La felicitat és una actitud? Es pot aprendre a ser feliç?

Ja sabeu que cada estiu em proposo una meta i és que quan tinc temps lliure em poso filosòfica. L'any passat li va tocar el torn al desaferrament i aquest any li ha tocat a la felicitat.

És un tema del qual he evitat escriure durant molt de temps perquè penso que està massa escrit. Tothom ha parlat de la felicitat (Einstein, Gandhi, Paulo Coelho, Pablo Neruda,

Benjamin Franklin, Aristòtil, Gabriel García Márquez…)

Escriptors, filòsofs, actors, genis, presidents i un llarg etcètera de personalitats del nostre planeta han parlat d'ella. D'aquí que jo pensés….què més puc aportar jo? i la resposta l'he vista clara, puc ensenyar la gent a ser feliç, és el que faig cada dia a la meva consulta!

I per a això no puc deixar de citar dues de les frases que més m'agraden sobre la felicitat:

“ La felicidad no es algo que venga hecho, es algo que construyes con tus acciones” Dalai Lama

“Si con todo lo que tienes no eres feliz, con todo lo que te falta tampoco lo serás” Erich Fromm

Com defineixo jo la felicitat?

Penso que la felicitat és una actitud, que es pot aprendre i entrenar. Que no depèn del meu entorn, ni del que tinc o del que em passa, que depèn més de com gestiono jo tot això.

A més la felicitat és individual, cadascú posseeix el secret de la seva pròpia felicitat, no a tots ens fa feliços el mateix. No resideix a obtenir coses o collir èxits, és a dir, no és la meta el que em fa feliç, és el camí. Quan fas una gimcana el premi no és la bossa de llaminadures, són les proves que passes, el divertit està molt abans del premi.

La felicitat és un estat de benestar psicològic, una sensació de sentir-se bé amb un mateix i amb el que es té, sense importar el que falta o el que té l'altre. És omplir-se de moments agradables i saber-los gaudir, siguin breus o llargs, requereixin un esforç o no. És un estat de satisfacció plena amb mi i amb la meva vida.

Si busques felicitat al diccionari et sortirà alguna cosa semblant a això: “Estat d'ànim de la persona que se sent plenament satisfeta per gaudir del que desitja o per gaudir d'alguna cosa bona.”

Aprenent a ser feliç

#### 1. Coneix-te

Qui ets i què t'agrada fer. És fàcil, què et fa sentir que SÍ i què et fa sentir que NO. Naixem amb aquesta capacitat encara que després se'ns oblidi. Des que naixem ja sabem què ens agrada (el contacte amb els pares, mamar,…) i què no (un bolquer mullat, un crit alt,..)

Hem de tornar a escoltar el que el nostre cos ens diu, per acostar-me cada vegada més al que em fa sentir bé i allunyar-me del que em fa sentir malament.

Quines activitats m'agraden, puc fer una llista des del més senzill al més complicat:

- Prendre cafè al matí

- Fer un descans a la feina i sortir a fer una volta

- Llegir

- Anar en bici

- Tocar un instrument….

La llista pot ser llarga o curta, no importa. Però almenys dues d'aquestes activitats haurien d'estar a la teva vida cada dia.

Envolta't del que t'agrada i allunya't del que et fa sentir malament. És així de fàcil.

#### 2. Cuida't

Dedica temps a tu mateix. Necessitem tenir una petita parcel·la per fer aquelles coses que ens fan sentir bé. Cuidar dels altres està molt bé, però cuidar tant els altres que no em quedi temps de cuidar de mi mateix no està tan bé i acabarà passant-me factura.

El benestar personal, com el seu propi nom indica, és personal i intransferible. La meva cura només depèn de mi. No esperis que els altres vinguin a fer el que és la teva responsabilitat. Si vols anar al gimnàs, ves i apunta't, no esperis que la teva parella et digui: “podries apuntar-te al gimnàs, jo ja cuidaré dels nens mentre tu hi vas”. No és responsabilitat de la teva parella fer que tu cuidis de tu, ni dels teus pares o amics, és la teva.

#### 3. Valora el que tens

Ens passem la vida pendents del que ens falta. Està bé tenir objectius, però viure només pensant en el proper que hem d'aconseguir, esgota.

Hi ha una cosa que està clara, sempre hi haurà alguna cosa que em falti. Si tinc parella probablement em faltarà llibertat, si tinc fills em faltarà temps, intimitat, llibertat…si estic sol/a em faltarà companyia. Si t'hi fixes per tenir alguna cosa, necessàriament m'ha de faltar alguna cosa. Aquí està la gran trampa, si el meu cap només està pendent del que em falta, em convertiré en l'etern insatisfet. No caiguis a la trampa!! Ensenya la teva ment a pensar en el que ja té, a gaudir-ho.

Recorda: “Si con todo lo que tienes no eres feliz, con todo lo que te falta tampoco lo serás”

Què podem fer?

Entrenar la nostra ment: agraeix cada nit per tres coses que tens a la teva vida, però han de ser tres coses diferents cada dia, de manera que arribi un moment que se t'acabin les idees i comencis a donar les gràcies per coses tan senzilles com poder caminar, o tenir els dos braços, o per esmorzar. Jo cada vegada que surto a fer exercici a l'aire lliure, faig un agraïment, respiro fondo i penso “quina sort que tinc d'estar aquí en aquest moment”.

Som molt afortunats de tenir el que tenim, la llàstima és que no ho sabem veure.

Cada vegada que enxampis el teu cap lamentant-se per alguna cosa que no té, mana'l callar i anomena-li les coses que sí que té.

#### 4. No et comparis

Si vols ser infeliç, segueix comparant-te sempre amb el que més té. Veritat que mai et compares amb el que té menys que tu?

És una de les majors pèrdues de temps que conec. Les persones no som comparables les unes a les altres, és com comparar una ceba i un tomàquet, s'assemblen en què les dues són hortalisses.

Som únics i tots tenim punts febles i punts forts. No puc ser bo en tot però ho sóc en moltes coses i no puc agradar a tothom igual que a mi tampoc m'agraden tots!!

Deixa de fixar-te en els altres i centra les teves energies en tu, a potenciar els teus punts forts i a millorar els teus punts febles i després si vols compara el que eres i el que ets, el que sabies fer fa 10 anys i el que saps fer ara. Aquesta comparació és més realista.

Viu pendent de tu i no de la resta del món.

#### 5. No et jutgis

Quina llosa que tenia! Sempre sentint que estava sota la mirada atenta d'algú, sempre esperant la sentència. Jo he estat el meu pitjor jutge. Fins que un dia vaig decidir deixar de jutjar-me i em vaig sentir molt més lleugera. De nou la gran frase, la que més em va ajudar: No pots agradar a tothom. Hi haurà qui et jutjarà molt bé i hi haurà qui no. Aprèn a viure amb això, aprèn a viure agradant-te a tu mateix.

Deixa de tenir la necessitat de presumir de les coses, com si tothom hagués de veure el bé que fas això o la quantitat de coses que tens. Es viu molt més tranquil sense estar sempre pujat a un escenari on tothom et veu i et jutja.

Però deixar de jutjar-se no és fàcil perquè ve del nostre ego, aquell que ens diu que hem de ser perfectes i collir èxits. Aquell que s'alimenta de la vanitat i que mai se sacia.

Ni he de ser perfecte, ni he de tenir èxit, simplement he de gaudir del que faig i posar tota la carn a la graella, la resta ve després.

#### 6. Abandona la queixa

Cada vegada que em queixo d'alguna cosa li recordo al meu cervell el malament que estic per això. Per exemple cada vegada que dic: “uuff quina calor que fa” li estic recordant al meu cervell la temperatura que fa i augmento la sensació de calor. És així, amb la queixa augmento el meu patiment. Per això deixar de queixar-se és un exercici que hauríem de fer tots. Al nostre post explico com fer-ho. Els beneficis d'abandonar la queixa són clars, d'una banda augmenten la sensació de felicitat perquè un deixa de focalitzar-se només en el dolent i d'altra banda et fa adonar-te dels “amics” que viuen en constant queixa i que et fan infeliç.

#### 7. Això també passarà

Hi ha un conte budista que explica molt bé això. Un rei li demana a un savi la seva pau interior a canvi de qualsevol riquesa i ell li regala un anell amb una inscripció amb la frase que li aportarà aquesta pau.

Us deixo un vídeo amb el conte perquè el vegeu.

[video width="1280" height="720" mp4="/images/blog/2018/09/filosofia-ser-feliz-el-teu-espai.mp4" preload="none" poster="/images/blog/2018/03/Reeduciones.jpg"][/video]

Al final tot és transitori a la vida, tot està de pas, res perdura immòbil. Unes coses vénen i altres se'n van i jo he d'aprendre a acceptar tot això sense aferrar-me a les coses ni a les persones, sabent que tot passarà, tant el bo com el dolent, res perdura per sempre. Per aprofundir en aquest punt pots llegir el post del desaferrament

Quan passis un mal moment a la teva vida recorda: això també passarà. Però quan estiguis passant per un de bo pensa: això també passarà. El primer et servirà per relativitzar el dolor, el segon per no aferrar-te a les coses.

Conclusions

Puc aprendre a ser feliç i a més només depèn de mi. No depèn del que tinc o de qui m'envolta, només de mi. Així que vaig a començar a fer-me responsable de la meva felicitat des d'avui.

A ningú li sorprèn si li dic que per tenir un cos sa cal menjar de manera equilibrada i fer exercici físic encara que sigui suau, veritat? I a més que cal fer-ho tota la vida, no val amb fer-ho un mes i després inflar-se a pizza!

Doncs per tenir una ment sana i sentir aquest benestar que dóna la felicitat també toca treballar:

Primer saber què t'agrada i prendre consciència, després envoltar-te d'això i cuidar-te, sense comparar-te, ni jutjar-te, deixant de queixar-te pel dolent que et passa i pensant: això també passarà.