Què són les altes capacitats? Com puc saber si el meu fill té altes capacitats? Què he de fer si tinc alguna sospita?

Els nens i adolescents amb altes capacitats demostren respostes notablement elevades, o el potencial necessari per aconseguir-les, comparat amb altres nens i nenes de la seva mateixa edat i entorn. Tenen alts nivells de capacitat en les àrees de cognició, creativitat i art, mostren una capacitat excepcional per ser líders o destaquen en assignatures acadèmiques concretes.

Existeixen diferents perfils?

Entre els alumnes amb altes capacitats podem diferenciar tres perfils principals:

La superdotació:

S'entén com a nen superdotat aquell que presenta nivells elevats en tots els seus recursos intel·lectuals, com per exemple en el seu raonament lògic, creativitat, memòria i captació de la informació.

- D'una banda, la configuració intel·lectual d'un superdotat li facilita una producció eficaç en qualsevol tasca que es proposi, i d'altra banda, existeix una diferència qualitativa molt important, ja que en disposar de recursos múltiples, també pot utilitzar aquests de forma combinada, és a dir, podrà solucionar problemes complexos, que són impossibles de dur a terme amb un sol recurs.

El talent:

Es diu que un nen té talent quan mostra una elevada aptitud en un àmbit (per exemple, talent verbal, lògic o creatiu), però en la resta d'àmbits presenta nivells molt normals, o en algun cas per sota.

La precocitat:

No és un fenomen intel·lectual com a tal, sinó evolutiu, el qual implica un ritme de desenvolupament més ràpid, però en cap moment es refereix a nivells de desenvolupament superiors. Els nens i nenes precoços solen manifestar un nombre més gran de recursos intel·lectuals que els seus companys durant la maduració. Un cop finalitzada la maduració intel·lectual, les seves capacitats estaran al mateix nivell que les dels seus companys.

Quins són els símptomes més evidents i a partir de quines edats es noten?

Hi ha uns trets que són comuns als nens amb altes capacitats intel·lectuals i que tant la família com l'escola solen percebre de forma primerenca. Si bé no s'han de donar tots en conjunt, sí que solen confluir la majoria d'ells.

Des del naixement fins als 2 anys:

- Són nadons molt demandants,

- Tenen un alt nivell de coordinació psicomotriu, aixequen el cap abans del mes de vida.

- Poden vocalitzar dos sons diferents cap al mes i mig, diuen la seva primera paraula cap als 5 mesos i als 6 ja responen al seu nom.

- Són capaços de mantenir una conversa als dos anys i el seu vocabulari és extens i fluid per a la seva edat.

- Memoritzen contes, refranys o cançons cap als dos anys i mig.

- Controlen esfínters als dos anys.

- Són capaços de dibuixar la figura humana al voltant dels dos anys i mig.

- Fan puzles de 20 peces quan tenen dos anys o dos anys i mig.

Entre els 3 i els 6 anys:

- Aprenen a llegir i a escriure de forma espontània entre els tres i els quatre anys i gaudeixen llegint.

- Tenen una gran imaginació i creativitat. Gaudeixen creant contes, històries, dibuixos...

- Mostren des de molt petits una memòria privilegiada i solen ser molt perfeccionistes.

- Hipersensibilitat sensorial, és a dir, reaccionen de forma exagerada a qualsevol cosa que alteri algun dels cinc sentits com una llum excessiva, el soroll, una etiqueta que pica o una olor forta, entre altres exemples.

- Solen ser molt intensos emocionalment parlant i també tendeixen a preocupar-se i a identificar les emocions dels altres.

- Solen manifestar un interès molt precoç per certs temes existencials com la religió, la moralitat, l'univers o la mort. L'interès per aquests temes els pot generar un estat d'ansietat difícil de gestionar, ja que emocionalment no estan preparats per pensar en aquest tipus de coses i això els pot provocar por i inseguretat.

- Tenen una curiositat insaciable i comprenen les explicacions de forma molt ràpida.

- Es despisten amb freqüència quan alguna cosa no capta el seu interès. El seu cervell va tan de pressa, que tot allò que no és prioritari per a ells passa a un segon pla.

A partir dels 6 anys:

- Solen gaudir amb activitats de lleure molt específiques i poc comunes a altres nens de la seva edat. És freqüent que els agradi els escacs, que fomenta el seu pensament lògic i els estimula en enfrontar-se contínuament a altres nens, el càlcul, que suposa un repte i velocitat mental, o la pintura i la música perquè fomenta el seu costat creatiu.

- No solen mostrar interès pels esports i això els porta a tenir unes relacions socials més pobres. Els costa trobar aficions en comú amb altres nens de la seva edat (esports, dibuixos animats...), per la qual cosa se senten més còmodes relacionant-se amb els adults.

- Són molt independents i competitius, per la qual cosa de vegades tenen enrabiades o comportaments que podrien considerar-se per sota de la maduresa emocional que se'ls pressuposa per edat.

- Mostren un gran sentit de la justícia i un avançat sentit de l'humor, gran sensibilitat, perfeccionisme, sentiments i emocions forts.

- Qüestionen qualsevol autoritat que no tingui sentit per a ells, per la qual cosa costa que acceptin les normes si per a ells no estan ben argumentades.

- Tenen un pensament crític i divergent, és a dir, els agrada buscar possibles solucions a un únic problema i són molt creatius a l'hora d'abordar diferents assumptes.

- Presència d'habilitats de lideratge.

Si els pares sospiten que el seu fill té altes capacitats, què haurien de fer?

- Acudir com més aviat millor a un expert perquè confirmi o no el diagnòstic. La detecció a edats primerenques afavoreix la canalització de tot el seu potencial i fa que els pares comencin a entendre i a empatitzar amb les necessitats reals del seu fill.

- Ser superdotat no és una característica, és una forma de ser i per això, una forma diferent d'entendre i processar la realitat. En la infància, això pot resultar molt difícil perquè perceben molta més informació de la que poden gestionar, el món es torna per moments hostil, lent i incomprensible per a ells. Els altres nens tenen interessos molt diferents als seus i no semblen comprendre'ls, fins i tot molts pares que no saben que el seu fill és diferent, intenten per tots els mitjans que es comporti d'acord amb el patró establert per a la mitjana dels nens de la seva edat, la qual cosa dóna lloc a molts desacords, solituds i infelicitat.