El que necessites saber sobre l'esquizofrènia

Esquizofrènia és un neologisme que va fer servir per primera vegada el psiquiatre suís Eugen Bleuler, és un terme que ve del grec i significa ment dividida, ment separada. Avui dia, l'esquizofrènia engloba síndromes diversos amb un denominador comú: tots ells tenen símptomes psicòtics com un aspecte prominent del seu quadre clínic. El terme psicòtic es refereix a les idees delirants i a les al·lucinacions manifestes (DSM IV-TR).

La definició que trobem d'esquizofrènia al DSM IV-TR és una alteració persistent durant com a mínim 6 mesos i que inclou com a mínim un mes de símptomes de la fase activa, com a mínim 2 dels següents símptomes:

Idees delirants:

Són creences errònies que habitualment impliquen una mala interpretació de les percepcions o de les experiències. Depenent de la temàtica d'aquestes idees, diferenciem subtipus: idees de persecució, d'autoreferència, somàtiques, de grandiositat, gelotípiques, de religiositat, de control, idees delirants estranyes… El denominador comú de totes elles és que són idees que no es donen a la realitat, que la seva probabilitat d'ocurrència és baixíssima, però que la persona les viu com una veritat absoluta malgrat les clares evidències en contra. Alguns exemples molt típics són: tothom parla malament de mi, hi ha una conspiració en contra meva, em controlen la ment, em persegueixen, algú ha robat els meus òrgans i els ha reemplaçat…

Al·lucinacions:

Són falses percepcions i poden donar-se en qualsevol modalitat sensorial (auditives, visuals, olfactives, gustatives i tàctils). Les més habituals són les auditives, que són veus que se senten i que no són els propis pensaments de la persona, són veus que es perceben amb claredat i són externes. En esquizofrènia són molt característiques les veus que parlen entre elles o bé veus que parlen al subjecte.

Llenguatge desorganitzat:

És molt característic de les persones amb esquizofrènia perdre el fil de la conversa, saltant contínuament d'un tema a un altre (descarrilament). Les respostes solen ser tangencials i no tenir relació amb la pregunta realitzada. També és freqüent que s'inventin paraules o que donin respostes inapropiades. De vegades, el llenguatge és tan incoherent que es fa difícil la seva comprensió (amanida de paraules).

Comportament greument desorganitzat o catatònic:

El comportament desorganitzat es pot manifestar de diferents maneres, pot ser un comportament infantiloide o una agitació psicomotriu incontrolable. En general presenten dificultat a acabar les conductes i per aquest motiu, presenten seriosos problemes en la seva vida quotidiana (higiene, vestimenta…). També ens podem trobar amb comportaments catatònics caracteritzats per una pobra o nul·la resposta a l'entorn com falta d'atenció (estupor catatònic) el subjecte sembla absent, rigidesa catatònica (es manté en una postura rígida) o postures catatòniques (postures estranyes que la persona manté durant llargs períodes de temps) i moltes vegades es nega a ser canviat de postura (negativisme catatònic)

Símptomes negatius:

Aquests símptomes són molt característics d'etapes més avançades de l'esquizofrènia, el que es coneix com a residual, encara que poden aparèixer en qualsevol moment. És important no confondre'ls amb els símptomes secundaris de la medicació antipsicòtica. Dins d'aquest grup de símptomes hi hauria l'aplanament afectiu: es mostren poc expressius, amb un pobre contacte visual i reducció del llenguatge corporal. L'alògia o pobresa de la parla: és molt característica, hi ha un descens de la fluïdesa i la productivitat de la parla que està molt relacionada amb l'alentiment dels pensaments. I per últim, l'abúlia o incapacitat per iniciar i acabar activitats dirigides a un fi, la persona pot romandre llargs períodes de temps asseguda sense fer res. Tenen una clara falta d'interès i motivació en activitats socials o interpersonals i nul·la iniciativa per participar en qualsevol tipus d'activitat (llegir, passejar, sortir amb amics,…).

L'esquizofrènia és el que s'ha entès com a bogeria des dels temps antics. Hi ha poca connexió amb la realitat i la persona sembla estar en un altre món diferent. Creu els seus deliris i moltes vegades viu amargat per les seves al·lucinacions. És molt freqüent que les veus siguin amenaçants i insultants i donin ordres al subjecte. Hi ha un índex elevat de suïcidis.

És molt freqüent que la família i l'entorn de la persona diguin que sempre ha estat una persona estranya, poc sociable i poc comunicativa (fase prodròmica). És rar trobar una persona amb esquizofrènia que, de la nit al dia, passi de ser una persona totalment normal i adaptada, a patir una psicosi. Normalment, apareix un esdeveniment estressant a l'inici de la malaltia (se'n va anar a la mili i es va tornar boig, la mort d'un familiar proper, etc..). Això no vol dir que en sigui la causa, simplement és el detonant d'una malaltia genètica que més aviat o més tard hauria aparegut.

Pel que fa a la gravetat, sembla tenir molta rellevància l'inici de la malaltia, com més aviat apareix pitjor pronòstic té. Depenent del subtipus d'esquizofrènia tindrà millor o pitjor pronòstic, però per norma general és crònica i apareixen episodis d'exacerbació de la simptomatologia amb episodis de remissió. És molt poc freqüent que, una vegada iniciada la malaltia, es torni a l'estat premòrbid. A més cada fase aguda (aparició de símptomes positius i agitació) provoca un deteriorament cognitiu i de la pròpia malaltia de la persona.

Hi ha tractament per a l'esquizofrènia?

Està clar que el tractament d'elecció és el farmacològic, sense ell, aquestes persones no podrien portar una vida normal i tot i així, moltes vegades no ho aconsegueixen i han de romandre ingressades en institucions.

El tractament psicològic ha mostrat ser molt efectiu en el coneixement per part de la persona dels seus símptomes i la detecció d'una exacerbació a temps, la qual cosa és molt important per poder aturar una fase activa a l'inici i evitar així el seu deteriorament. Per tant, el principal objectiu ha de ser l'estabilització de la simptomatologia positiva de la persona. Un altre objectiu, no menys important, és pal·liar els símptomes negatius i mantenir una activitat i motivació de les persones amb esquizofrènia.

També té una funció psicoeducativa tant perquè la persona amb esquizofrènia conegui la seva malaltia com el seu entorn familiar i social.

Subtipus d'esquizofrènia

Dins d'aquesta gran categoria diagnòstica, trobem diferents subtipus molt diferents entre si tant en la seva simptomatologia com en el seu curs, el seu inici i el seu pronòstic. Anem a veure'ls:

Esquizofrènia Paranoide:

És el menys greu de tots i sol tenir un inici tardà (cap als 30 anys). La seva característica principal és el predomini d'idees delirants de perjudici (em volen fer mal), de persecució (em persegueixen), autoreferencials (estan parlant de mi) o de grandesa. Són ideacions que no estan allunyades de la realitat, és a dir, no són estranyes ni improbables, encara que no són reals, podrien ser-ho (“el veí m'espia”, podria donar-se a la realitat), el clínic ha de valorar el grau de certesa de les seves idees per determinar si són delirants o no. Normalment les al·lucinacions estan molt relacionades amb aquesta ideació, segueixen una temàtica concreta i coherent. Són persones que solen presentar un aire de superioritat i vehemència, amb una gran tendència a discutir i són molt assidus a les denúncies. Presenten poca afectació cognitiva, poden ser violentes i mostren un nul deteriorament en les proves neuropsicolò Si es mediquen i porten un bon seguiment, poden arribar a portar una vida normal, però sempre mostraran aquesta tendència a discutir i aquesta actitud de constant perspicàcia i desconfiança en els altres. És el subtipus amb millor pronòstic.

Esquizofrènia desorganitzada:

És la que es coneixia antigament com a hebefrènica i se situaria al pol oposat a l'anterior. És la més greu, el seu inici sol ser primerenc i insidiós. Normalment, la persona presenta una personalitat premòrbida empobrida i estranya (solen definir-los com aïllats, poc comunicatius, rars, sense relacions socials,…). Una vegada s'inicia la malaltia, són rares les remissions. Els símptomes més característics d'aquest subtipus són: un llenguatge desorganitzat (descarrilaments, incoherència, ús de neologismes -paraules inventades-, ..) Sol anar acompanyat de comportaments poc coherents o adequats com riures inapropiats o ximpleries Es un llenguatge poc comprensible i costa molt seguir el fil d'una conversa. La desorganització del comportament sol ser el més cridaner, perquè la persona és incapaç de dur a terme conductes de la vida diària com rentar-se, vestir-se o preparar-se el menjar. Són incapaços d'iniciar conductes dirigides a un fi i necessiten suport en les activitats de la vida quotidiana. Si hi ha idees delirants, són totalment desorganitzades i no segueixen un tema coherent com passava amb la paranoide. Són idees estranyes, poc elaborades i fragmentades. Les al·lucinacions solen ser auditives i també apareixen fragmentades, poc clares i incoherents. Presenten un aplanament afectiu molt marcat, sense expressivitat de les emocions, no se senten ni tristos ni contents. Pel seu inici insidiós, la seva gravetat i la seva desorganització, és un subtipus fàcil de diagnosticar però difícil de tractar. Són persones que semblen tenir poc contacte amb la realitat i no mostren interès ni per les relacions interpersonals ni per les activitats ni mostren alegria amb les visites dels familiars. La seva afectivitat és inapropiada.

Esquizofrènia catatònica:

És un subtipus també greu i molt característic per la seva marcada alteració psicomotora. Per poder diagnosticar-lo han d'aparèixer, com a mínim dos dels següents símptomes:

##### Catalèpsia:

Immobilitat motora, la persona no es mou o mostra una flexibilitat cèria, pot passar-se hores en postures realment incòmodes sense mostrar cap molèstia. Si mous la persona, es pot quedar en la nova postura durant llargs períodes de temps, fins i tot si els treus un coixí es queden amb el cap aixecat com si el coixí continués al seu lloc.

##### Activitat motora excessiva:

Seria just el contrari, una activitat motora sense cap propòsit i mancada de sentit. No està influenciada per cap estímul extern. És difícil que puguis contenir la persona quan mostra aquesta activitat. Es diferencia de l'agitació psicomotriu molt pròpia de l'esquizofrènia, en què l'agitació sol respondre a algun estímul extern (enuig, conflicte, descompensació,..), té una finalitat (que pot ser l'agressió) i pots contenir-la fí

##### Negativisme extrem o mutisme:

La persona no obeeix cap ordre o es nega a ser canviada de postura, manté una postura rígida malgrat els intents per ser moguda. El mutisme és la negació a parlar.

##### Moviments voluntaris estranys:

Com manierismes, postures estranyes i incòmodes, moviments estereotipats, ganyotes cridaneres,…

##### Ecolàlia/ Ecopràxia:

Que és la repetició de frases o paraules i/o ecopràxia que és la repetició de conductes d'una altra persona. Imita i repeteix constantment el que fa o diu l'altra persona.

És un subtipus greu i incapacitant però és cada vegada menys freqüent. S'ha comprovat que amb els anys, aquest tipus d'esquizofrènia ha anat en descens i es pensa que pugui desaparèixer amb el temps.

Esquizofrènia indiferenciada:

Aquest subtipus és un calaix de sastre, on inclouríem aquells trastorns que compleixen els criteris d'esquizofrènia (idees delirants, al·lucinacions, comportament desorganitzat, símptomes negatius,…) però que no es poden classificar en cap dels subtipus anteriors. No compleix els criteris ni per a la paranoide, ni la desorganitzada ni la catatònica.

Esquizofrènia residual:

Aquest subtipus es diagnostica quan els símptomes que presenta la persona són negatius (aplanament afectiu, pobresa del llenguatge, abúlia…) però en el quadre actual no hi ha simptomatologia activa (deliris, al·lucinacions) o si n'hi ha estan molt atenuades i normalment persisteix un comportament estrany, llenguatge desorganitzat o creences rares. L'únic requisit és haver tingut com a mínim un episodi amb clara simptomatologia activa i positiva, és a dir, hi ha d'haver una exacerbació aguda dels símptomes. Aquest tipus se sol donar en el període que va des d'un episodi actiu a un altre o bé pot aparèixer després de diverses exacerbacions i quedar-se cronificat en aquest tipus amb predomini de símptomes negatius, seria com els símptomes residuals després d'un episodi actiu. Molts pacients amb altres subtipus d'esquizofrènia, amb els anys, solen ser diagnosticats d'aquest subtipus, aconsegueixen una estabilització dels seus símptomes positius però persisteixen els negatius i es cronifiquen.

Referències

• Associació Americana de Psiquiatria (2000). Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-IV-TR). Masson.
• MedlinePlus. Esquizofrènia. Biblioteca Nacional de Medicina dels EUA. medlineplus.gov

Sol·liciti cita