5 actituds autodestructives que és millor no tenir

L'actitud pot definir-se com la predisposició a actuar de determinada manera davant d'un estímul concret (situació, feina, parella, incident,…). És la manera d'estar algú predisposat a alguna cosa, és a dir que l'actitud pot ser una bona predictora del comportament, però també de l'estat d'ànim d'algú. Una actitud està formada de creences i pensaments amb una càrrega afectiva que predisposen a una acció i faran que m'apropi o que m'allunyi d'un determinat objecte o situació.

Les actituds poden ser molt beneficioses o poden ser autodestructives, però el pitjor és que de vegades operen de manera automàtica sense que jo ni tan sols en sigui conscient. O sigui que puc tenir actituds negatives sense saber-ho, que consumeixin la meva energia i afectin el meu equilibri personal provocant malestar.

L'única manera d'eradicar-les és fent-les conscients i per a això necessites primer conèixer-les, aquí van:

1. Enfocar-te en el que no tens

Si tinc parella no tinc llibertat, si estic solter/a no tinc companyia. És la trampa de la vida, necessàriament, si tinc una cosa, automàticament em falta una altra. Jo decideixo si m'enfoco en el que tinc, sentint-me agraït per això o m'enfoco en el que em falta sentint-me amargat de per vida.

Quan m'enfoco en el que em falta, em converteixo en l'etern insatisfet perquè quan aconsegueixo el que em falta, automàticament la meva ment se'n va al que no tinc sense deixar-me gaudir ni dos minuts del que he aconseguit i suma i segueix.

Reconeixeràs que tens aquesta actitud si et sents habitualment insatisfet, si res del que tens t'acaba de fer feliç i si sols queixar-te constantment. Si arribes a un hotel el primer dia de les teves vacances i comences a veure les errades, el que li falta, el que està malament i comença la queixa i la crítica i així omples de certa amargor el teu tan desitjat primer dia de vacances. Si reconeixes això en tu, t'convido a llegir el nostre post de la queixa.

2. Descarregar les culpes a fora i victimitzar-te

Quan la culpa sempre és dels altres deixo de responsabilitzar-me dels meus actes i per tant perdo l'oportunitat d'aprendre dels meus errors. Ens fa por fallar i és normal però hem de veure-ho com una manera de fer les coses millor, si culpo els altres o el món o la mala sort no aprenc res.

Per què a mi? És la pitjor pregunta que pots formular-te. Les coses no només et passen a tu, la vida té això, de vegades porta coses bones i altres coses dolentes. I nosaltres hem d'esquivar-les. No creguis que les coses dolentes només et passen a tu, no creguis que ets la víctima d'un complot de l'univers perquè no és veritat.

Ha arribat l'hora de responsabilitzar-se del que un pensa i del que un fa, dels nostres propis errors i deixar de tirar la culpa a algú. Tu decideixes, tu comets errors i tu aprens, no hi ha més. No ets la víctima de res ni de ningú, agafa les regnes de la teva vida per al bo i per al dolent.

3. Romandre a la zona de confort

Com li agrada a la nostra ment mantenir-nos a la zona de confort, així no assumeix riscos. Recorda que estem programats per sobreviure no per ser feliços. El dolent de quedar-se sempre aquí és que t'impedeix desenvolupar-te i créixer, les crisis sempre ens fan ser millors del que érem abans, per això necessitem arriscar i sortir d'aquesta zona, perquè després d'aquesta incertesa del principi ve un creixement personal, tant si em surt bé com si em surt malament. Sortir de la zona de confort és guanyar segur. Hi ha un llibre que us recomano si voleu treballar això: Qui s'ha endut el meu formatge?

4. Sentir-te jutjat

Dediquem massa temps a agradar als altres i el que no sabem és que això no depèn només de nosaltres, també depèn dels altres, de les feromones… Guarda aquesta frase a la teva ment i repeteix-la quan sentis que has d'agradar als altres:

“No puc agradar a tothom, igual que tothom no m'agrada a mi i no passa res”

A l'única persona que has d'agradar de veritat és a tu mateix. Oblida't dels altres.

Des d'avui t'allibero dels judicis de la resta del món i dels teus propis, ja veuràs quin descans!

5. L'enveja

Cada minut que inverteixes a envejar alguna cosa de la vida d'algú, és un minut que perds a construir la teva pròpia vida i el temps és un bé molt preuat. Deixa de mirar l'èxit dels altres amb enveja, com si el fet que a l'altre li vagi bé faci que a tu et vagi malament. És una falsa creença. T'convido a admirar la gent a qui li va bé, no jutgis, només admira. No creguis que ha estat cosa de la bona sort i que aquesta persona no ha fet res per estar allà, només alegra't del seu benestar.

Com més interessant sigui la teva vida menys interessant et semblarà jutjar la vida dels altres. Així que dedica temps a construir-te i no dediquis temps a mirar la vida dels altres, almenys no a mirar-la amb ulls d'enveja però sí amb ulls d'aprenentatge i admiració.

Conclusions

Dedica temps a la teva vida, responsabilitza-te'n, surt de la teva zona de confort perquè encara que surti malament sempre guanyes. No perdis temps envejant ningú ni perdis temps intentant agradar a tothom. Inverteix el teu temps en tu, a agradar-te a tu mateix. Enfoca't en el que sí que tens, deixa de posar el focus en el que et falta. Agraeix cada dia a la vida pel que tens i sent l'afortunat que ja ets.