Què és la ciclotímia?

Entendre la ciclotímia: Un repte per a familiars i amics

Definició i diagnòstic diferencial

És un trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per una fluctuació entre períodes de símptomes hipomaníacs i períodes de símptomes depressius, que no compleixen criteris per ser diagnosticats d'episodi depressiu major. La fluctuació és ràpida, es poden donar canvis de l'humor en hores o d'un dia a l'altre. Aquests símptomes han de persistir més de dos anys i no hi ha d'haver un període de més de dos mesos lliure de símptomes.

No hem de confondre la ciclotímia amb el Trastorn Bipolar. El trastorn bipolar, tal com descriuré en un altre article, és un trastorn més greu caracteritzat per la presència d'almenys un episodi maníac o episodi mixt (trastorn bipolar I) o bé per la presència de, com a mínim, un episodi depressiu major i un episodi hipomaníac (trastorn bipolar II).

La ciclotímia és el menys greu dels tres, però tot i així, afecta molt la vida diària de la persona que la pateix i el seu entorn. Fer un bon diagnòstic no és fàcil, hem de descartar altres trastorns que es poden confondre pels seus símptomes amb la ciclotímia, com el trastorn límit de la personalitat. En ell trobem també fluctuacions de l'estat d'ànim i inestabilitat en les seves relacions interpersonals (relacions d'amor-odi). Però hi ha dues diferències que jo sempre miro per fer el diagnòstic diferencial: el patró de son i la necessitat d'atenció de la persona amb trastorn límit. La son, encara que també sol variar en el límit, la persona quan dorm poc refereix estar cansada. En la ciclotímia, encara que dormi poc, estarà plena de vitalitat i energia. L'altre tret és la necessitat d'atenció que porta la persona amb trastorn límit a fer qualsevol cosa per evitar un abandonament real o no.

Símptomes de la ciclotímia

Anem a veure amb més detall els símptomes de la ciclotímia:

Símptomes hipomaníacs:

• L'estat d'ànim pot ser eufòric, expansiu o irritable
• Hi ha un augment de l'autoestima o grandiositat
• Disminució de la necessitat de dormir (amb 4 hores en té prou i se sent descansat)
• Augment de l'energia o vitalitat
• Més xerraire del que és habitual o verborreic
• Fuga d'idees o experiència subjectiva que el pensament està accelerat
• Manca de concentració i distractibilitat (es despista fàcilment per estímuls banals)
• Augment de la sociabilitat
• Major desig sexual
• Malbaratament amb els diners
• Abús de les drogues, sobretot cocaïna i alcohol
• Augment d'activitats plaents que tenen un alt potencial per produir conseqüències greus (compres irrefrenables, inversions econòmiques esbojarrades, negocis impossibles, conductes sexuals de risc,…)
• Augment de la loquacitat i enginy.
• Comportament provocatiu i intrusista.

Símptomes depressius

• L'estat d'ànim és trist
• Baixa autoestima
• Augment de la necessitat de dormir
• Disminució de l'energia i vitalitat
• Fatiga mental i física
• Dificultats per concentrar-se o prendre decisions
• Sentiments de desesperança
• Pèrdua o augment de gana
• Menor desig sexual

Impacte en les relacions i la vida quotidiana

A causa d'aquests símptomes i sobretot de la seva fluctuació, és molt habitual que les persones afectades presentin seriosos problemes en les seves relacions de parella, familiars i laborals.

Els petits esdeveniments de la vida quotidiana generen grans canvis interns i, de vegades, sense que hi hagi un desencadenant previ que aparentment justifiqui aquest tipus de canvis.

Quan això passa de manera tan brusca, sense ser esperat, sense entendre que hi hagi un estímul previ que causi aquestes modificacions, es genera un desconcert total en les persones que conviuen amb ells. Al final, no saben quin tipus de comportament és l'adequat, ja que fa la impressió que qualsevol petit comentari que es faci pot desencadenar en l'altre una crisi enorme. Mai no se sap com reaccionarà.

Causes:

El trastorn ciclotímic no sembla obeir a una única causa i afecta per igual homes i dones. D'una banda hi ha el factor hereditari, fet comprovat mitjançant amplis estudis efectuats en bessons, tant dizigòtics com monozigòtics, i que ve a confirmar l'element genètic com una de les causes involucrades en el desenvolupament d'aquesta malaltia. D'altra banda també cal considerar certs aspectes psicològics i socials, com poden ser alguns esdeveniments vitals, fets traumàtics o certes condicions de vida.

El que sí que està clar és que la Ciclotímia obeeix a canvis biològics en el sistema nerviós.

Tractament de la ciclotímia:

Afortunadament, el tractament és altament eficaç per reduir els símptomes i ajudar el pacient a millorar la seva salut i portar una vida plena. El problema del tractament de la ciclotímia és que el pacient rarament acudeix al psicòleg. En ser un trastorn que no incapacita la persona, almenys no com el trastorn bipolar, qui la pateix pot portar una vida més o menys normal i encara que és conscient que té dificultats en moltes àrees de la seva vida quotidiana, no demana ajuda fins que no hi ha un esdeveniment important que agreuja els símptomes (mort d'algun familiar, ruptura sentimental, abús de drogues,…)

El tractament psicològic és efectiu. En alguns casos, s'ha de combinar amb tractament farmacològic, sent els eutimitzants o estabilitzadors de l'estat d'ànim els que millor funcionen:

• Liti. El liti s'ha utilitzat durant anys en pacients amb trastorn bipolar i pot ajudar pacients amb trastorn ciclotímic. L'únic problema del liti és la seva toxicitat. El pacient haurà de fer analítiques mensuals per controlar el seu nivell a la sang.

• Fàrmacs anticonvulsius. L'àcid valproic (Depakote), la carbamazepina (Tegretol), l'oxcarbazepina (Trileptal) i la lamotrigina (Lamictal) són els anticonvulsius estabilitzadors de l'estat d'ànim més reconeguts.

Pel que fa a la teràpia psicològica, per norma general, hauria de perseguir dos objectius:

• Millorar les relacions interpersonals i
• Crear rutines saludables

Les relacions poden ser una font significativa d'estrès per a les persones amb Ciclotímia i poden contribuir als canvis en els seus estats d'ànim. Aquesta teràpia és similar a la teràpia familiar o de parella, ja que ajuda els individus a aprendre millors habilitats de comunicació i a resoldre els seus problemes i també ajuda els seus éssers estimats a entendre que la ciclotímia és un trastorn neuroquímic i no és culpa de la persona.

Segons Preston: “La rutina es la clave para estabilizar los estados de ánimo, y las personas con trastorno ciclotímico son especialmente sensibles al cambio. Cualquier modificación en sus patrones de alimentación, sueño o ejercicio, pueden interferir en sus ritmos circadianos y pueden disparar un episodio”.

Hem de tenir especial cura amb l'abús de substàncies com l'alcohol o les drogues ja que poden provocar l'aparició d'un episodi.

El tractament de la ciclotímia és efectiu i ajuda molt la persona a viure una vida més plena i sense patiment.

Ara quan et preguntin què és la ciclotímia?, segur que pots donar una resposta.