Descobreix algunes de les lleis que regeixen el nostre cervell

Tendim a creure en allò que veiem, de la manera en què ho veiem i del color amb què ho percebem. Així, quan veiem un gerro verd, no dubtem a dir que això és un gerro verd. I si us digués que realitats n'hi ha tantes com persones que l'observen?

Potser així començaríem a plantejar-nos si realment tenim sempre la raó. Allò que veiem no és més que la interpretació que el nostre cervell fa d'allò que hi ha al nostre voltant. Només això. I a més, de vegades s'allunya molt de la realitat.

Us demostraré com el nostre cervell ens enganya:

1. Veiem allò que volem veure

Jo solo posar sempre el mateix exemple: no us ha passat mai que us compreu un cotxe blanc i que de cop us sembla que hi ha cotxes blancs per tot arreu? O quan estàs embarassada i comences a veure embarassades allà on vas? I no és que hi hagi un baby boom aquell mes, ni la major venda de cotxes blancs de l'any, simplement és que el teu cervell sap que per a tu és important el cotxe o l'embaràs i, per tant, decideix prestar més atenció a aquests estímuls que no pas a uns altres.

Rebem milers d'estímuls cada dia i el nostre cervell no pot atendre'ls tots, ha de decidir ràpidament a què presta atenció i a què no. La part a la qual decideixi no prestar atenció simplement NO la veuràs, per a tu no existirà. L'altra part serà la teva veritat.

No us sembla increïble? El nostre cervell decideix cada dia què veuré i què pensaré. Per fer-ho es basa en les nostres creences més profundes (que ni nosaltres coneixem) com poden ser: "sense esforç no hi ha recompensa" "sense estudis universitaris no trobaràs una bona feina" "els diners no donen la felicitat"…

Podria estendre'm en els sistemes de creences i sobretot en les creences limitants, que tots tenim, però això ho farem en un altre post.

El cas és que el cervell decideix, segons el que creu que és important per a nosaltres, i si la nostra tendència és a veure les coses malament, es fixarà en allò dolent que és tot. Si dues persones miren la mateixa notícia d'un atemptat amb centenars de víctimes al mateix canal de TV, perfectament pot passar que una vegi la catàstrofe i com el món s'està convertint en un lloc molt insegur i una altra persona vegi la quantitat de persones voluntàries que s'han acostat per donar sang o per ajudar en el que sigui. És la mateixa notícia, la mateixa veritat amb milers d'interpretacions.

Conclusió: allò que veus no és la realitat, és només la realitat que el teu cervell ha muntat per a tu. La veritat és molt més complexa que això. Així que pensa-t'ho dues vegades abans de dir que tens la raó en alguna cosa. Si en prens consciència, potser podràs canviar allò que veus.

2. La llei del mínim esforç

Com li costa a la nostra ment sortir de la zona de confort. "Si ja estàs bé amb aquesta feina, per què buscar alguna cosa que t'agradi més, tens bon horari, és a prop de casa teva i, total, encara que no t'agradi gaire, al final fitxes i te'n vas". Us sona? És el vostre cervell que no vol gastar gaire energia en una cosa que no sap si sortirà bé o malament. No és que no vulgui, és que es regeix per la llei del mínim esforç que probablement ha salvat la nostra espècie, moltes vegades, de l'extinció.

"La conservación de la energía ha sido esencial para la supervivencia de los humanos, ya que nos permitió ser más eficientes en la búsqueda de alimentos y refugio, competir por parejas sexuales y evitar depredadores", explica Matthieu Boisgontier.

El nostre cervell avalua costos-beneficis i decideix si actua o no.

Ara entens per què et costa tant anar al gimnàs, oi? O fer canvis a la teva vida…

Per sort, la llei del mínim esforç compta amb una altra part del cervell que s'ocupa més de la motivació, l'autorealització, l'autoestima i potser la felicitat. I quan portem un temps en mode off, de vegades apareix alguna cosa que ens mou. O algú. I aleshores, després d'un període d'esforç, ens sentim millor.

Hi ha estudis ( Michael Treadway, un psiquiatre investigador de la Harvard Medical School (EUA) que ens descriuen com la dopamina, en certes regions del cervell, ens ajuda a esforçar-nos i ens motiva per realitzar tasques, que en principi la llei del mínim esforç no les faria. El nostre cervell avalua costos-beneficis i decideix si actua o no.

Conclusió: no oblidis que alguns pensaments que tens, que et fan mantenir-te en una mateixa situació (una feina que no t'acaba de…una relació que sembla que…m'encantaria tocar el piano però són tants anys que…) neixen de la llei del mínim esforç, que tot i que hagi salvat la nostra espècie en múltiples ocasions, de vegades ens posa paranys. Sobretot ara que ja no hi ha lleons pels carrers. Si decideixes fer alguna cosa i sortir de la teva zona de confort, trobaràs un aliat en el teu còrtex prefrontal, que omplint-se de dopamina, t'ajudarà a esforçar-te fins al final.

3. La supervivència de l'espècie

El teu cervell també pensa en la supervivència, d'aquí que tinguem pors. La por ens ha protegit moltes vegades de perills que atempten contra la nostra vida.

Al cervell no li interessa la veritat, li interessa la supervivència

Veus un elefant complet? Quantes potes té?

Veus una copa o dues cares? Quina és la realitat? Pot haver-hi més d'una manera de veure les coses?

Si un caçador veu alguna cosa moure's en uns matolls i veu una pota, la seva ment reconstruirà ràpidament un animal, probablement un animal potencialment perillós. Així actua la meva ment, buscant perills on de vegades no n'hi ha.

Us estranya ara que quan penseu en un esdeveniment futur veieu tots els possibles perills d'aquesta situació?

Jo sempre dic que ens passem la vida veient possibles problemes futurs que potser mai no vindran i possibles solucions per tenir-les a mà per si vénen. Quina pèrdua de temps!!

El nostre cervell està programat per sobreviure, no per ser feliç. Per això la tendència és a desconfiar, ser pessimistes, preocupar-nos constantment…Aquesta és la seva tendència, mantenir-te en alerta per prevenir possibles perills.

Aleshores, estem condemnats a pensar en negatiu?

No, el nostre cervell és modelable, està fet per adaptar-se a l'entorn on viu, per tant podem canviar aquesta tendència.

Puc modelar la meva ment?

Abans es creia que a partir dels 7 anys les estructures cerebrals ja no es podien modificar, que la plasticitat neuronal només es donava en la infància. I estàvem equivocats. El cervell sempre intenta trobar nous camins per desenvolupar funcions, per exemple, quan patim un ictus i una part del nostre cervell mor, durant l'any següent el cervell busca un altre camí per realitzar la funció que ha perdut i les persones tornen a caminar o a parlar, etc…tot i que hi haurà funcions que no es recuperin, n'hi ha moltes altres que sí. Això ens demostra com el nostre cervell treballa sempre per donar el millor de si.

La plasticitat neuronal no desapareix en la infància i això és una gran notícia. Significa que el nostre cervell és modelable.

Avui dia s'ha demostrat que somriure fins i tot sense ganes segrega endorfines, que envoltar-nos de persones que ens estimen i que estimem té la capacitat de canviar el nostre cervell, que fer coses pels altres segrega hormones que ens fan sentir plenitud, que meditar 5 minuts al dia té la capacitat de construir noves rutes neuronals…

Els psicòlegs ens passem el dia ajudant la gent a pensar diferent, a modelar la ment, a crear noves rutes neuronals i veiem els canvis, gairebé com si fossin miracles.

Així que no et deixis portar per les lleis ancestrals que regeixen el nostre cervell i torna a ser l'amo/a d'allò que penses. Per aconseguir-ho, no hi ha res millor que la meditació i sobretot el mindfulness. Els orientals fa segles que controlen la seva ment i els occidentals hem d'aprendre d'ells.

Si deixem que sigui ella la que controla els nostres pensaments, ja sabem quina és la seva tendència i també els resultats que genera: pors, negativitat, viure alerta a possibles perills, preocupacions…

Recorda: el teu cervell no està programat per ser feliç, està programat per sobreviure.

Si vols aprofundir més en com dirigir la teva ment cap a la felicitat, et recomano el nostre post