullosos que esteu d'ell o ella. Pel que fa als punts febles, ensenya-li que no es pot ser bo en tot, que cada persona és bona en unes coses i no tant en altres i que això és el normal.

Fomentar una bona autoestima és essencial per al bon desenvolupament emocional dels nostres fills. Com que és un tema molt extens, aquí us deixo un enllaç d'un article que parla llarg i estès sobre això.

Recorda ensenyar el teu fill a estimar-se a si mateix. A valorar-se i a acceptar també els seus punts febles com una cosa normal.

Un conte que recomanem molt al nostre Centre i que treballa l'autoestima sobretot explicant que un és bo en unes coses i un altre en altres, és (Anna Llenas, Te quiero casi siempre)

[

Veure a Amazon](https://www.amazon.es/quiero-siempre-Otros-libros-formato/dp/8467043709/ref=as_li_ss_tl?ie=UTF8&qid=1541025051&sr=8-1&keywords=te+quiero+casi+siempre+anna+llenas&linkCode=sl1&tag=elteuespai-21&linkId=997c5777e02a0cf323d36f2f888ff509&language=es_ES)

5. Fomenta la seva autonomia

Estareu d'acord amb mi que la sensació que es té quan aconseguim alguna cosa per nosaltres mateixos no té preu. Ens fa sentir bé, capaços i orgullosos. Per això és tan important que fomentem l'autonomia dels nostres fills, perquè l'autonomia és el motor de l'autoestima.

Deixa que els teus fills facin coses per si mateixos, no facis res per ell/ella que pugui fer per si mateix. Anima'l a superar-se, a fer-ho sol/a i no el renyis pels seus errors. L'error és la base de tot aprenentatge i cal normalitzar-lo.

Per fer-ho, hem de començar a posar-los certes responsabilitats a casa, adequades a la seva edat, perquè es vagin exercitant a ser més autònoms.

Deixa també que prengui petites decisions a casa, potser que algun dia esculli el sopar de tota la família o les postres, alguna cosa senzilla i que puguis deixar-ho a les seves mans. No ha de decidir l'economia familiar, aquesta no és la idea, ni tampoc decidir-ho absolutament tot. Es tracta més aviat que de tant en tant senti que la seva opinió es té en compte i que fins i tot pot decidir petites coses.

6. Ensenya'ls a dir que NO

Desenvolupar l'assertivitat és fonamental per al nostre benestar personal. Assertivitat és la capacitat per defensar els drets d'un mateix sense agredir ni ser agredit. Hi ha milers d'adults que mai van aprendre a dir NO.

Darrere d'aquesta por que sentim a dir que no hi ha la por real que és que els altres no ens acceptin. Tenim una gran necessitat de ser acceptats i això és especialment rellevant a la infància i adolescència perquè en aquestes etapes s'està construint el JO. Saber qui sóc i què em defineix no és un procés fàcil.

Saber dir que no és una manera important de tenir cura d'un mateix. Protegeix els teus drets i les teves necessitats. A més és un bon preventor dels abusos sexuals. Un nen/a que sap dir no al que no li agrada serà més capaç de dir que no a un abusador que un nen/a que ja d'entrada no tingui aquesta capacitat.

Per això, moltes vegades quan el nostre fill no vol fer un petó al seu avi o àvia, cal respectar aquesta opció, no hem de fer xantatge emocional o obligar el nen a fer-lo. Hem de transmetre-li que és amo del seu propi cos i que pot dir que no si en aquell moment no li ve de gust. Ja farà un petó un altre dia. Amb petites accions com aquesta, és com ensenyem els nostres fills a dir que no.

La capacitat per dir “no” és part del procés evolutiu i s'adquireix entre l'any i mig i els dos anys d'edat, encara que el nen no ho expressi verbalment, i es fa conscient als tres anys. A l'etapa preescolar existeix una tendència a dir “no” a tot, l'etapa de l'oposicionisme, que es repeteix entre els 10 i els 14 anys —a la preadolescència-, per demostrar que té la seva pròpia personalitat, però es tracta d'un ‘negativisme’ normal que busca marcar la diferència.

Respectar la seva opinió i escoltar-la no vol dir que cada vegada que diguin que NO a alguna cosa, vagis a concedir-l'hi. Imagina que et diu que avui no vol anar a l'escola…el primer és preguntar el perquè…si es troba malament o té febre, si està cansat o hi ha algun company que el molesta. Escolta i valora si és prou important com per no anar (febre) o que és una dificultat que ha d'afrontar (un nen que el molesta a classe) etc…

Es tracta de valorar el fet que ens doni la seva opinió, convidant-lo sovint a fer-ho, escoltar-lo i decidir si fem cas o no a la seva negativa. Però sobretot fomentar el dret a donar les nostres opinions a casa de tots els membres de la família, el dret a dir que no i a expressar-ho d'una manera assertiva (no agressiva).

Us deixo un vídeo d'un conte que parla de dir sí i dir no, com veureu el fet de dir no va molt relacionat amb la prevenció d'abusos sexuals:

[video width="640" height="480" mp4="/images/blog/2018/10/decir-si-decir-no-480p_25fps_H264-128kbit_AAC.mp4"][/video]

7. Tolerància a la frustració

Què passa quan les coses surten malament? Com afronto els problemes?

Els psicòlegs sempre parlem de la baixa tolerància a la frustració, perquè és un tret molt freqüent a la infància ja que forma part del procés evolutiu aprendre a tolerar la frustració. Penso que és un dels majors aprenentatges que es fan a la infància i que els hem d'ajudar perquè aprenguin que les coses no sempre surten com un vol o planeja, que moltes vegades no podrem fer el que volem o la vida ens donarà una bufetada. Aleshores què fem amb totes aquestes emocions negatives que sentim?. Els nens solen expressar-ho en forma de rebequeries que a poc a poc aniran controlant. Si es fa un bon aprenentatge, d'adult tolerarà bé les situacions d'estrès i les situacions adverses.

#### Com els podem ajudar en aquest aprenentatge?

Rebequeries: deixa que se li passi, ignorant la seva conducta si és possible, procurant que no es faci mal, si estàs al mig del carrer i no vols que tothom et miri, agafa'l fort però sense agressivitat i emporta't-el a casa perquè acabi allà la rebequeria. Quan vegis que comença a disminuir i es va calmant, acosta't i ofereix-li una abraçada, si l'accepta és que ja està preparat/a per escoltar. Aleshores digues-li: entenc que estiguis enfadat/a perquè tu volies quedar-te al parc i t'he dit que no, però així tindrem temps de llegir un conte tranquils a casa. Què he fet? He posat nom a la seva emoció i li he donat una explicació, l'he abraçat perquè després del mal moment de la rebequeria necessita alguna cosa positiva i li he proposat una activitat alternativa (un conte a casa). Les rebequeries són frustració, apareixen quan alguna cosa no surt com ells volen o quan els diem que no a alguna cosa. Són normals entre els 2 i els 6 anys aproximadament i formen part d'aprendre a tolerar la frustració.

Contes: Fes servir contes que parlin de l'enuig i d'altres emocions per ajudar-lo a gestionar-les millor. I quan ja són grans per a contes, explica'ls històries del teu passat, d'alguna vegada que no vas aconseguir alguna cosa i vas estar tan enfadat, de com ho vas superar i de com ara veus que al final no era tan greu.

Posa límits. Els límits són importants per molts motius (però no entraré en ells). Quan jo poso normes a casa, els ensenyo que no tot s'hi val, hi ha coses que hem de respectar. A més els estem ajudant a gestionar la frustració de rebre un no per resposta.

Si vols aprofundir més en el tema dels límits et recomano aquest article del nostre blog de: Dos razones para poner límites a nuestros hijos y cómo poner los correctos.

8. Confiança en un mateix

La infància és una etapa plena de nous aprenentatges, per tant els nens s'estan enfrontant a nous reptes constantment, necessiten sentir-se segurs i confiats per tenir la força necessària per enfrontar-s'hi.

Jo sempre dic que la confiança que tu tens en els teus fills acaba convertint-se en la confiança que tindran ells en si mateixos. Si transmetem que creiem en ells és molt més fàcil que aprenguin a creure en si mateixos.

Hem de fomentar que assoleixin els petits èxits que faran sentir que ells/elles sí que poden.

Adquirir noves habilitats i fer nous aprenentatges sempre requerirà perseverança, és molt difícil que alguna cosa nova et surti bé a la primera. Hem d'explicar-li això als nostres fills, dir-los que quan nosaltres vam aprendre a anar en bicicleta també caiem al principi, però que a poc a poc s'aconsegueix mantenir l'equilibri, encoratjant-los a tornar-ho a intentar, sense pressió.

Els pares que tingueu més d'un fill probablement sabreu que no tots aconsegueixen les coses al mateix temps, hi ha nens que triguen més que altres a fer un aprenentatge. Per als que triguen més, és important que no els fem comparacions amb el germà o germana, que respectem els seus temps d'aprenentatge, que els motivem perquè segueixin intentant-ho i que reforcem els seus esforços. Donant més importància a l'esforç que al propi èxit.

Quan cometin un error, critica la conducta i mai la persona . Normalitza els errors perquè sense ells no existeix l'aprenentatge. Explica-li que tots cometem mil errors abans de fer alguna cosa bé.

Conclusions

Educar fills feliços ha de ser un objectiu clar de tots els pares i per això hem d'entendre què significa.

Educar fills feliços no és donar-los tot el que volen (res més lluny de la realitat) és ensenyar-los a frustrar-se, a estar contents fins i tot quan les coses no surten com un vol, a gestionar els enuigs, a valorar el que tenim, a tenir cura de nosaltres mateixos, a saber dir no. També és tenir petites metes i somnis i la confiança necessària per perseguir-los i assolir-los.

No se m'acut res millor que donar als meus fills, encara que entenc que no sempre és fàcil fer-ho bé. Espero que aquest article ens ajudi a aconseguir-ho :)