La teva parella ja no t'estima?

Descobreix el secret per sanar el teu cor.

La relació de parella és molt important en la nostra vida. És un dels tres pilars relacionals que ens sostenen.

Un pilar és la relació amb tu mateix, la columna personal que està molt relacionada amb l'autocura.

Un altre pilar és la família, els amics i la feina, que són les altres relacions importants en la nostra vida, sobretot els pares i els fills. I la parella, el nostre mirall i el nostre refugi, reflex moltes vegades de les nostres pors més profundes: Por a no ser estimat, a no ser escollit o a ser abandonat…

L'ingredient principal d'una relació de parella, sens dubte, és l'AMOR. Sense ell no hi ha res. És la màgia, allò que no està a les nostres mans, apareix o no, però jo no decideixo quan ni com ni amb qui. El nostre cor escull. Després hi ha més ingredients, és clar, i també són importants, però avui no hem vingut a parlar d'això, avui vull explicar-te com sanar el teu cor quan la teva parella et diu que no t'estima.

Pots veure el nostre vídeo de YouTube titulat "¿Tu pareja te ha dicho que ya no te quiere? ¿Quieres recuperar el amor?"

Accepta la realitat

Recorda que una ruptura és com un dol. Hi ha una fase de negació en què no vols acceptar la realitat. Sé que no és el que tu vols, tu vols continuar amb ell/ella però moltes vegades la realitat no és com nosaltres volem, si fos així, la vida seria molt fàcil i tots tindríem el que volem.

Accepta-ho, no li supliquis perquè no et deixi. Allunya't tu. Posa-hi distància. Si s'ha equivocat ja vindrà…però ara mateix no pots fer res més que acceptar aquesta realitat que no t'agrada i intentar tenir el mínim contacte per poder pensar i sanar. És moment d'analitzar aquesta relació i de pensar en tu.

A més, quan la vida no et dóna el que tu vols és que t'està donant el que necessites per créixer. Quantes vegades has cregut morir quan algú t'ha deixat i amb el temps has vist que era el millor per a tu. Que després ha vingut un període de retrobar-te amb tu mateix i ha aparegut algú millor per a tu. Pensa-hi, no sempre sabem el que ens convé. Quan algú et diu que no t'estima, una porta es tanca però una altra s'obre.

No bombardegis el teu amor propi

No pensis que és per culpa teva, que no ets suficient o que hi ha alguna cosa en tu que falla. Això no té res a veure amb tu, és alguna cosa seva, alguna cosa de la teva parella. Pot passar i de fet passa constantment. Que algú deixi de voler ser la meva parella no significa que jo no sigui vàlid/a. Perquè aleshores tots els éssers humans del planeta deixaríem de ser vàlids perquè tots, absolutament tots, hem estat deixats alguna vegada a la vida. Així que no ho facis servir per fer-te mal. No t'enganyis.

Simplement en algun moment la teva parella s'ha desconnectat de tu, no hi ha res més darrere d'això. Tu continues sent igual de vàlid/a que quan et va escollir.

Deixa anar. Amolla

És el punt més important, deixar anar allò que ja no és per a tu. Amolla-ho, aprèn a deixar anar allò que se'n va. No mereixes al teu costat algú que ja no t'estima, ni ell o ella mereix estar amb algú a qui ja no estima. Tots mereixem estimar i ser estimats.

L'acte d'amollar alguna cosa se sent al cor, quan ho fas, apareix la calma. Pots estar trist, però en pau amb el que passa. No et barallis amb la realitat perquè tens les de perdre.

Si aquesta persona ha de ser per a tu, tornarà i si no alguna cosa millor vindrà tant per a tu com per a ell/ella.

Estimar algú també és deixar-lo anar.

Pensa en tu

Ara toca pensar en tu. Potser aquella relació havia estat bona per a tu, però ara ja no ho és. Així que has de pensar en tu, en el que et convé i en el que necessites.

Envolta't dels qui t'estimen amics i família. Tria bé quines activitats fas, no t'omplis l'agenda per no pensar, fes allò que t'omple.

Torna a fixar-te objectius i ves a per ells. Classes de ball, de cuina,… el que sigui que estiguessis deixant de banda per falta de temps. Cuida't, intenta dormir bé, menjar bé i fes exercici.

L'exercici físic és sanador. Aclareix la ment i segregues endorfines que t'aniran molt bé per sentir-te bé.

No omplis el teu buit amb alcohol o amb festes, perquè després en la ressaca et sentiràs moltíssim pitjor. Omple aquest buit de tu, del teu jo més essencial, del que et defineix. Les aficions que de debò t'agraden.

Sana el teu cor

Sé que fa mal, tots hem passat per això alguna vegada a la vida. Creu-me que sé com fa mal perquè tot just néixer el meu primer fill, la meva parella m'ho va dir i per un moment vaig creure morir. És un dolor que s'instal·la al teu cor i l'has de sanar.

I ho faràs a través del perdó. Perdona'l per no estimar-te, ell o ella no ho va escollir, recorda que l'amor no el decidim nosaltres. Perdona'l pel dolor que t'ha causat perquè no ho va fer amb aquesta intenció.

Agraeix-li la seva sinceritat i la seva valentia per dir-ho, és el millor que podia fer per tu. I agraeix també el temps que heu compartit, tot el que de bo heu viscut. Que una relació s'acabi no significa que no hagi estat valuosa.

I per últim desitja-li el millor, perquè aquest desig tornarà a tu com un bumerang portant a la teva vida alguna cosa millor que el que teníeu.

I plora, perquè el plor és sanador. És el millor alleujament per a la tristesa. En un dol, en una pèrdua he de deixar espai també per a la tristesa. Després et sentiràs moltíssim millor.

Aprofita aquesta oportunitat per créixer

Recorda:

Quan la vida no et dóna el que vols, és perquè t'està donant el que necessites per créixer. Així que aprofita aquesta oportunitat.

Davant d'una realitat que no t'agrada pots fer dues coses: enfadar-te, barallar-te, odiar-lo, odiar-te, intentar canviar aquesta realitat, esgotar-te i morir-te de dolor quan vegis que res d'això no t'ha servit, o per contra, pots acceptar aquesta realitat tal com és, entendre que has de deixar-lo anar amb amor i cuidar de la persona més important de la teva vida que ets tu.

Centra't en tu i converteix-te en la persona que vols tenir com a parella. Creix, aprèn i cuida't. L'amor tornarà a trucar a la teva porta, sempre ho fa.

A mi també em va passar

Recordo com si fos ahir el dolor que vaig sentir en sentir les paraules "ya no te quiero". Vaig pensar que el món s'estava desfent sota els meus peus. El mirava als ulls i ja no el veia. Què havia passat? Era culpa meva? Ja no era tan atractiva com abans de l'embaràs? Havia conegut una altra dona?

El vaig odiar i em vaig odiar. Mirava el meu nadó sense saber què faria ara. Vaig creure que no ho superaria mai, vaig creure que no tornaria a estimar ningú com l'havia estimat a ell. Res més lluny de la realitat.

Quan vaig poder allunyar-me i pensar, vaig saber que havia d'acceptar el que m'estava passant i que ens havíem de separar. Ho vam fer, el vaig perdonar perquè sabia que ell no ho havia escollit i menys quan acabàvem de ser pares i em vaig perdonar perquè sabia que no era culpa meva. El vaig deixar anar i vaig cuidar de mi.

Vam aprendre a estimar-nos com a pares del nostre fill. Vam sanar les ferides i l'amor va tornar a les nostres vides.

Al final, només necessites cuidar de tu, envoltar-te dels teus i d'allò que et defineix i deixar passar el temps. Un dia, sents que ja no et fa mal, que ja no ets la mateixa que va rebre aquella notícia aquell dia i que tot el que va passar té ara un significat. Perquè el que està destinat a ser, és.

Si vols ampliar la informació et deixem el nostre vídeo: