Prevenir la depressió en la infància

Símptomes de la depressió infantil segons el DSM

La depressió també afecta la població infantil. De fet, l'Organització Mundial de la Salut aprecia que un 3% de la població infantil pateix depressió. El DSM (Associació Americana de Psiquiatria) classifica els següents símptomes de la depressió en els nens:

- Estat d'ànim irritable o trist

- Pèrdua d'interès o plaer en les activitats

- Pèrdua (o augment) de la gana/pes o fracàs a aconseguir el guany de pes esperat

- Insomni o hipersòmnia

- Agitació o alentiment psicomotors

- Fatiga o pèrdua d'energia

- Sentiments d'inutilitat o de culpa

- Disminució de la capacitat per pensar/concentrar-se o indecisió

- Pensaments de mort o idees, plans o intents de suïcidi

Com detectar la depressió en els nens

En molts casos que ens hem trobat en els més petits, observem que hi ha molta irritabilitat en el nen, i els pares verbalitzen que el nen té problemes de conducta, però moltes vegades aquesta irritabilitat és la que emmascara una depressió que està portant el nen. Per això, és important que si aquests problemes de conducta continuen durant un període de més de 4-6 mesos, es recomana anar a un especialista.

Estratègies per prevenir la depressió en la infància

Per prevenir la depressió hem d'ensenyar al nen a com divertir-se. Per exemple, hi ha petits que realitzen activitats extraescolars que no els agraden; simplement les executen perquè els pares ho han imposat. Això és un error en què cauen molts progenitors. Hem de deixar-li triar quina activitat desitja fer després de passar-se 7 hores d'escola. A continuació us facilitarem estratègies per prevenir aquest trastorn (encara que aquestes estratègies es poden aplicar una vegada el nen té depressió).

• Enriquir el seu ambient. Posar èmfasi en canvis en el clima familiar que puguin afavorir l'increment del benestar del nen. Com hem esmentat anteriorment, és primordial fomentar l'oci i el temps lliure, i que aquest no sigui una obligació sinó un gaudi per a ell.

• Augmentar les habilitats de control emocional. Essencial que el nen reconegui les seves emocions, proporcionar-li instruments de gestió d'aquestes com la relaxació i l'expressió de sentiments.

• Ser models de la felicitat. Si els nens veuen que els seus pares tenen bon humor, gaudeixen del seu temps lliure, somriuen i mostren positivitat, ells també faran el mateix, ja que els pares són models dels seus fills. Se li ha d'ajudar a programar activitats divertides i agradables (convidar amiguets/es a casa seva, sorprendre'l amb plans nous, anar a esdeveniments atractius per a ell, etc.)

• Enfortir l'autonomia. És bàsic ensenyar-li destreses bàsiques (rentar-se, vestir-se, cuinar, administrar diners, tenir una responsabilitat a casa, etc.). Se li ha de donar una oportunitat que practiqui sempre ajudant-lo en tot el necessari sense resoldre els seus problemes. Hem de fer-lo participar també en la presa de decisions.

• Educar amb afecte i coherència. Cal actuar de comú acord amb la parella, fixant unes normes de conducta raonables i exigir-ne el compliment, sent comprensible i flexible.

• Entrenament per tolerar la seva frustració. No accedir a les demandes irracionals, ignorar les rabietes, ensenyar-li a respectar el seu torn (hi ha un conte anomenat “trasto, un campeón en la familia” molt gràfic amb aquest tema), endarrerir-li progressivament la gratificació, fer-li que comparteixi les seves joguines, etc.

• Fer-lo responsable, no culpable. Valorar l'esforç, no els seus resultats, ajudarà que valoris millor el seu treball del dia a dia.

• Modelar un estil cognitiu racional. S'han d'evitar les etiquetes absolutistes (“eres un despistado”, “nunca me haces caso”). És millor l'ús del mètode socràtic perquè ell pugui reflexionar (“¿Qué podríamos hacer para solucionar…?, ¿Y qué más?).

• Donar-li molt afecte. L'amor és la base de la felicitat. Qualsevol gest d'afecte davant del nen és essencial per construir una base sòlida amb la finalitat de prevenir símptomes depressius.