Viure més a poc a poc és possible

“Creo que vivir deprisa no es vivir, es sobrevivir. Nuestra cultura nos inculca el miedo a perder el tiempo, pero la paradoja es que la aceleración nos hace desperdiciar la vida”

“Hay que plantearse muy seriamente a qué dedicamos nuestro tiempo. Nadie en su lecho de muerte piensa: “Ojalá que hubiera pasado más tiempo en la oficina o viendo la tele”, y, sin embargo, son las cosas que más tiempo consumen en la vida de la gente”

Carl Honoré

La cultura de la pressa

Quan llegeixes frases com aquestes, et planteges molt seriosament a què dediques el teu temps i com ho fas. El dia té 24 hores, ni un minut més ni un menys, però les coses que hem de fer, moltes vegades, superen sens dubte aquest temps. Vivim de pressa, vivim sense temps per gestionar el nostre temps. La majoria de vegades, no ens aturem a planificar, a prioritzar i a determinar en què volem gastar el nostre valuós temps, simplement ens deixem portar pels esdeveniments, sense pensar. Aquest ritme de vida no ens deixa gaudir, correm per la vida sense aturar-nos a respirar. Mentre fem una cosa, pensem en les que farem després, ni tan sols dediquem temps a la tasca que estem fent en aquell moment. La nostra ment corre, vola d'un lloc a un altre augmentant així la nostra sensació d'estrès.

El ritme que transmetem als fills

Correm sempre pel carril esquerre sense observar ni tan sols la carretera i en aquesta carrera hi pugem els nostres fills. Omplint-los els dies d'activitats extraescolars i de carreres de casa al col·le, del col·le a l'activitat que toca i d'aquí corrents a casa a sopar i al llit. Quan acaba el dia, si mires els segons que has dedicat a gaudir dels teus fills, solen ser zero, perquè teníem massa pressa per arribar a temps a tots els llocs. On ens porta això?

Quan fins i tot el lleure va de pressa

Hem arribat a tal punt, que accelerem fins i tot el lleure, omplim les agendes del cap de setmana amb milers d'activitats i arribem esgotats al diumenge. Però si ho analitzem a fons, quants segons d'aquest temps ens han fet gaudir de veritat? Solen ser pocs i solen ser els lents, els que hem fet sense pressa, concentrant-nos en aquell moment, sense pensar en res més. Són moments que jo anomeno d'aquí i ara, en els quals la teva ment està atenta al que fa al 100%.

Prioritzar el que de debò importa

Cada cop més, quan penso en un moment agradable, el veig a càmera lenta, veig un esmorzar tranquil amb els meus fills, amb la taula plena de torrades, melmelada, suc i cafè. L'olor, el sabor, sense aixecar-me mil vegades de la cadira, sense TV i sobretot sense pressa. Això és el que vull. No es tracta de viure lent sempre, tots els dies de la setmana, en totes les àrees de la meva vida, però sí que es tracta de prioritzar, de dedicar temps al que és veritablement important, de no tenir la sensació de córrer tot el dia i de poder fer les coses sempre d'una en una, dedicant-los l'atenció que es mereixen. Vull temps per observar com creixen els meus fills, temps per fer un pa de pessic amb ells, temps per llegir, per treballar i per posar una rentadora sense notar aquesta sensació constant d'haver de córrer per a tot i no arribar mai a temps a res.

El moviment SLOW

Als anys noranta, apareix el moviment SLOW que en essència és simplement reduir la marxa i buscar el temps just per a cada cosa. Carl Honoré denuncia la cultura de la pressa i les seves conseqüències, la manca de paciència, la hiperestimulació, la superficialitat, la multitasca i defensa la lentitud, assaborir els moments i sobretot, prioritzar a la vida.

Un exercici per a tu

Et proposo un senzill exercici: recorda un moment agradable de la teva vida, pot ser de la infància o de la joventut. Intenta reviure'l durant un minut i ara respon aquestes preguntes:

Era un moment lent o ràpid?

Et veies a tu mateix corrent d'un lloc a un altre?

Estaves mirant la TV o estaves amb algú important a la teva vida?

A què estaves dedicant el teu temps?

Si els moments que recordem de la nostra vida són lents, són compartits i són agradables, per què ens entestem a córrer d'un lloc a un altre?

Si ens volem omplir d'aquests moments, hem de començar a prioritzar i decidir en què i com gastem el nostre temps i sobretot a quin ritme.