Què haig de fer si el meu fill@ té por?

Tots els pares passem per aquesta etapa en algun moment de la infància dels nostres fills. La por és una emoció que neix amb nosaltres i també creix amb nosaltres, madura i evoluciona alhora que madurem nosaltres. És una emoció adaptativa, ens ha salvat en moltes ocasions de perills reals, segur que als nostres avantpassats els va servir en més d'una ocasió. Però la por mal portada paralitza i no ens deixa avançar ni als adults ni als nens.

Però avui toca parlar d'infància:

Quan m'he de preocupar per la por del meu fill@?

Les pors són normals. Han d'aparèixer en els nostres fills. Només m'hauria de preocupar si el meu fill@ té moltes pors que li generen un malestar excessiu o pors que no li toquen per edat.

Pors segons l'edat del nen:

Als 9 mesos sol aparèixer la por als desconeguts. Al principi el nadó se'n va amb qualsevol, encara que reconeix els seus pares i familiars, no té problema a anar als braços d'un desconegut. A partir dels 9 mesos, de vegades abans o fins i tot de vegades després, apareix aquesta por i el nostre nadó plorarà si l'agafa algú que no coneix.

A partir dels 18 mesos apareix la por a la separació. El nen té por de separar-se dels seus pares o de les figures d'aferrament. És quan munten el número a la guarderia i patalegen i ploren quan se separen de tu. Aquesta por dura més en uns nens que en altres. El millor és no mostrar ansietat quan els deixem amb algú, parlar-los amb calma dient que tornarem a recollir-los després i acomiadar-se ràpid. No val sortir d'amagat. És una por a la qual s'han d'enfrontar. Al final veuran que sempre tornes i comprendran que no desapareixeràs.

Als 2-3 anys apareixeran la por al llop, als monstres, a la foscor, a quedar-se sol a la seva habitació**. Són pors encara irreals, plenes de fantasia i imaginació.

A partir dels 7 anys les pors es tornen més reals, són pors que podrien passar (un llop no vindrà a casa nostra però un lladre…), s'assemblen cada cop més a les pors d'un adult. Por que entri un lladre, a les catàstrofes naturals, a un incendi,…. Persisteix la por a la foscor i a quedar-se sols també.

I d'adults, ja les coneixeu, oi? Por al fracàs, a quedar-te sol, que li passi alguna cosa als teus éssers estimats…En fi, que no ens en lliurem.

Què puc fer per ajudar el meu fill?

1. Identifica la por, posa-li nom

Preguntar a què té por. La finalitat és identificar l'emoció i posar-li nom. Això que sents és por i tots la tenim, és una cosa normal. Així eduquem els nostres fills en les emocions

I sobretot escoltar sense jutjar. Que ens expliqui exactament a què té por amb pèls i senyals. Parlar amb ells de la por com si fos una cosa normal i dir-los que nosaltres també tenim de vegades por.

Valent no és el que no té pors, és el que tot i tenir-les s'hi enfronta

2. No donis explicacions racionals

Les pors són irracionals. Quan tu intentes calmar el teu fill dient-li:

“No tengas miedo si los lobos no pueden venir a casa, si vivimos en un tercero en medio de la ciudad!! Los lobos no trepan por las ventanas y no viven en las ciudades, ni siquiera en las montañas más cercanas”

Això no serveix de res, perquè en la seva imaginació els llops volen i entren per les finestres i els monstres existeixen i estan sota el seu llit.

Si ni quan som adults ens serveixen les explicacions racionals, imagina't de nens!

Millor dona-li una solució imaginativa o encara millor, pregunta-li:

“¿cómo crees tú que podemos acabar con ese lobo?”

La seva pròpia solució serà la que funcioni per molt inútil que sembli, sobretot si li diem:

”qué buena idea has tenido! Seguro que funciona”.

3. Ajuda'l amb un conte

No hi ha millor forma de comunicació en la infància que els contes. Amb ells aprenen a gestionar les seves emocions i troben solucions per enfrontar-se a les seves pors.

Aquí us deixo una selecció dels millors contes segons l'edat dels nostres fills:

De 0 a 5 anys:

Por a la foscor:

A partir de 6 anys:

4. Parla-li de les teves pors

Si li dius que tu de petit també tenies algunes pors i en parles de manera natural, entendrà que tenir por és una cosa normal, que no és pitjor que els altres per tenir-ne. A més li pots explicar com vas superar aquella por que tenies als 8 anys, li pot servir d'exemple.

Parlar de la por a casa els transmet que la família és el millor lloc per parlar del que ens espanta, que pot parlar del que és bo però també del que és dolent, que ningú el jutjarà, un lloc on sentir-se entès@ i protegit@.

5. Acompanya'l perquè no s'hi enfronti sol@

Si té por d'anar al lavabo sol@, no l'obliguis a fer-ho, encara que sàpigues que la por s'ha d'enfrontar. Al principi, hauràs d'acompanyar-lo i anar-lo animant perquè s'atreveixi a anar-hi sol@.

“ Va, jo t'acompanyo i quan et sentis més segur@, t'esperaré fora”

Un cop superat això, l'acompanyarem fins al passadís i així successivament fins que es vegi amb forces per anar-hi totalment sol@.

Si té por a la foscor, podem comprar una llanterna de la sort junts, que guardarà molt a prop del seu llit i l'encendrà per combatre la seva por.

La idea és que se sentin recolzats per nosaltres i no ridiculitzats.