Per què les ments brillants necessiten soledat?

La soledat com a ingredient de la creativitat

“Sempre em van dir que jo hauria de ser més obert, encara que crec que ser una persona introvertida, no és una cosa dolenta. Durant anys vaig anar a bars concorreguts, molts introvertits ho fan, la qual cosa representa una pèrdua de creativitat i lideratge que la nostra societat no es pot permetre. Tenim la convicció que tota la creativitat i la productivitat ve d'un lloc particularment sociable. Però la soledat és l'ingredient essencial de la creativitat. Darwin feia llargs passejos pel bosc i negava emfàticament invitacions a festes. Steve Wozniak va inventar el primer ordinador Apple assegut sol en un cubicle a Hewlett Packard, on després va treballar. La soledat és important. Per a algunes persones, fins i tot és l'aire que respiren”.

Una societat que no respecta la soledat

Després de passar el dia envoltat de gent i sobrecarregat per tota l'estimulació que rebem del nostre entorn, no hi ha res millor que un moment de soledat per respirar. La nostra societat no respecta aquesta soledat, no està ben vista. Qui no es casa o no té parella és mirat amb recel. Ningú no ens ensenya que passar temps sols és bo, no, bo no, és necessari. Als nostres fills els omplim el temps lliure d'activitats grupals, mai no s'avorreixen, gairebé mai no juguen sols i això és un error del segle XXI que tots cometem. Si ningú no ens ensenya el valor de la soledat, no li donarem la importància que veritablement té.

Soledat, creativitat i independència emocional

Una de les troballes més sorprenents és que la soledat és fonamental per a la creativitat, la innovació i un bon lideratge. Un estudi realitzat el 1994 per Mihaly Csikszentmihalyi (el gran psicòleg de la felicitat) va trobar que els adolescents que no poden suportar la soledat són incapaços de desenvolupar el seu talent creatiu. No se m'acut cap altra manera de ser creativa que passant temps sola, no em veig creant res envoltada dels meus fills o els meus amics. Quan escric, ho faig sola, quan penso, ho faig sola, quan llegeixo, ho faig sola, quan reflexiono o medito, ho faig sempre sola. No hi ha altra manera. Algú que tem la soledat evitarà passar temps a soles i, per tant, es perdrà oportunitats de creació. Si aquesta por la transmetem als nostres fills, també veuran la soledat com una cosa dolenta i buscaran sempre la companyia. Per ser independent has d'aprendre a estar sol. Si no tens por de la soledat tens menys probabilitat d'embarcar-te en relacions de dependència emocional.

Temps per conèixer-nos i reflexionar

Quan estem sols podem reflexionar sobre el que fem i com ho fem i això de vegades ens fa por. Però necessitem temps per conèixer-nos, temps per saber què volem fer, què ens fa feliços, temps per pensar, decidir, somiar…

Viure sol en una societat hiperconnectada

Vivim en una societat que està constantment connectada, xarxes socials, whatsapp, mòbils… La nostra vida és pública, tot el que fem ho compartim, no hi ha espai per a la soledat a facebook. La nostra és una societat hiperestimulada i el nostre cervell rep una sobrecàrrega. No deixem temps per al silenci, per pensar, per contemplar…És una societat on viure sol no està ben vist. Creiem que no és bo, però oblidem que és probable que qui viu sol ho hagi triat i tingui una xarxa social molt més àmplia que qui viu en parella o té fills. Viure sol ha de deixar de veure's com un hàndicap per començar a veure's com una opció de vida més i la soledat ha de deixar de veure's com una cosa a evitar per començar a veure's com una cosa necessària per desconnectar i per crear.