5 claus per triar parella

Ja estàs tip@ de saltar de relació en relació? O d'adonar-te que repeteixes el mateix patró una vegada i una altra amb persones diferents?

Fins i tot t'has arribat a plantejar que alguna cosa en tu va malament perquè no aconsegueixes trobar la persona o la relació estable que sembla que tots hem de tenir?

Les relacions de parella són unes de les relacions més importants de les nostres vides i, tot i així, ningú no ens ensenya com ens hem de relacionar o què hem d'esperar. La primera informació que tenim sobre aquest tema ens ve donada de la relació de parella dels nostres pares, que a penes saben gestionar les seves emocions perquè ningú no els ho va ensenyar i que tota l'educació sobre parella que tenen és que quan un es casa és per sempre.

I la informació següent que rebem ens ve de la mà de les pel·lícules romàntiques que veiem al cinema i que estan molt lluny de la realitat.

Així que sortim al món de la parella amb mites i informació totalment esbiaixada. No és estrany que ens vagi tan malament en l'amor. NO us sembla?

Si voleu ampliar informació us deixo l'enllaç del vídeo del nostre canal de Youtube:

Mites sobre les relacions de parella

• L'amor és suficient. Sembla que amb estimar algú ja n'hi hagi prou. L'amor és necessari però no suficient.

• L'amor és per a tota la vida. Un cop apareix, sense que el cuidis ni el reguis ni res, ja es queda per sempre. Una relació és un ens viu, cal cuidar-lo i nodrir-lo perquè sobrevisqui.

• La meva parella ha de cobrir les meves necessitats. Les teves necessitats són teves, responsabilitza-te'n

• Hi ha una mitja taronja que encaixa perfectament amb mi per aquí, només l'he de trobar. Nosaltres som taronges senceres relacionant-nos amb taronges que també haurien de ser senceres. Coneix-te bé primer.

• La meva parella m'ha de fer feliç. Tu ets responsable de la teva felicitat, després la teva parella pot sumar, però no ho farà si tu ja no eres feliç abans de conèixer-la.

• La meva parella em pertany. Res no és per sempre i res no és teu. La teva parella t'ha de triar lliurement cada dia.

• Cal estar en parella per ser valuós. Més val mal acompanyat que sol. La societat fa anys que titlla de solterones les que arribaven a certa edat sense parella estable. I això ens ha portat a preferir mantenir-nos en relacions que no funcionen, abans que estar sols. La societat i la nostra mateixa por a la soledat.

• No veus la teva parella com és sinó com t'agradaria que fos. Muntem un ideal de com hauria de ser i quan veiem la realitat que no encaixa, ens decebem i seguim buscant o, el que és pitjor, intentem canviar l'altre. No existeix la relació perfecta ni l'home o la dona perfectes, no segueixis buscant.

• Un divorci és un fracàs. Pots haver tingut una relació sana i satisfactòria amb algú durant anys i tot i així acabar separant-te, simplement perquè allò que t'agradava als 20 no t'agrada als 50 i res més. Que una relació s'acabi no la converteix en fracàs. El fracàs és seguir en una relació que ja no funciona.

• Parella prototip. La societat marca uns criteris de com ha de ser una parella. Han de viure junts, compartir temps, tenir aficions en comú, triar estar junts abans que estar amb altres persones… No tots som iguals, ni tenim les mateixes necessitats. Cada parella és un món. Llavors és impossible que encaixem tots en aquest prototip. Busca l'estil de parella que us vagi bé a tots dos, no el que us marquin des de fora.

Claus per triar parella

1. Saber estar sol

És imprescindible passar temps amb un mateix per conèixer-se. Els meus punts febles, els meus punts forts. Què busco en una relació o què vull d'una parella. Reflexionar sobre mi i sobre les meves ferides. Analitzar errors i encerts de relacions passades.

Temps de reflexió, temps d'autoconeixement i temps per saber què vull i què no d'una relació.

Si no sé estar sol, és més fàcil que m'enganxi a qualsevol relació. Si no sé el que vull és difícil que m'enfoqui a buscar-ho i que sàpiga quan ho he trobat o no.

Jo solo recomanar fer una llista del que jo vull d'una relació i de com m'agradaria que fos l'altra persona. Gairebé sempre aquesta llista ens defineix a nosaltres mateixos, si demanem que sigui treballador o treballadora és perquè nosaltres també ho som. Al final demano algú similar a mi, que comparteixi els meus principis, almenys els més importants.

Està bé fer aquesta llista i revisar-la de tant en tant, per saber el que vull i el que no vull. Què em fa sentir bé i què em fa sentir malament en una relació. Per tenir una bona relació de parella, primer he de tenir una bona relació amb mi mateix, ser una taronja sencera. Només així puc anar a una bona relació, oferint la millor versió de mi mateix. Quan saps què vols i què pots oferir. Quan saps que tu ets el principal responsable de la teva felicitat i de cobrir les teves pròpies necessitats. Llavors ja estàs llest!!

2. Sentir amor

Hi és o no hi és. És la màgia i no depèn de tu. Així que aquest ingredient és necessari, però no suficient.

No t'explicaré què és, tots l'hem experimentat alguna vegada. No parlo de l'enamorament, perquè això és només una fase de l'amor, la primera, i té data de caducitat. L'enamorament dura aproximadament de 6 mesos a 1 any. Després pot arribar o no l'amor. Tan important és l'un com l'altre.

Hi ha un experiment que va realitzar Helen Fisher, biòloga i antropòloga americana que ha dedicat la seva vida a estudiar l'amor i que crec que és el millor que s'ha fet.

Us faré un resum ràpid de les seves conclusions: va estudiar el comportament del cervell en parelles enamorades al principi de la seva relació i 30 anys després.

Al principi de la relació, en la fase de l'enamorament, les zones cerebrals activades eren zones que s'activen també en les addiccions, només volem veure aquesta persona, passem el mono si no la veiem, pensem de manera obsessiva en ella, mengem menys, el nostre neocòrtex està més desactivat amb la qual cosa cometem més errors a la feina, etc… Com comprendreu en aquest estat no podem estar gaire temps perquè s'extingiria l'espècie. Així que de mica en mica tornem a la normalitat. En aquest moment passem el pont de l'amor o no, podem quedar-nos a les portes i sentir que ja no hi ha res més, que no estimem aquesta persona. Per això moltes relacions acaben en el primer any o dos anys. Si l'amor segueix, les zones del cervell que s'activen són zones més relacionades amb l'afecció i l'empatia amb un protagonisme de la serotonina més que de la dopamina que regeix la fase de l'enamorament.

#### I què passa amb el cervell d'aquestes parelles als 30 anys?

Doncs hi havia un percentatge petit que deia que seguia sentint-se enamorat de la seva parella i feliç en la seva relació. En aquest percentatge es va observar que hi havia àrees de la fase de l'enamorament encara lleugerament activades.

Fisher va arribar a la conclusió que l'amor és universal, tots el sentim independentment de la nostra raça o cultura, el nostre cervell reacciona igual.

Llegint aquests estudis i d'altres que corroboren els resultats i afegeixen més informació, sembla que l'enamorament és la primera fase del que després pot ser l'amor, una cosa més estable, duradora i que activa moltes més àrees del nostre cervell, sobretot del benestar. Que hi ha un percentatge, encara que sigui petit, que se sent feliç i enamorat en una relació llarga i estable.

Així que, per a mi, l'amor és imprescindible, hi ha de ser sí o sí i després podem afegir-hi altres ingredients.

La millor expressió de l'amor en el dia a dia, són les mostres d'afecte, el contacte físic amb l'altra persona, la necessitat de tenir-lo a prop i abraçar-lo.

3. Tens desig sexual

Sentir atracció sexual cap a la teva parella és important. És normal que aquest desig no sigui igual en la fase d'enamorament que en la fase següent. Però no ha de desaparèixer. I sobretot s'ha de sentir des del principi.

Hauríem de parar atenció a aquesta part, de vegades descuidada i fins i tot de vegades demonitzada. És un moment important en què et lliures en cos i ànima a la teva parella. No parlem només de desig sexual, pulsió sexual i orgasme. Parlem de connexió, de contacte, de dedicació, de lliurament, parlem d'aquesta part que només comparteixes amb la teva parella.

Les trobades sexuals disminueixen en freqüència, però no tenen per què fer-ho en qualitat. Totes les parelles hauríem de dedicar temps a estar sols, en la intimitat, dedicant-nos unes hores només a tenir sexe.

Si voleu aprofundir més en aquest tema us recomano llegir el post "Claus per viure una sexualitat plena en parella".

4. Sents que és el teu millor amic/a

És la primera persona amb qui desitges compartir una alegria o una pena. Us ho passeu bé junts, teniu temes de conversa que us interessen, encara que també podeu estar callats i còmodes en els silencis.

Estar sols és una opció que us ve de gust. De tant en tant us escapeu per poder estar sols i us ho passeu d'allò més bé.

No cal compartir totes les aficions, però sí algunes amb les quals gaudiu junts. A més, us ho podeu passar bé fins i tot en situacions molt avorrides com un compromís familiar que no us ve gens de gust.

Hi ha complicitat, hi ha bon rotllo, hi ha rialles i hi ha ganes d'estar junts.

5. Projecte de futur

Sents que comparteixes valors importants, que podries emprendre un projecte de futur amb aquesta persona perquè té una manera de viure similar a la teva. Admires aspectes de la seva personalitat o de la seva manera de veure les coses. T'aporta i t'ensenya i sents que et fa créixer com a persona. Dona suport als teus somnis i respecta els teus espais. Et veu a tu quan et mira i no a si mateix/a.

És aquesta sensació que amb ell o amb ella te n'aniries a la fi del món perquè saps que us aniria bé. Que l'estar junts us aporta més coses bones que l'estar cadascú pel seu costat.

Sents que t'omple a nivell intel·lectual com t'omple a nivell sentimental. Aquest punt és el més racional de tots i tot i així el sentiràs al cor més que a la raó.

Admirar la teva parella i sentir que pots aprendre i créixer estant amb ella, et dona aquesta part de voler seguir construint al seu costat.

Conclusions

Aquestes claus et poden guiar en les teves futures relacions de parella o en les actuals. El fet de complir-les no ens assegura l'èxit si tu creus que l'èxit és que duri tota la vida.

Potser el que hem de fer és canviar el significat d'èxit, no? Podríem dir que estar en una relació que em fa sentir amor, desig sexual, ganes d'estar junts i admiració. Que em fa créixer com a persona i que em suma ja és un èxit en si mateix, no necessàriament ha de durar tota la vida. Potser només estarem junts una part del camí, però haurà valgut la pena.