Què significa educar en positiu?

La psicologia positiva i la seva arribada a l'educació

A finals del segle XX, i gràcies a Seligman, la psicologia es va dedicar a estudiar fenòmens que fins aleshores havien estat relegats a un segon pla, com ara la creativitat, la felicitat, la intel·ligència emocional,… donant lloc al naixement d'un corrent psicològic conegut com a Psicologia Positiva que no és més que focalitzar l'atenció en els aspectes positius i no només en els aspectes patològics de l'ésser humà.

Aquest corrent ha impregnat la Psicologia del segle XXI i com no podia ser menys ha arribat també a l'educació, sobretot en com eduquem els nostres fills.

Després d'anys de pràctica clínica, he sentit en incomptables ocasions que el càstig no serveix, que els nens amb problemes de conducta són nens que viuen constantment castigats i que justament s'aconsegueix l'efecte contrari.

Tècniques tan conegudes com l'economia de fitxes, el reforç negatiu, el càstig, han deixat de ser eficaces i van guanyant terreny tècniques conductuals més positives.

Què és el suport conductual positiu?

Però, què és el suport conductual positiu i com el podem aplicar en l'educació dels nostres fills?

L'essència d'aquest nou enfocament és l'educació a través de tècniques més positives que creïn un clima de benestar a casa, un clima que empenyi els nostres fills a portar-se bé i a donar el millor d'ells mateixos per veure la cara d'orgull i satisfacció dels seus pares i que no tinguin la necessitat d'utilitzar alteracions conductuals per cridar la seva atenció.

Per aconseguir-ho cal tenir paciència i ser flexibles per facilitar els seus aprenentatges. Donar-los les eines perquè formin la seva identitat i la seva autoestima. Significa sobretot, basar l'educació en els esforços que fan, evitant els càstigs, evitant els crits, evitant actuar només quan es porten malament i donar sempre preferència als reforços positius i als premis no materials. Que aprenguin a portar-se bé pel sentiment de benestar que això els genera.

Quan utilitzem tècniques de reforç negatiu basem la nostra atenció en les coses que el nen/a fa malament i deixem de respondre a les coses que fa bé.

El reforç positiu davant del càstig

Educar en positiu significa utilitzar tècniques com el reforç positiu preferiblement reforços naturals, no materials. Omplint els seus dies de celebracions i aplaudiments, que vegin que els seus esforços i els seus assoliments són importants per a nosaltres. Perquè utilitzant tècniques més punitives acabem prestant atenció només a les males conductes i no a les bones. El càstig no ensenya quina conducta és l'adequada, el reforç positiu sí.

L'important és que els nens se sentin valorats pels seus esforços. Les relacions interpersonals basades només en el càstig, provoquen malestar emocional, ràbia, ira, impotència i sobretot la sensació que facin el que facin, mai no estan a l'altura, mai no ho fan bé. En canvi l'ús de tècniques més positives enfocades en les bones conductes generen benestar emocional, ganes de fer les coses bé, satisfacció personal i per tant, una millor autoestima.

Els nens volen agradar: la nostra responsabilitat com a pares

Els nens tenen una tendència innata a voler agradar als seus pares i quan es porten malament no és per fastiguejar, és perquè, probablement, no saben fer-ho d'una altra manera. La nostra responsabilitat com a pares és ensenyar-los com es fan les coses bé i els aprenentatges requereixen temps i paciència. Hem d'aprofitar aquesta tendència innata per fomentar el bon comportament dels nostres fills, des de la paciència, des dels reforços positius enfocats als esforços i no només als assoliments, des de la tolerància, la bona gestió de les emocions i el nostre propi exemple. Cal ensenyar el respecte, respectant.

Amb un exemple entendrem molt millor què vol dir exactament educar en positiu:

Els pares de l'Iván acudeixen al nostre Centre per fer-nos una consulta:

L'Iván és un nen de dos anys que està aprenent a fer pipí a l'orinal. Aquesta conducta és nova per a ell i els seus pares volen fer-ho el millor possible.

Al principi, quan s'asseu a l'orinal, encara que no faci pipí, els pares es posen molt contents i li mostren com n'estan d'orgullosos d'ell. El primer dia que aconsegueix fer pipí a l'orinal, l'alegria és immensa, aplaudeixen, l'abracen i truquen a l'àvia per dir-l'hi. Però un dia es fa pipí a sobre i els seus pares s'enfaden una mica. Un altre dia torna a fer-ho i sempre que està jugant i distret el pipí se li escapa. És més, els seus pares li ho recorden i diu que no en té però al cap d'un minut ja se l'ha tornat a fer a sobre. Ho han provat tot, l'han castigat, li han tret algun joguet, fins i tot li han pegat al culet.

Després de donar-los unes pautes clares, la conducta canvia radicalment: els pares de l'Iván han d'entendre que ells són responsables que el seu fill faci pipí a l'orinal. Ell està aprenent i quan s'aprèn alguna cosa, es cometen errors. Ells han d'estar pendents dels senyals del seu fill que indiquen que s'està fent pipí, com el ballet o quan fa molta estona que no hi va. Quan vegin aquests senyals l'han de portar a l'orinal, encara que el nen estigui jugant i no vulgui, li insistirem, li direm que és només un moment i que després podrà continuar jugant i fins i tot que es pot endur el joguet al bany perquè vegi com fa pipí i és un nen gran. El que sigui perquè ell accedeixi a anar-hi i fer pipí a l'orinal. Es tracta de tenir el major nombre d'èxits possibles i reforçar-los molt (amb petons, compartint l'èxit amb altres familiars, aplaudint,…). Quan es faci pipí a sobre, no castigarem la conducta, direm que no passa res que està aprenent i que és normal que alguna vegada se li escapi. L'acompanyarem perquè ell es canviï i es renti i deixarem que dugui la seva roba bruta al cubell. Sense enfadar-nos, sense castigar-lo.

En resum: en què consisteix educar en positiu

Això és educar en positiu, evitant el càstig i entenent que els nens/es estan aprenent i necessiten la nostra guia per fer-ho bé. Que aprendre alguna cosa nova requereix temps i hem de ser pacients i que el nostre paper com a pares és ensenyar-los el que està bé i el que està malament.

Omple els seus dies de bons moments, de mostres d'amor, d'aplaudiments de les seves bones conductes i dels seus esforços i veuràs com ells responen millor, aprenen abans i són més feliços.