Què és el TDAH i trastorns de l'aprenentatge (i)

Què és el TDAH?

El TDAH és un trastorn d'origen neurobiològic que es caracteritza per presentar símptomes d'inatenció, impulsivitat i/o hiperactivitat.

Com detectar el TDAH?

Algunes característiques:

• Predomini inatent: presentar atenció a qualsevol estímul que irromp en l'activitat, sembla que no fa cas mentre li parlem, presenta un rendiment per sota del que s'espera per la seva edat i dificultats de planificació i organització.

• Predomini impulsiu-hiperactiu: interrompre converses o activitats, respondre i/o actuar sense pensar-ho gaire, dificultat per dur a terme tasques o jocs tranquils i comportament disruptiu dins i fora de l'aula, entre altres.

Aproximadament el 20% dels diagnòstics de TDAH es presenta juntament amb un Trastorn de l'aprenentatge. (Albesa, Gorostidi, y Beregaña,2014). Si hi ha sospites el més adequat és acudir a un professional per dur a terme una avaluació exhaustiva de cada cas i poder obtenir respostes a aquestes dificultats.

Els nens i nenes diagnosticats de TDAH i d'algun Trastorn de l'aprenentatge poden presentar dificultats en la lectura i escriptura així com en el càlcul i les matemàtiques. En aquests casos és imprescindible que es dissenyi una adaptació curricular no només per adaptar l'adquisició dels aprenentatges a les dificultats que presenta sinó per esmorteir, en la majoria de casos, la baixa autoestima i la desmotivació.

Trastorns de l'aprenentatge

Els principals Trastorns de l'aprenentatge que sorgeixen són:

• Dificultats en la lectura. Es veu alterat el procés lector i se situa per sota del nivell esperat per edat. Aquestes alteracions responen a una dificultat en la descodificació de fonema-grafema (so-lletra) que comporta l'omissió i addició de lletres, així com baixa precisió, fluïdesa i velocitat lectora i en conseqüència, una mala comprensió.

• Dificultats en l'escriptura. Alteracions en l'expressió escrita, fan moltes faltes d'ortografia i presenten dificultats per a la creació d'oracions o textos. També es pot evidenciar alteració en el raonament temporal i en la planificació i estructuració de les idees a escriure. La inatenció i la impulsivitat pot conduir a una mala grafia a causa de la dificultat per controlar determinats moviments de motricitat fina.

• Dificultats en les matemàtiques. Comporta dificultats per a la comprensió dels problemes matemàtics (no saben quina operació cal fer per solucionar-lo) així com del càlcul a causa del dèficit en la consciència numèrica.

• Seqüències verbals automàtiques. Aquesta dificultat es fa present quan els alumnes han de fer un sobreesforç, en moltes ocasions sense resultats, per memoritzar i aconseguir automatitzar les taules de multiplicar.

Intervenir en aquests casos de manera precoç amb reeducacions psicopedagògiques en l'etapa d'Educació Primària permetrà al nen o nena desenvolupar estratègies i eines per fer front a les seves dificultats. No és necessari un diagnòstic per poder reeducar les dificultats d'aprenentatge o d'atenció, de fet es tracta d'una intervenció preventiva orientada a ajudar-los i acompanyar-los en cada etapa educativa quan sorgeixen problemes d'aprenentatge. En cas contrari, si aquest suport no arriba en el moment adequat tindrem en contra nostra la disminució de la plasticitat neuronal la qual es comença a donar a partir de l'Educació Secundària. En aquest cas es treballaran aquestes dificultats a partir d'estratègies compensatòries. (Zúñiga y Forteza, 2014)

Aquest argument explica la gran importància de la triangulació entre escola, família i els agents externs (logopedes, psicòleg@s, pedagog@s, etc.). La finalitat és poder detectar com més aviat millor qualsevol tipus de dificultat que comporti un retard en els aprenentatges dels nens i nenes, un impacte en la seva autoestima i una desmotivació que pugui desencadenar en els pròxims anys en abandonament o fracàs escolar.

Referències

Albesa, S. A., Gorostidi, A. M., & Beregaña, M. B. (2014). Trastornos de aprendizaje y TDAH. Diagnóstico y tratamiento. PediatríaIntegral, 655.

Zúñiga, A. H., & Forteza, O. D. (2014). El TDAH y su comorbilidad. Pediatría Integral, 18(9), 643-654.

TDAH i trastorns de l'aprenentatge a casa

Un dels majors problemes presents en alumnes amb TDAH i algun Trastorn de l'aprenentatge sorgeix fora de l'aula, en la temuda hora dels deures.

En primer lloc, és important acceptar que les conductes que duu a terme el nostre fill o filla no són intencionades, és a dir, no manté tota l'atenció que ens agradaria perquè no vulgui, sinó perquè no pot. No s'aixeca cada minut per fastiguejar-nos, sinó perquè li suposa un gran esforç no moure's durant molta estona. No s'obliden els deures o l'agenda a l'escola perquè sigui un desastre, sinó perquè no tenen la mateixa capacitat d'organització i planificació que els altres.

Per aquest motiu i per molts altres és necessari adaptar el procés d'aprenentatge i establir rutines clares i específiques per dur-les a terme de manera constant.

Aquí us presentem algunes claus per evitar situacions de conflicte a casa:

• Reforça positivament. Podem tendir, inconscientment, a fixar-nos més en les conductes negatives que en les positives. Hem d'escollir les conductes que considerem més importants i que vulguem introduir en la rutina que establim a casa.

La idea principal és centrar-nos en les conductes negatives que considerem més rellevants i prestarem més atenció a les positives per reforçar-les positivament i de manera immediata amb la finalitat d'enfortir la seva autoestima.

Imagineu que us passeu el dia rebent missatges negatius i càstigs per accions que dueu a terme de manera involuntària o incontrolable.

>

Pot ser una cosa frustrant i decebedora, què en penseu?

• Conducta independent a la persona. Entendre tant el TDAH com els Trastorns d'aprenentatge comporta comprendre que moltes conductes són independents al nen o nena. Sempre farem una crítica constructiva dirigida a la conducta, mai a la persona.

Canviar ”Repite el ejercicio y pon más atención” a ”Vamos a repetir el ejercicio e intentaremos encontrar el error” o evitar comentaris com ”Si te esforzaras más aprobarías” o ”¿Porqué no te puedes estar quieto como un niño normal?” pot alleujar moltíssim aquest tipus d'alumnes.

• Rutines i planificació. És imprescindible establir una rutina partint d'unes normes i límits clars i adequats a cada cas. Cal explicar-los de què es tracta perquè els nens i nenes siguin conscients que en cas de no complir-ho hi haurà una conseqüència.

És molt útil crear entre tots un calendari o un llistat d'instruccions, sempre adaptat a les necessitats i les característiques dels nens i nenes, i situar-lo en una zona visible. No només ens ajudarà a anticipar-los, organitzar i planificar les tasques o activitats sinó que estarem estimulant i desenvolupant la seva autonomia i autoestima.

Les rutines estructuren el dia a dia de tots els nens i nenes i els aporten seguretat.

Exemple de llistat d'instruccions per a quan arribem a casa de l'escola.

• Berenar

• Buidar la motxilla

• Revisar l'agenda Tinc deures o exàmens?

• Fer els deures

• Mirar horari i preparar motxilla

• Hores adequades. Podem ajudar-los a escollir la millor hora per treballar, d'aquesta manera els implicarem en la presa de decisions. Un dels principals factors que influeixen en l'atenció sostinguda és la motivació que genera la tasca a realitzar, per aquest motiu és preferible delimitar diversos períodes de temps curts combinats amb petits descansos.

En aquest cas preval la teoria de menys és més per evitar frustració i desmotivació.

Si sospitem que els nostres fills i filles es veuen sobrepassats per la quantitat de deures és recomanable parlar-ho amb el seu professor o professora per valorar una solució.

• Zona de treball. S'ha de disposar d'una zona específica d'estudi, silenciosa i sense distraccions. Una vegada més l'organització serà la nostra millor aliada, és molt útil que únicament tinguin a mà el material que necessitaran en aquell moment.

• Autoinstruccions. Consisteix a enumerar uns passos a seguir per realitzar les tasques de manera autònoma seguint un ordre concret.

Alguns d'aquests passos poden ser subratllar els enunciats i marcar la paraula clau d'aquest ( per exemple, escriu, subratlla, ratlla, uneix, etc) o enumerar els passos a seguir per resoldre un problema matemàtic.

• Família, escola i suport extern. Aquesta triangulació és imprescindible en qualsevol cas de necessitat educativa especial.

Es tracta d'una intervenció multidisciplinària en la qual la comunicació entre els tres escenaris és primordial per ajustar l'ajuda educativa a les dificultats i necessitats que presenten els alumnes.

Posar en comú les dificultats percebudes permet incorporar noves mesures per solucionar-les.

La vida educativa dels alumnes i alumnes amb aquest tipus de dificultats pot ser frustrant i desmotivant tant per a ells com per a les seves famílies, per aquest motiu és molt important ajudar-los des de la paciència i l'afecte incondicional. Adaptant les rutines, les ajudes educatives i proporcionant ajuda psicopedagògica podem aconseguir resultats positius que comportaran millores tant en el seu rendiment acadèmic com en l'autoestima i l'autoconcepte.

Referències

Albesa, S. A., Gorostidi, A. M., y Beregaña, M. B. (2014). Trastornos de aprendizaje y TDAH. Diagnóstico y tratamiento. PediatríaIntegral, 655. Atienza, J. D. (2006). COMORBILIDAD EN EL TDAH ADHD AND COMORBIDITY. Revista de Psiquiatría y Psicología del niño y del adolescente, 6(1), 44-55. Korzeniowsk, C., y Ison, M. S. (2008). Estrategias psicoeducativas para padres y docentes de niños con TDAH. Revista Argentina de Clínica Psicológica, 17(1), 65-71. Redondo, J. J. F., SÁNCHEZ, M. D. C., MARTINEZ, M. P., y de Miguelsanz, M. M. (2011). TDAH. Programa de intervención educativa. International Journal of Developmental and Educational Psychology, 1(1), 621-628. Sans, A., Boix, C., Colomé, R., López-Sala, A., y Sanguinetti, A. (2012). Trastornos del aprendizaje. Pediatr Integral, 16(9), 691-9. Zúñiga, A. H., y Forteza, O. D. (2014). El TDAH y su comorbilidad. Pediatría Integral, 18(9), 643-654.