El meu fill no obeeix, què puc fer?

Moltes vegades els pares es queixen que els seus fills no els obeeixen o que han de repetir les coses moltes vegades i no fan cas i han d'insistir-hi i fins i tot arriben a enfadar-se per aquest motiu. Fins que arriben a un punt que ja no saben què fer.

Aquesta situació sol ser freqüent a les cases i passa moltes vegades: baralles entre germans, males contestacions, no es vol anar a dormir, no es vol vestir sol o li repetim mil vegades que vagi a dutxar-se entre d'altres…

La desobediència és una negativa a fer alguna cosa que se'ns ha demanat en un període de temps limitat i/o a seguir una sèrie de normes establertes ja siguin pares, professorat o altres persones amb la finalitat que el funcionament de l'escola o casa sigui el correcte.

Per què no obeeix el nostre fill/a?

Hi hauria innombrables motius pels quals els nens no obeeixen, alguns d'ells serien:

- Per cridar l'atenció: un nen pot ser desobedient perquè els seus pares li prestin més atenció.

- Es mostra insegur

- Pot ser per mostrar gelosia, a vegades hi ha diverses situacions que generen gelosia com pot ser el naixement d'un germà i poden fer conductes negatives per cridar l'atenció dels seus pares perquè tinguin i passin més temps amb ell ja que l'arribada d'un germà implica la pèrdua d'atenció que tenia anteriorment.

- Alguns nens no saben esperar ja que són immadurs i encara han d'aprendre a guardar el seu torn.

- Cap als 2-3 anys és normal que els nens tinguin conductes oposicionistes ja que és una edat en què els nens posen a prova l'autoritat dels seus pares.

- Però sobretot, la més important i la més freqüent és: perquè el que els demanem que facin és un rotllo i han de deixar de fer alguna cosa que els agrada per fer alguna cosa que no els agrada (a nosaltres també ens passa!).

Normalment quan una conducta s'aprèn sol ser perquè la seva conducta té conseqüències positives, per exemple adquirir l'atenció dels pares que només se li dóna quan es comporta malament o no es fa cas i no quan el nen es porta bé.

És a dir, els nens aprenen a ser obedients depenent dels estímuls que els ofereixen els adults i de com aquests reaccionen davant la seva conducta.

Per això és molt important valorar i tenir en compte totes les conductes correctes i no només les negatives. Si només se li presta atenció quan es porta incorrectament el nostre fill té així un gran reforçador per continuar comportant-se malament.

En tractar de modificar la conducta és molt important analitzar tant la conducta i el comportament del nen com el dels adults.

Els passos per modificar la conducta serien:

Quan el nostre fill no es comporti com nosaltres volem hem de:

Abans d'utilitzar qualsevol tècnica, el més important és assegurar-se que l'ordre que hem donat s'ha sentit, processat i entès. Si jo des de la cuina li dic al meu fill, ves a rentar-te les dents quan ell està al sofà veient els dibuixos, la probabilitat que obeeixi és de 0,000001. Si en canvi, jo vaig al menjador, m'hi acosto i li dic: ves a rentar-te les dents, augmento molt la probabilitat però encara estaré molt lluny de l'obediència. Si jo a més de dir-li-ho a prop i mirant-lo als ulls, l'agafo de la mà i li dic: vinga anem al lavabo que t'has de rentar les dents, probablement en un 90% dels casos em farà cas. El que vull dir amb això, és que no puc esperar que el meu fill/a m'obeeixi si li dono l'ordre des de l'altra punta de la casa, perquè no m'haurà ni escoltat, ni processat ni entès i continuarà mirant els dibuixos plàcidament.

Si arribats a l'últim pas, continua sense obeir-nos, cosa que passarà poques vegades, llavors haurem d'utilitzar altres tècniques:

- Retirar l'atenció, és a dir, no oferir-li la nostra atenció ni parlar-li si ens desobeeix. Si ens és molt complicat, podem sortir de l'habitació. I un cop la conducta de desobediència finalitza tornar-li a oferir la nostra atenció (mirar-lo, parlar-li)

- Alhora, s'ha de reforçar totes les conductes correctes que faci el seu fill de manera sistemàtica, ja sigui de manera verbal o si calgués en forma de premi.

- D'altra banda, si l'extinció o retirada d'atenció no fos suficient es podria tenir alguna conseqüència negativa, com la retirada d'activitats que els agradin com pot ser: veure la televisió, jugar amb l'ordinador o tauleta o retirar-li les joguines.

És important destacar que, en un principi generalment, sol augmentar la freqüència i la quantitat de la conducta desobedient si seguim aquestes pautes ja que els nens estan acostumats que així solen aconseguir el que volen però si perseverem i som constants, posteriorment la conducta disminuirà.

En donar instruccions i ordres s'ha de tenir en compte:

- Han de ser frases que els nens puguin entendre.

- Les ordres han de ser clares, curtes i específiques

- S'han de donar d'una en una.

- No s'han de contradir unes amb altres

Estratègies perquè el nostre fill/a es porti bé:

• Sorprèn-los quan es portin bé. Mostrar interès, lloar, reconèixer i felicitar cada vegada que veiem que el nostre fill es porta bé, com per exemple quan està tranquil o quan està amb el seu germà sense barallar-se o està menjant ben assegut.

• Reconèixer qualsevol millora encara que sigui petita. És impossible passar d'una mala a una bona conducta, però si ens hi fixem veurem que solen haver-hi petites millores i aquestes també les hem de reconèixer, així el nen es motivarà a continuar millorant.

• Presentar alternatives perquè el seu fill pugui triar. En lloc d'ordenar que faci una determinada tasca se li poden oferir dues alternatives i així ell triarà quina i ho farà de manera més contenta. Per exemple si volem que faci els deures podem preguntar-li, vols fer els deures abans o després de berenar?

• Utilitzar la distracció. Quan el nostre fill té comportament d'oposició el millor és no fer ordres explícites i directes. Per exemple, si volem que es vesteixi el millor seria dir-li, quin conte vols que t'expliqui mentre et vesteixes per sortir al carrer?

Més endavant i quan això estigui resolt i el nostre fill sigui força obedient sabrà fer les coses i a poc a poc la convivència familiar serà més pacífica i harmoniosa. Recorda que la majoria de nens no fan cas a la primera!