Descobreix els 5 errors més freqüents que cometem com a pares

Què difícil és ser pare cada dia! i sobretot fer-ho bé. Educar els nostres fills no és només ensenyar-los a vestir-se o a portar el plat a la pica, que ja costa aconseguir-ho, en el nostre paper com a pares hi ha molt més. Hem de transmetre els valors que volem que guiïn la seva vida i ensenyar-los el que està bé i el que està malament, tasca gens fàcil. Per fer tot això no comptem amb una formació específica en paternitat, el que normalment fem és deixar-nos guiar pel nostre sentit comú i pel que els nostres pares van fer amb nosaltres i així ens va!

Ens enfrontem a les diferents etapes evolutives dels nostres fills amb informació del tipus:

“Si ahora te parece difícil espérate a la adolescencia”

>

“Una hostia a tiempo te ahorra muchos problemas en el futuro”

>

“Este niño está muy consentido, ya verás cuando sea más grande”

Frases que, lluny d'ajudar, soscaven les nostres energies. Com a pares hi ha coses que hem de tenir clares i a més les hem de parlar i consensuar amb l'altre membre de la parella. Cal dedicar temps a decidir quines normes posarem i què és important que els nostres fills aprenguin i compleixin a ulls clucs. Aquestes seran les normes per les quals ens barallarem i amb la resta no malgastarem massa energia. Un cop tenim les normes, les hem de fer complir i ens tocarà dir NO.

Com a pares hem de ser capaços de dir NO d'una manera ferma però afectuosa, que els transmeti que estem amb ells a cada instant per ajudar-los en el seu camí cap a l'edat adulta, però que serem ferms i intransigents amb certes coses, les importants, no amb totes.

Per poder exercir una bona autoritat, hem d'haver tingut cura del vincle. Els teus fills han de créixer sabent que poden comptar amb tu i, per a això, tot el que fas en el teu dia a dia, suma o resta. Per això, he decidit recopilar aquí els errors quotidians més comuns que cometem i que afebleixen aquest vincle:

1. No l'escoltes

Moltes vegades ens queixem que els nostres fills surten de l'escola i no ens expliquen res. De vegades preguntes i no obtens respostes. Com ha anat l'escola? i el segueix un silenci absolut o un monosíl·lab: bé.

No podem esperar que els nostres fills es comuniquin quan a nosaltres ens va bé. Sovint ho fan en el pitjor dels moments, quan has de fer el sopar o toca banyar-se. T'assalten amb mil preguntes sobre coses ximples però que a ells els interessen molt. Si en aquests moments inoportuns els respons de manera tallant o els manes callar, aconseguiràs que, amb el temps, el teu fill deixi de preguntar-te i deixi d'adreçar-se a tu, tancant-se darrere d'una porta que després no obriràs.

No pots conèixer bé el teu fill@ si no parles amb ell/ella. Per tant, com deia una bona amiga, quan el teu fill et parli “suelta el boli y sienta el culo” perquè si no ho fas, algun dia et deixarà de parlar.

Facilita els espais de comunicació a casa teva, fes àpats en família, asseu-te amb ell@s a fer qualsevol cosa, juga, fes que col·laborin amb tu en les tasques domèstiques, el que sigui que us permeti passar una estona junts i li transmeti al teu fill@ que ets a prop i que pot comptar amb tu.

2. No el premies però sí el castigues

Sovint fem servir el càstig per ensenyar als nostres fills@ el que està malament. Però gairebé mai els diem el que han fet bé. Al nostre país hi ha molta tendència d'aquest tipus. Un cap normalment no et crida al despatx per dir-te el bé que has fet la teva feina, quan et crida al despatx sol ser per renyar-te per alguna cosa. La resta del temps, en què se suposa que la teva feina ha estat bé, no sol adreçar-se a tu per a res.

Doncs bé, aquesta tendència és la que ens emportem a casa. Jo he arribat a veure casos en què els pares només s'adreçaven al seu fill@ per renyar-lo, al final el nin@ va decidir que la millor manera de cridar l'atenció dels seus pares era portant-se malament. Es tracta d'equilibrar això, de verbalitzar als nostres fills@ les coses que fan bé i que ens fan sentir orgullosos. No es tracta de fer regals quan es portin bé, aquest no és el concepte. Es tracta de prestar-los tota la nostra atenció quan fan alguna cosa que està bé, alguna cosa que volem que estigui en la seva conducta sovint i no només quan fan alguna cosa malament.

3. El compares i etiquetes

Aquest és un altre hàbit molt freqüent. Veus el teu germà el bé que menja? Són frases que, lluny de motivar el teu fill@ a portar-se bé, el que generen és frustració, ràbia i gelosia. Encara que la nostra intenció sigui bona, no encertem en la forma. Cal evitar comparar, ni entre germans, ni amb altres companys de classe ni amb absolutament ningú. L'única comparació sana que jo conec és la que et compares amb tu mateix. Molt relacionada amb això hi ha l'etiqueta, frases com "ets ximple", "sempre ho fas malament", o qualsevol tipus de frase que reflecteix impossibilitat de canvi és una làpida. No cal etiquetar, quan fem una crítica ha d'anar dirigida a la conducta i no al nen/a. Si jo dic "això que has fet no està bé" no li dic al nen "dolent" ni tan sols li dic que es porta malament, l'únic que transmeto és que un fet concret no és el correcte i això es pot canviar.

4. Li crides

Hi ha vegades que no es pot evitar, per molt que intentes tenir paciència, arriba un moment que se t'escapa i li crides. El crit és una de les pitjors maneres que tenim per adreçar-nos als altres i és justament la més usada amb els nen@s. Com et sents quan algú et crida? Doncs multiplica-ho per deu mil i tindràs una idea de com se sent el teu fill@. Encara que no acostumem a cridar els nostres amics, companys de feina o caps, a casa i amb les persones que més estimem, descarreguem aquesta ràbia. No cridis el teu fill@ i quan se t'escapi, demana disculpes, que sàpiga que no era la teva intenció fer-ho.

5. Li fas pressa

No respectem els temps dels nostres fills@. Sempre els fem anar de pressa. La noció de temps és una cosa molt difícil d'adquirir, pensa que fins als nou anys, aproximadament, no som capaços d'entendre un rellotge i això no garanteix que entenguin realment què és el temps. Llavors, no podem pretendre que entenguin què són exactament cinc minuts o què significa exactament que no arribem a l'escola. El temps és la nostra responsabilitat, nosaltres l'hem de gestionar bé, aixecar-los amb temps perquè vagin tranquils i marcar el que toca fer a cada moment. Després hi ha les extraescolars, surten corrent de l'escola sense temps per berenar i se'n van corrent a ball, a anglès, a música. Quan juguen? Respectar el temps dels nostres fills@ significa: aixecar-los amb temps per no anar amb presses, marcar-los els temps per evitar els crits i l'estrès a l'últim moment, no omplir-los d'activitats extraescolars cada dia, ni omplir d'activitats tots els caps de setmana. Permet que juguin amb calma i comparteix el teu temps amb ells.

Conclusions:

Aquests són només alguns dels errors, segur que n'hi ha molts més. Jo mateixa cometia molts d'ells, però cada vegada ho faig millor. Aprenc cada dia a ser mare i els meus fills són els meus millors mestres. Quants errors dels descrits cometes? Quants d'ells deixaràs de cometre a partir d'avui?