Els nens del segle XXI són nens estressats?

El temps és la cosa més valuosa que una persona pot gastar (Theophrastus)

L'altre dia el meu fill em va dir una frase que em va fer reflexionar i fruit d'això va néixer aquest post:

”mama, quin rotllo!! les tardes passen volant i no em dóna temps de res”.

Jo recordo les tardes de la meva infància en sortir de l'escola d'una manera molt diferent, jo les recordo muuuuuuolt llargues, tenia temps de berenar mirant la TV, jugar i fer deures. La meva percepció era una altra. Després, quan creixes, el temps comença a volar i tens la sensació d'anar massa de pressa. Però en la infància això no passa o això em pensava jo.

I resulta que el meu fill ja té aquesta sensació adulta que el temps passa massa ràpid i que no tens temps ni de viure. Què ha canviat? És això el que vull per als meus fills?

I la resposta és NO, no vull això per als meus fills, però què puc fer?

Després de pensar en les coses que fan que el temps voli, vaig arribar a la conclusió que tenir les tardes plenes d'activitats no ajuda. Córrer al matí per arribar a l'escola o omplir el cap de setmana de coses a fer tampoc.

Així que aquests són alguns dels canvis que posaré en pràctica de cara al curs vinent:

Poques activitats extraescolars

Matins relaxats. Com comences el dia? Tres extraescolars a la setmana seran el meu límit. Entre tots decidirem quines activitats són les millors i les que més ens agraden. La resta fora. Necessiten tenir tardes lliures de dilluns a divendres.

Afegir una activitat de meditació

Fa ja algun temps que vaig decidir aixecar-me abans per no córrer i la veritat és que m'ha funcionat. Esmorzar junts, asseguts a taula, sense crits… Tot està cronometrat és clar, però no es respira aquella sensació d'estrès matinal d'abans. Com començo el dia és molt important, en altres cultures es comença resant o meditant i nosaltres el comencem corrent. Crec que això és molt característic. T'animo a provar-ho, aixeca't amb temps, esmorza, respira i gaudeix dels teus fills abans d'anar a treballar, veuràs com et canvia el dia.

Caps de setmana lliures

I quan arriba el cap de setmana….. està ple d'activitats i continuem havent de córrer per sortir de casa. Partit de futbol a les 10h, dinar familiar a les 14h i tarda de cinema…Quants caps de setmana us quedeu avorrits a casa? Si la resposta és pocs o cap, cal fer algun canvi. Quan ens quedem a casa, ensenyem als nostres fills que també es pot gaudir del fet de no fer res, de no tenir pressa, de jugar tranquils amb aquelles joguines que mai tenen temps d'usar…És un bon aprenentatge, sobretot en una societat de consum (sortir a menjar, anar al cinema,…) on l'entreteniment suposa un cost.

Aprendre a avorrir-se (rebaixar la sobreestimulació)

Els caps de setmana lliures són un bon moment per practicar l'avorriment. Els nens d'aquest segle són nens sobreestimulats, ho tenen tot a un clic i no han d'esperar per aconseguir res. Tot això, mal portat, pot tenir efectes negatius en el futur.

D'acord amb els estudis realitzats pel grup d'investigació "Neuroplasticidad y Aprendizaje", de la Universitat de Granada (UGR), coordinats per Milagros Gallo, la sobreestimulació pot afectar l'aprenentatge.

L'excés d'estímuls genera en els nens -com en els addictes a les drogues- un nivell de "tolerància", és a dir, arriba un moment en què els estímuls ja no generen la mateixa satisfacció, per la qual cosa cal buscar-ne més.

Com a pares, crec que és la nostra missió ensenyar els nostres fills a avorrir-se i a desenvolupar així la seva creativitat.

Temps per observar

Quan imagino una escena relaxant, moltes vegades em veig estirada a la gespa observant el cel, sentint l'aire i escoltant el cant d'uns ocells. Quantes vegades han estat així els teus fills, contemplant el cel? Els meus mai, així que aquest estiu jugaré amb ells a veure quines figures dibuixen els núvols al cel. Així els ensenyaré a contemplar les coses, sense més.

Conclusions

Nous temps, noves necessitats. “La intel·ligència és la capacitat que té l'home d'adaptar-se al medi” i si volem desenvolupar bé el nostre paper com a pares hem d'ensenyar els nostres fills a adaptar-se de la millor manera. Vivim en la societat de l'ara, del ràpid-ràpid, del no esperar, del tot a un clic…Tot va massa ràpid, per això hem d'aprendre a parar. Recorda que nosaltres som models de conducta, si no som capaços de parar, ells tampoc ho faran. Viure més a poc a poc és possible i ho pots veure al nostre post.

Si vols més informació sobre l'estrès infantil, et recomanem estrès infantil