Descobreix la millor manera de negociar amb un adolescent

L'adolescència és una etapa en què el subjecte pateix canvis a nivell físic, psicològic i social. És un període on busquen la seva identitat pròpia, on necessiten descobrir-se a si mateixos, reflexionar, tornar la mirada cap endins. Per això es passen tantes hores tancats a l'habitació, prefereixen passejar sols, etc.

Un altre canvi que trobem és que el nen/a vol diferenciar-se dels seus pares. Aquesta actitud nova la manifestarà amb canvis d'imatge, argot característic del seu grup d'edat, els quals solen ser un conflicte entre pares i fills.

Encara que vulguin llibertat, encara no són prou adults per tenir una independència completa. Ells també necessiten unes normes i uns límits clars per sentir-se segurs. Per això, és fonamental que com a pares no perdem la comunicació amb els nostres fills, ja que el correcte ús d'aquesta és l'eina fonamental per a una bona relació amb ells. Esmentarem algunes pautes per poder comunicar-nos millor amb el nostre adolescent:

1. Decideix el lloc i el moment apropiat

Si hem de discutir amb ell per demanar-li explicacions sobre alguna cosa que ha dit o fet, espera a estar a soles amb ell. En canvi, si l'has d'elogiar, de vegades és bo fer-ho davant de persones significatives.

Si veus que no és el moment per discutir o simplement se t'ha escapat de les mans la discussió, fes servir frases com: “Si no t'importa podem continuar parlant d'això més tard…”.

2. Escolta'l

Deixa'l parlar perquè pugui expressar la seva opinió mirant-lo als ulls, mantenint una postura activa cara a cara i sense interrompre'l. Quan hagi acabat serà el nostre torn.

3. Empatitza

Empatitzar fa referència a posar-nos en el lloc de l'altre i fer-li saber que l'hem entès.

Després d'haver escoltat atentament la seva opinió, iniciarem la nostra conversa amb l'adolescent fent un breu resum del que ha dit fent servir frases com: “Si no t'he entès malament…” “penso que t'has de sentir bastant enfadat per….” “Entenc el que sents…”

4. Parla-li en primera persona

No és el mateix dir: “Sempre deixes l'habitació desordenada i no m'ajudes en res, tot ho he de fer jo” que “em disgusta veure l'habitació desordenada. M'agradaria que entre tots poguéssim col·laborar a casa”

En moltes ocasions ens dirigim a ells expressant el nostre malestar o sentiments amb una pregunta o frase impositiva que provoca que l'altra persona reaccioni contestant-nos malament o no contestant-nos. Per evitar aquest malestar, fes servir els missatges en primera persona (jo) en lloc de missatges en segona persona (tu). Els missatges en segona persona fan que l'adolescent se senti acusat, ferit, culpable. En canvi, els missatges en primera persona permeten expressar sentiments sense ferir ningú.

Em sento (emoció) perquè (el motiu concret i clar) i m'agradaria (quin canvi espereu).

5. Evita les negacions

Digues vull en lloc de no vull. Procurem fer servir el menys possible la negació NO.

6. No sigueu preguntaires

Les preguntes pressionen i assenyalen l'altre amb el dit.

En lloc de dir: Com tornaràs a casa? Diguem: “M'agradaria saber si ja has pensat com tornar a casa”

Si recomponem les nostres preguntes en frases afirmatives, evitarem entrar en discussions interminables sobre temes que no tenen res a veure amb el motiu de la discussió.

7. Arribeu a acords

Amb els adolescents ja no serveix imposar, sinó negociar arribant a acords parcials. Recordem que negociar significa reflexionar, admetre errors, reconèixer la part de raó de l'altre… Negociar és oferir un exemple positiu a l'adolescent sobre com resoldre els problemes, ja siguin fora o dins de casa.

Per fer-ho és necessari oferir diverses solucions, deixant que ells siguin els que decideixin i adquireixin el compromís, la responsabilitat de complir, i mostrar-li que confiem que faran el més correcte.