Descobreix quin model d'autoritat tens a casa i les seves conseqüències

En arribar a casa a la tarda, tots els pares emprenem la mateixa batalla: deures, dutxa, sopar i a dormir. I no sempre s'aconsegueix a la primera. Ens toca fer complir les normes.

Digue'm com manes i et diré com seran. Segons el model d'autoritat que facis servir a casa, així seran els teus fills d'adults.

L'Ana té 12 anys i quan arriba a casa després de música, sap que li toca descansar però poca estona perquè ha de fer els deures. Els seus pares li diuen que s'ha de posar ja amb els seus deures però avui està cansada i fa la mandrosa, al final es guanya un càstig i aquesta nit no podrà veure la seva sèrie preferida. S'omple de ràbia i de poques ganes de col·laborar i la guerra aquesta tarda està assegurada.

En Pedro és un nen de 10 anys i arriba a casa després de la seva extraescolar, els seus pares es mostren afectuosos i el primer que rep són petons. Li diuen que descansi 5 minuts i que després haurà de començar a fer els deures. Passats els 5 minuts, ell continua descansant, no li ve gens de gust posar-se a fer deures. Els seus pares l'adverteixen que ha de començar ja o se li farà tard, després de 5 minuts més, en Pedro encara no ha començat. La seva mare entra a la seva habitació i es queda allà fins que en Pedro s'asseu al seu escriptori a fer les seves tasques, mantenint-se ferma amb l'ordre que li ha donat.

La María té 11 anys i en arribar a casa després de natació, els seus pares li recorden que ha de fer els deures. Ella està cansada i no els vol fer. Els demana veure la TV una estona per descansar i la deixen. Tornen a recordar-li els deures més tard i la María s'enfada i els diu que està cansada. Per no entrar en discussió, els pares de la María deixen que continuï veient la TV tota la tarda.

Tres cases, tres famílies i tres maneres d'exercir l'autoritat.

1. Model Autoritari i les seves conseqüències.

La família de l'Ana recorre de seguida al càstig. És un model d'autoritarisme on el que importa és el compliment de les normes. El rol dels pares és el de fer complir les normes i descuiden altres rols (afectivitat, flexibilitat, comunicació). El càstig és freqüent i les batalles cada vegada són més fortes. Les emocions més viscudes són les de ràbia i impotència. Acaben tenint poques ganes de fer les coses perquè sempre acaben rebent esbroncada. Es produeix un distanciament afectiu.

A la llarga es poden produir dos efectes: que es reveli davant de tot allò imposat i sigui incapaç de complir normes o, al contrari, que visqui reprimit i incapaç de decidir per si mateix.

Aquest estil genera malestar i situacions conflictives. L'adolescència sol ser difícil perquè la rebel·lia és més gran. Tota la ira i la ràbia acumulada esclata en aquesta etapa. D'adults, sol haver-hi força distància afectiva amb els progenitors.

2. Model d'autoritat ferma

La família d'en Pedro sol rebre'l amb afecte. La primera trobada és positiva, no saluden amb una ordre, donen preferència al benestar i per això li proposen un descans. Quan veuen que després d'un parell d'avisos, en Pedro no obeeix, van a la seva habitació per fer complir l'ordre de manera ferma. Però no fan servir el càstig de seguida, prefereixen aconseguir-ho amb la fermesa i la insistència. Guardaran el càstig per a un altre conflicte molt més seriós. És un model d'autoritat sana. El nen reconeix la figura dels seus pares com una figura d'autoritat legítima, una figura que el protegeix i li mostra el que és millor per a ell. L'ajuda a prendre bones decisions. Quan posa normes es manté ferm però sempre hi ha espais per a l'afecte, el descans, la comunicació i el benestar. No tot gira al voltant de complir les normes.

El nen es tornarà un adult segur de si mateix, capaç de prendre decisions i amb bona predisposició a complir amb les normes de convivència.

3. Model permissiu

La família de la María no posa límits i cedeix davant de les peticions de la nena. Les ganes que tingui ella de fer les coses seran el paràmetre per prendre decisions. El menor queda vulnerable davant la manca de protecció i no aprèn a posposar els seus desitjos. Un nen sense límits és com un vaixell sense brúixola, no sap on va i se sent perdut. A més, com que no saben el que s'espera d'ells ni el que han de fer en cada moment, senten ansietat. Saber el que els altres esperen de nosaltres ens dona seguretat, per això aquests nens creixen insegurs i ansiosos.

Seran adults que es deixaran guiar per les seves ganes de fer les coses (ara no em ve de gust o ara sí que em ve de gust) cosa que els omplirà d'insatisfacció. Els costarà tenir una rutina i sacrificar-se per alguna cosa. Seran intolerants a la frustració i incapaços de pensar en el que és millor a llarg termini, deixant-se portar pel que senten en el moment.

Conclusions

Una de les nostres funcions com a pares és la de posar els límits i fer complir les normes. Primer comencem amb les normes bàsiques d'higiene i alimentació: menja, renta't les dents, és hora d'anar al llit, toca dutxar-se, etc…

Quan ja les tenim gairebé aconseguides, ens toca començar amb les altres: fes els deures, prepara la teva motxilla, recull la teva habitació…

Després continuem posant hora límit d'arribada i setmanada.

I així ens passem la major part de la nostra vida de pares, posant límits i fent complir normes. Ensenyant els nostres fills a conviure i a mantenir rutines de vida sana. Per això és tan important que ho sapiguem fer bé perquè si fem servir l'autoritarisme per por a la desobediència, estarem barallant-nos amb els nostres fills la major part del dia i si optem per no barallar-nos i deixar que faci el que vulgui, no complim amb la nostra missió.

Per això, només ens queda l'opció d'una autoritat ferma i afectuosa, on hi hagi espai per a la comunicació i l'afecte però on les normes es fan complir amb fermesa. No cal cridar o castigar en cada norma per aconseguir que les compleixin, prova de posar-te al costat del teu fill/a amb cara seriosa i amb fermesa fins que faci el que li has dit i veuràs com sense cridar i sense castigar ho aconsegueixes. Deixa els càstigs per a situacions més complexes.