Abandonament escolar en l'adolescència

Què podem fer per prevenir-lo?

Existeixen diverses situacions que poden alterar la salut psicoemocional dels nostres adolescents. Poden arribar a creure's menys vàlids per fer front als diversos reptes, tant acadèmics com personals, que aniran trobant durant el camí de l'adolescència.

Aquestes situacions frustrants, desesperançadores i carregades d'un elevat nivell d'estrès i ansietat poden donar lloc, en alguns casos, al fracàs i/o a l'abandonament escolar.

Segons l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya) la taxa d'abandonament escolar a Catalunya el 2020 se situa al voltant del 17,4% (Idescat).

Aquesta xifra supera la màxima establerta per la UE, la qual exigeix als països membres que la seva taxa d'abandonament escolar prematur no sigui superior al 10%. (INE)

Diferències entre fracàs escolar i abandonament escolar

Parlem de fracàs escolar en aquells casos en què els alumnes i les alumnes no finalitzen l'Educació Secundària Obligatòria. En canvi, entenem per abandonament escolar aquells casos en què, havent obtingut el graduat en ESO, no continuen formant-se.

El concepte "fracàs" es posa en dubte des de fa anys a causa de la seva connotació negativa. Comporta una càrrega d'atribució negativa cap a la persona i donen per fet que tots els factors relacionats amb aquest fenomen depenen exclusivament d'ella.

Existeixen diversos elements susceptibles de provocar el tancament definitiu dels llibres per part dels joves. Un dels factors més comuns són els Trastorns o dificultats d'aprenentatge no detectats a temps.

Quan hem de fer front a una dificultat o trastorn de l'aprenentatge un dels nostres principals objectius és proporcionar un procés d'aprenentatge estable i segur a través d'acompanyament, suport i adaptacions curriculars, tot això es duu a terme per minimitzar els efectes negatius d'aquestes dificultats i preservar, així com reforçar, la seva autoestima, seguretat i autoconcepte, aspectes principalment implicats en el seu desenvolupament, tant acadèmic com personal.

Tal com s'ha comentat en anteriors entrades al blog, és molt important una detecció precoç d'aquestes dificultats ja que disposem d'un període específic en què la plasticitat neuronal juga al nostre favor per reeducar-les i obtenir resultats més satisfactoris. Passat aquest període, a partir dels dotze anys aproximadament, hem d'intervenir amb estratègies compensatòries.

La transició de Primària a l'ESO és una etapa complicada en molts casos, plena de canvis i adaptacions. En aquest nou període pot aflorar la necessitat de gestionar diferents emocions pròpies de l'adolescència així com noves necessitats educatives que han pogut no ser identificades prèviament i, en conseqüència, no s'han treballat a través d'una reeducació psicopedagògica. Estaríem en una situació en què el procés educatiu queda alterat i no avança tal com s'espera segons el grup normatiu de la persona, per tant, seria necessari intervenir com més aviat millor amb ajuda específica per solucionar-ho.

Quines dificultats o Trastorns d'aprenentatge podem trobar?

En aquesta etapa és molt comú trobar-nos dificultats relacionades amb la planificació, organització i gestió del temps. Es tracta d'aquells casos en què necessiten aprendre a portar un ordre del material de treball, no disposen d'eines per organitzar d'una manera adequada i pràctica l'agenda escolar i necessiten ajuda per aprendre a distribuir el temps un cop surten de l'aula per fer deures i preparar exàmens. Molt habitualment trobem associades a aquestes dificultats alteracions o Trastorns d'atenció ja que intervé en les funcions executives principalment implicades en els processos d'aprenentatge.

Altres dificultats freqüents que ens trobem en les reeducacions psicopedagògiques són les dificultats o els Trastorns específics de l'aprenentatge de la lectura i escriptura, com la Dislèxia, o de les matemàtiques, la Discalcúlia.

Algunes senyals que poden ajudar-nos a detectar quan els nostres fills i filles necessiten ajuda:

• Baixa motivació i autoestima.

• Canvis negatius, bruscos o progressius, del rendiment acadèmic. No es veuen millores curs rere curs o de sobte comencen a baixar les notes o no se superen les assignatures.

• Mala planificació i organització tant per als deures com per preparar exàmens. S'oblida de lliurar tasques, estudia amb poca anticipació, sembla que sempre necessiti més temps, etc.

• Canvis d'humor, presència d'ansietat i/o estrès. Irritabilitat, aïllament, preocupació constant, desinterès general, alteració de les hores de son i descans, bloquejos, etc.

• Baix rendiment no concorde amb el grau d'esforç i implicació. Dedica moltes hores i els resultats són baixos o no supera els objectius establerts.

• Dificultats relacionades amb la comprensió lectora o l'escriptura. Notes més baixes en assignatures que impliquin comprensió o expressió escrita, per exemple, matemàtiques o llengües. Dificultat per comprendre enunciats o textos, manca de vocabulari, pobra planificació i estructuració d'idees a l'hora de redactar, nombroses faltes d'ortografia, etc.

Què fer quan identifiquem una d'aquestes situacions?

El recomanable és, en primer lloc, contactar amb el centre educatiu per conèixer les seves impressions i, en segon lloc, acudir a un centre especialitzat de psicologia en què valorin i donin una explicació a les dificultats o alteracions que han sorgit i poder així dissenyar una intervenció centrada en elles.

Més enllà de les dificultats d'aprenentatge que hem explicat, existeixen altres factors que poden posar en risc el futur educatiu dels nostres adolescents, alguns d'aquests són:

Alt nivell d'exigència del centre educatiu, molt superior al rendiment acadèmic de l'alumne.

És molt important i no sempre es té en compte des d'un primer moment. Cada col·legi o institut, malgrat seguir una pauta comuna establerta pel Departament d'Ensenyament, tenen característiques metodològiques diferents que els fan únics.

En moltes ocasions el centre educatiu es caracteritza per tenir un alt nivell d'exigència tant en la seva metodologia com en els resultats acadèmics de l'alumnat. Si no es disposa d'un rendiment concorde amb aquests mètodes es produeix un desequilibri molt difícil de compensar malgrat les adaptacions curriculars i del suport extern que se li ofereixi a l'alumne.

En aquests casos és recomanable valorar les característiques de l'estudiant i les del centre per a un possible canvi amb la finalitat d'oferir una ajuda educativa ajustada a les seves necessitats i que proporcionin estabilitat i seguretat per aconseguir reforçar la seva autoestima i autoconcepte.

Intervenció i implicació familiar.

Per controlar aquests factors és imprescindible proporcionar, tant a les famílies com als docents, psicoeducació per saber què observar i com detectar aquests canvis significatius en l'alumnat i d'aquesta manera poder intervenir com més aviat millor.

L'entorn familiar, tant si és positiu com negatiu, influeix en els nostres fills i filles, per aquest motiu si ens trobem amb un entorn tens, distant o desestructurat repercutirà negativament en els nostres adolescents, no només a nivell educatiu sinó també emocional. Acudir a un professional ajudarà a adquirir estratègies per a una adequada gestió de les seves emocions i paral·lelament a millorar la dinàmica familiar repercutint positivament en tots els seus membres. A més, proporcionarem a l'adolescent un espai personal i únic en què podrà parlar de tots aquells aspectes que l'inquietin o li generin malestar. Coordinació entre família i centre educatiu. La comunicació és la base perquè es coneguin tots aquells aspectes rellevants de l'alumnat, tant acadèmics com emocionals i motivacionals. Un cop es detectin dificultats d'aprenentatge, baixa autoestima, desmotivació, mala gestió de l'estrès o nivells d'ansietat elevats és recomanable contactar amb l'institut, i viceversa, per posar en comú impressions i un cop es conegui el problema poder acudir a un professional, perquè ens orienti i ens proporcioni les pautes a seguir en cada cas.

Existeixen nombrosos factors que poden interferir i influir en la carrera educativa dels nostres fills i filles, per descomptat no sempre ens exposem a un abandonament escolar però sí que és important que un cop apareguin algunes de les dificultats que hem comentat s'intervingui com més aviat millor per proporcionar a l'alumne l'ajuda necessària per no comprometre el seu procés educatiu.

Amb paciència, afecte i acompanyament es poden superar les barreres que puguin trobar en el seu camí, es tractarà d'un aprenentatge més dels que els queden per viure.