Símptomes de l'ansietat

Preguntes i respostes sobre l'ansietat

Què és l'ansietat?

L'ansietat no és més que una resposta del nostre sistema nerviós autònom davant situacions que són percebudes com a perilloses o amenaçadores. Per tant, és una resposta adaptativa que ens ha servit per preservar la nostra espècie dels perills de l'entorn, durant milers d'anys.

L'ansietat té una funció clara, que és la d'advertir i activar l'organisme davant situacions de risc, de manera que estiguem preparats per donar la millor resposta davant una amenaça. Aquesta resposta pot ser d'atac, de fugida, d'evitació, de recerca de seguretat o de submissió.

La resposta d'ansietat està composta per tres aspectes:

• Cognitius: anticipacions amenaçadores, avaluacions del risc, pensaments automàtics negatius, imatges, etc.

• Fisiològics: activació de diversos centres nerviosos, particularment del sistema nerviós autònom, que implica canvis vasculars, respiratoris, etc. Responsable de les palpitacions, sudoració, tremolors,…

• Motors i de conducta: inhibició o sobreactivació motora, comportament defensiu, recerca de seguretat, conducta evitativa, submissió o agressivitat.

El que està clar és que és una resposta necessària per al bon funcionament de l'individu; gràcies a ella evitem situacions o llocs perillosos, procurem no arribar tard a la feina, plantem cara a diferents conflictes, ens preparem per a un examen, etc. De fet, per desenvolupar-nos bé, és necessari un cert estat d'alerta o activació psicològica i fisiològica.

Són molts els investigadors que han estudiat la relació entre el nivell d'activació psicofisiològica de l'organisme i la capacitat de l'individu per desenvolupar-se d'una manera eficient. En general es considera que el millor rendiment s'aconsegueix amb nivells mitjans d'activació.

Quan es considera l'ansietat un problema?

L'ansietat es consideraria un trastorn quan la resposta assoleix nivells molt alts davant situacions de molt poc contingut amenaçador. Ja sigui perquè la persona interpreta situacions neutres com a perilloses o perquè la seva resposta davant situacions d'un nivell d'amenaça baix és molt alta. El seu nivell d'activació és tal que interfereix en la vida personal, social i laboral de l'individu i limita la seva llibertat de moviments i opcions personals. Generant patiment i incapacitació.

Dins dels trastorns d'ansietat, trobem diferents subtipus que determinaran en gran mesura el tipus de tractament que s'haurà d'utilitzar perquè sigui efectiu. Més informació sobre la nostra teràpia d'ansietat a Santa Coloma

Segons el DSM IV TR són:

• Trastorn d'angoixa amb agorafòbia.

• Trastorn d'angoixa sense agorafòbia..

• Agorafòbia (sense trastorn d'angoixa). Seria una fòbia a llocs on escapar pot resultar difícil o on sigui impossible trobar ajuda.

• Fòbia específica (animals, a volar, a nedar, a la sang, al dentista..)

• Fòbia social (ansietat davant situacions socials o actuacions en públic)

• Trastorn obsessivocompulsiu (aparició d'obsessions i/o compulsions)

• Trastorn d'estrès posttraumàtic (ansietat i reexperimentació d'esdeveniments altament traumàtics)

• Trastorn per estrès agut.

• Trastorn d'ansietat generalitzada.

Quins símptomes té l'ansietat?

L'ansietat apareix amb sensació de por o malestar intens i normalment va acompanyada de símptomes físics com:

1. Palpitacions

2. Sudoració

3. Tremolors

4. Sensació d'ofec

5. Sensació d'ennuegar-se

6. Opressió al pit

7. Nàusees

8. Inestabilitat, mareig o desmai

9. Sensació de formigueig als braços o cames

10. Esgarrifances o sofocacions

11. Mals de cap

12. Tensió muscular

13. Insomni

No necessàriament s'han de donar tots, ni molt menys; de fet cada persona té uns símptomes que li apareixen més que d'altres i símptomes que mai no ha tingut.

Juntament amb aquests símptomes físics, solen aparèixer també símptomes psicològics com:

1. Inquietud

2. Sensació d'aclaparament

3. Sensació d'amenaça o perill

4. Ganes de fugir o atacar

5. Inseguretat

6. Sensació de buit

7. Desrealització (sensació d'irrealitat)

8. Despersonalització (sensació d'estar separat d'un mateix)

9. Por a perdre el control o a tornar-se boig

10. Dificultat per prendre decisions

11. Por a morir

12. Impaciència

13. Impossibilitat de relaxar-se

14. Sentiments d'inferioritat

També apareixen símptomes conductuals:

1. Evitació de les situacions temudes

2. Fumar, menjar o beure en excés

3. Intranquil·litat (moviments repetitius, gratar-se, tocar-se,…)

4. Anar d'un costat a un altre sense una finalitat concreta

5. Plorar

6. Quedar-se paralitzat..

La prevalença dels trastorns d'ansietat és alta, sent un dels trastorns més freqüents als centres de psicologia. Són molts els que demanen ajuda i molts els que pateixen aquests símptomes sense saber que el que tenen és un trastorn d'ansietat i els van sobrellevant com poden i suportant, a èpoques millor i a èpoques pitjor, nivells molt alts d'ansietat.

Si un trastorn d'ansietat es diagnostica a temps, el tractament és molt més curt i efectiu.

El problema es presenta quan arriben a teràpia persones amb símptomes que van començar fa molts anys i que ara els impossibiliten portar una vida normal en molts aspectes. És aquí on el tractament serà més llarg i complicat.

Totes les persones amb aquest trastorn pateixen atacs d'ansietat?

No, no tots pateixen atacs d'ansietat, encara que són força freqüents. Un atac d'ansietat és molt cridaner i genera un gran malestar. La característica general és l'aparició brusca i temporal d'intensa por o malestar, assolint la seva màxima expressió en uns deu minuts. La persona pateix almenys 4 dels símptomes descrits anteriorment i sobretot té una sensació de perill o de mort imminent i una necessitat urgent d'escapar.

Què podem fer per calmar-nos?

1. Practicar la respiració profunda: és molt freqüent que una persona amb un atac d'ansietat hiperventili. Respira profundament, de manera que l'aire no ompli els pulmons sinó la teva panxa i després exhala l'aire lentament fins a quedar-te sense alè. Aquestes respiracions no han de superar les 8 per minut.

2. Utilitza distraccions: Compta del 100 al 0 de 3 en 3 o recita el teu poema preferit. Serà molt efectiu sobretot quan hi hagi pensaments negatius que alimenten la teva ansietat.

3. Practica la relaxació muscular progressiva: És una tècnica de relaxació que consisteix a tensar i relaxar cada grup muscular del teu cos. Mantén la tensió durant 10 segons i després relaxa, presta atenció a les sensacions del teu cos. Comença per les mans, els braços, els peus, les cuixes, els glutis, el coll, el front, la mandíbula …

4. STOP: intenta aturar els pensaments que et produeixen ansietat i substituir-los per pensaments de coses que et porten pau i tranquil·litat.

5. Utilitza la imaginació guiada: És una altra tècnica de relaxació que consisteix a pensar en un lloc que et faci sentir relaxat, pot ser casa teva, la platja o estar en braços d'una persona, el que sigui. Has d'imaginar l'escena vívidament, amb tots els seus detalls: olors, sons, colors, sensacions,…

6. Escriu els teus sentiments: Escriu el que sents, el que tems i per què creus que sents l'ansietat. T'ajudarà a distreure la teva atenció i a analitzar la teva ansietat.

7. Fes alguna cosa: Distreu el teu cos i la teva ment amb alguna cosa: neteja, escolta música, dibuixa, truca a un amic, fes qualsevol cosa que et mantingui ocupat i que et faci gaudir

8. Inclou l'exercici físic a la teva vida: l'exercici físic suau t'ajudarà molt a relaxar-te: caminar, fer ioga, nedar,…alliberarà endorfines que et faran sentir molt millor.

9. Consulta un psicòleg: És, sens dubte, la millor opció quan es pateix un trastorn d'ansietat. Ell t'ensenyarà a relaxar-te, t'ensenyarà a usar les tècniques de relaxació descrites anteriorment, a distreure els teus pensaments i, el més important, a controlar la teva ansietat.

Els nens poden tenir ansietat?

Els estudis mostren unes taxes de prevalença de trastorns d'ansietat en la infància d'entre el 8.9% i el 15.4%, basant-se en la combinació de diagnòstics.

Les pors constitueixen un factor gairebé constant en el transcurs del desenvolupament humà. L'aparició de l'ansietat en els nens, lluny de constituir un tret patològic, indica una evolució en la qual podem observar la consciència que el nen va adquirint sobre la seva pròpia individualitat, dels seus límits i dels seus recursos. El registre d'allò que pugui resultar perillós és una adquisició evolutiva fonamental.

Com passa amb els adults, l'ansietat aquí també té la seva funció. L'aparició de pors en la infància és normal: dels 6 als 18 mesos apareixen els temors a la foscor i al desconegut, també apareix l'ansietat de separació (cap als 8 mesos). En la segona infància apareixen pors a animals (llop), monstres, fantasmes, soledat…

A partir dels 7 anys, ja s'assemblen més a les pors adultes, temors sobre el rendiment escolar i esportiu, por a la mort, als lladres,…

Però aquests temors desapareixen quan el nen evoluciona i el nivell de patiment del nen és normal.

Quan l'ansietat o la por del meu fill/a no és normal?

Quan la por dura més del normal i és molt més intensa. Quan la por és desadaptativa: el nen pateix, plora molt, es queda paralitzat, evita. Quan deixa de fer les coses que li agraden com anar al parc amb els seus amics perquè hi ha un gos. Les pors evolutives se'ls passen, tenen por a la foscor però si els acompanyes o els dones una llanterna que puguin encendre a la nit, en uns dies desapareix.

Diem que un nen té un trastorn d'ansietat quan les manifestacions de l'ansietat són molt intenses i interfereixen en el desenvolupament normal de la seva vida.

Si el teu fill evita situacions que li agraden per culpa de la seva por, es bloqueja, plora o sent un gran malestar, és molt probable que tingui un trastorn d'ansietat. Però el millor, com sempre, és acudir a un especialista.

Els trastorns d'ansietat en la infància es classifiquen com els trastorns dels adults; la diferència és que els símptomes són més somàtics (mals de cap i de panxa) i solen aparèixer més plor, enrabiades i inhibició. Hi ha un trastorn d'ansietat que és específic de la infància:

• Trastorn d'ansietat per separació: la característica principal d'aquest trastorn és una ansietat excessiva vinculada a l'allunyament de la llar o d'aquelles persones a les quals el nen/a està vinculat (pare, mare, avis,..). Trastorns d'ansietat infantils

Si creus que tens algun dels símptomes d'ansietat descrits o el teu fill/a podria tenir algun trastorn d'ansietat, no dubtis a posar-te en contacte amb un especialista. De vegades la solució està molt més a prop del que creiem i tenim molt menys a perdre, del que podem arribar a guanyar.

Sol·liciti cita