Per què no s'entén el meu fill quan parla?

Concepte de Dislàlia

Sovint vénen a la consulta pares preocupats que diuen no "entendre el seu fill quan parla", alguns confessen que ells sí que en són capaços "però que la resta de la gent no l'entén, que no parla bé". En altres ocasions la preocupació és que "hi ha alguns sons que no diu bé" o per exemple que "no sap dir la R o la S".

Quan acudeixen als professionals de la parla, els logopedes, és on sol aparèixer per primera vegada el terme dislàlia i que s'utilitza quan hi ha una dificultat a reproduir algun fonema o diversos.

La Dislàlia

La dislàlia és la dificultat o alteració en l'articulació de la parla, d'un o diversos fonemes que formen una paraula.

Etimologia de la dislàlia, prové del grec dis, que significa dificultat o alteració i lalia que significa parla.

Com a curiositat, el nom d'Eulàlia (a Catalunya popularitzat com a Laia) prové del grec i significa la que parla bé, la que és eloqüent.

Depenent de les causes que produeixin les dislàlies es classificaran de la manera següent:

Dislàlia evolutiva

L'infant no és capaç de dir ni de repetir els diferents sons de manera correcta, no és capaç d'articular la forma adequada perquè encara no ha adquirit aquesta capacitat. La maduresa de l'infant provoca la consolidació dels fonemes, quan amb el temps no s'adquireixen aleshores passa a considerar-se patològic.

Segons diferents estudis cada fonema té un temps d'adquisició raonable, quan s'extralimita aquest temps s'aconsella intervenir, fins i tot abans quan es tenen clares les causes i fan preveure una adquisició tardana.

Dislàlia funcional

És l'alteració en l'articulació dels sons per un mal funcionament dels òrgans articulatoris sense causa orgànica o auditiva. Existeixen els tipus següents:

- Trastorns fonètics: quan les dificultats es produeixen en la producció, articulació, perquè no són capaços de reproduir el so tot i que saben distingir-lo. Sempre cometen el mateix error perquè són incapaços o imprecisos a l'hora de fer la coordinació motora necessària.

- Trastorns fonològics: Les dificultats se centren en la percepció i organització dels sons. Hi ha errors en la discriminació auditiva i en la relació significant i significat. L'infant pot ser capaç de reproduir el so de manera aïllada però no d'una manera generalitzada en les paraules. Els errors apareixen d'una manera irregular.

Dislàlia audiògena

Quan el problema ve donat per dificultats úniques i exclusivament de l'audició. S'entén que si l'infant és incapaç de percebre el so de manera correcta, amb tots els seus matisos, difícilment podrà reproduir aquest so d'una forma fidedigna. També és considerada orgànica ja que la pot produir la sordesa o hipoacúsia.

Dislàlia orgànica

Alteracions orgàniques dificulten una articulació correcta, com poden ser:

- Disglòssies: Malformacions congènites o adquirides dels òrgans implicats en la parla (maloclusions, frenet lingual curt,...).

- Disàrtries: Les lesions del sistema nerviós que dificulten la parla.

Quan afecta la Intel·ligibilitat de la parla?

Les dislàlies poden presentar-se de forma aïllada, s'anomena dislàlia simple a la dificultat de fer un únic fonema. Com per exemple passa en el rotacisme on les dificultats estan a articular d'una forma correcta el so de la R. Les dislàlies simples encara que poden ser molt cridaneres no tenen per què afectar la intel·ligibilitat de la parla però sí complicar la comprensió del seu missatge.

En canvi quan es presenten al mateix temps més d'una dislàlia s'anomenen dislàlies múltiples, que són la incapacitat de pronunciar més d'un fonema i poden afectar la parla d'una manera clara ja que una acumulació d'aquestes produiran una parla inintel·ligible, difícil d'entendre.

Com millorar la seva parla?

Per millorar la seva parla es recomana la consulta d'un logopeda, aquest farà un diagnòstic i ens aconsellarà si cal intervenir amb promptitud o podem esperar un temps perquè evolucioni d'una manera natural, com en el cas de les dislàlies evolutives. A més ens pot donar una sèrie de pautes per treballar a casa i eliminar els mals hàbits que poden arribar a provocar l'aparició d'alguna dislàlia, com pot ser el cas de l'ús prolongat del xumet.