Adolescència: època de canvis

L'adolescència és una etapa de desenvolupament tant biològic, psicològic, social com sexual. És una etapa vital i de transició entre la infància i l'edat adulta.

Aproximadament la preadolescència comença entre els 9 i els 11 anys i acaba al voltant dels 20 anys.

Per què és una època de canvis?

A partir d'aquesta etapa els canvis són més generalitzats, d'una banda és el moment en què els adolescents comencen a voler relacionar-se més entre els seus iguals i, per tant, busquen els seus referents fora de la família, és a dir, en el seu grup d'amics, i és l'etapa on es construeix l'autoconcepte.

Aquest pas de l'edat més infantil a l'edat adulta no és un camí fàcil en gairebé cap persona, ja que es produeixen innombrables canvis i, per als adolescents, és l'època d'anar-se descobrint i alhora anar-se acceptant.

Alhora és l'etapa d'anar buscant la seva pròpia autonomia, però a la vegada necessiten suport dels adults.

L'adolescent, en la seva creixent lluita, necessita anar-se allunyant paulatinament de la dependència dels adults més propers (els pares) i anar-se acceptant i trobant la seva pròpia identitat.

Aquesta cerca constant genera ser més rebel, rebutjar les normes imposades i les regles generades fins al moment, tant les familiars com les escolars i socials. És per aquest motiu que moltes vegades es poden sentir incompresos i consideren que se'ls tracta injustament.

Físicament, l'adolescent intenta desprendre's de com eren de petits, de la seva època infantil; per aquest motiu, algunes vegades fan canvis físics, ja sigui en la seva manera de vestir, i això de vegades genera en els seus pares poca aprovació en aquest fet.

Vivència dels pares

Els pares de vegades no entenem que de cop canviï el nostre fill i vivim aquesta etapa amb preocupació.

Hem de tenir en compte que aquests canvis són normals i, per això, no hem d'actuar de manera autoritària ni gaire permissiva, sinó establir molt diàleg i comunicació amb el nostre fill, ja que el menor encara necessita molta supervisió dels adults.

Orientacions a nivell familiar

• És bo fer pactes a nivell familiar, ja que els adolescents voldran tenir més temps per quedar amb els amics i ampliar els horaris, estar més temps amb l'ordinador, etc.
• Establir límits perquè hi hagi una bona convivència familiar i es respectin les normes i, amb això, que sàpiguen quines conseqüències té no respectar-les.
• Fomentar que el nostre fill tingui aquests privilegis sempre que compleixi amb les seves responsabilitats tant escolars com familiars.
• Dialogar i comunicar en lloc d'imposar.
• Ser uns models educatius correctes i donar exemple del que volem que ells facin també.
• Fer activitats conjuntes afavoreix la comunicació i els vincles emocionals.
• Evitar comparacions amb els altres; l'hem de respectar i donar-li suport en les seves decisions, guiant-lo.

Hem de tenir paciència i assumir que són una època de canvis constants per la qual tots hem de passar.