Per què la gent és INFIDEL?

La infidelitat és més freqüent del que ens imaginem. Quants de nosaltres no l'hem patit alguna vegada? O hem estat infidels, encara que fóssim joves i irresponsables?

Sigui com sigui, tots, alguna vegada a la nostra vida hem viscut una infidelitat. I no és plat de bon gust. Anys enrere semblava que era exclusiu dels homes, però recentment un estudi conclou que el 30% de les dones espanyoles diu haver estat infidel alguna vegada a la seva vida (estudi elaborat per l'Institut Francès d'Opinió Pública (IFOP).

En teràpia de parella trobem amb freqüència persones que hi acudeixen perquè les ajudem a superar una infidelitat.

Avui us vull parlar dels tipus d'infidelitats que ens podem trobar. I és que d'INFIDELITAT no només n'hi ha una i, per tant, cal identificar-les bé abans de poder solucionar-les.

També et pot interessar la nostra explicació en Vídeo

Les podem dividir en dos tipus:

LA PRIMÀRIA

Jo l'anomeno el Don Joan. Neix d'una forta necessitat de seduir. Hi ha persones que viuen relacions de parella tancades (és a dir, on la infidelitat no és acceptada i hi ha una exclusivitat sexual i emocional) però que són incapaces de deixar de seduir altres persones. Tenen una forta necessitat d'agradar i de tenir relacions sexuals fora de la seva relació de parella. Solen penedir-se quan són descoberts. És a dir, que més aviat el que volen evitar són les conseqüències que pugui tenir la infidelitat en la seva relació, però no la infidelitat en si. Mentre no són descobertes, les infidelitats van succeint-se.

Darrere de tot això podem trobar persones amb una personalitat Narcisista o histriònica. Per això aquest tipus d'infidelitat no és susceptible de tractar-se en teràpia de parella. És millor fer-ho en una teràpia individual sempre que la persona infidel decideixi que ja no vol seguir actuant així perquè les conseqüències de la seva conducta li han fet perdre relacions importants a la seva vida i decideixi treballar aquesta necessitat constant de seduir o d'agradar als altres.

Les infidelitats solen ser recurrents i amb diferents persones.

LA SECUNDÀRIA

Aquest tipus d'infidelitat pot aparèixer en qualsevol tipus de persona en un moment donat de la seva vida i per diferents motius. Però no és recurrent com en el primer cas. Pot ser que aquesta persona només cometi una infidelitat a la seva vida perquè certes circumstàncies l'hi han portat. Solen sentir-se penedits i culpables ja pel sol fet d'haver estat infidels, sense necessitat de patir les conseqüències dels seus actes.

Hi ha diversos tipus, jo només anomenaré els més freqüents i rellevants:

Accidentals:

Es solen produir en un context diferent de l'habitual, com pot ser un sopar d'empresa, un viatge de feina,.. són situacions que suposen un parèntesi de la teva realitat. Sol haver-hi un penediment gairebé immediat. Normalment aquestes infidelitats no s'expliquen perquè la persona creu que no és prou important com per posar en perill la seva relació i saben que no tornaran a veure la persona amb qui han estat infidels. També pot passar que es confessi i es perdoni. És freqüent que aquesta infidelitat es pugui superar sense acudir a teràpia.

Si acudeixen a teràpia de parella, pot passar que la parella no ho sàpiga i fins i tot que no tingui res a veure amb el motiu de la crisi de parella actual. Pot passar que la persona que ha estat infidel prefereixi no dir-ho per no empitjorar el procés que estan tenint o perquè no donen importància a aquell succés. Cal vigilar si una cosa així apareix en teràpia perquè pot empitjorar molt el pronòstic. Afegint un conflicte més a resoldre a la crisi que ja porten. El terapeuta haurà de valorar molt bé què fer amb aquesta informació.

Romàntiques:

Apareix un enamorament, un fletxatge. La persona se sent arrossegada pel que sent i no pot deixar de sentir-ho. De vegades demana un temps a la seva parella actual per poder viure aquesta nova relació. Altres vegades, igual que puja, baixa i no va més enllà. O fins i tot pot ser que surti una nova parella d'aquesta infidelitat. És perillosa i pot acabar amb la relació.

No solen arribar a teràpia en el moment de la infidelitat, vénen passats dos o tres mesos quan veuen que sols no ho poden superar. Hi ha culpa, retrets i sobretot molta desconfiança i gelosia del que va tenir el paper d'"amant". Les mentides han entrat a la relació per quedar-s'hi. Primer les mentides per poder veure's amb l'altra persona i després vénen les mentides quan se'ls pregunta directament per la infidelitat. Quants mesos vas estar veient-lo? On ho vau fer? Quantes vegades? Són només algunes de les preguntes a les quals s'hauran d'enfrontar. En un intent de no fer més mal del que ja ha causat, mentirà i així s'entra en una espiral de mentides i desconfiança de la qual és molt difícil sortir.

Aquest tipus d'infidelitat sol necessitar teràpia de parella per poder-lo superar. És complicat que ho puguin solucionar sols. El que més costarà superar és la DESCONFIANÇA. Cada vegada que arriba tard o mira el mòbil i el deixa de cara avall, totes aquestes coses els faran patir. La confiança podríem dir que és el que més trigarà a tornar i el més necessari de restaurar. Serà un dels pilars del treball en la teràpia de parella.

Conjuntural.

Apareix en un context de crisi a la parella. Hi ha una insatisfacció del tipus que sigui en la relació, falta de comunicació, distància emocional, crisi de cicle vital, o de qualsevol altre tipus que els porta al final a una infidelitat. Poden portar anys en aquesta crisi abans que aparegui.

Aquí la infidelitat és un símptoma, és la FEBRE, que et diu que hi ha alguna cosa al teu organisme que no va bé. I així ha de ser tractada en teràpia de parella, com un símptoma i no com la causa.

Exactament igual que la febre, la infidelitat té una funció i és fer REACCIONAR aquesta parella per bé o per mal. Pot aconseguir unir-la o acabar de separar-la. Però ha vingut per no deixar que tot continuï igual.

Quan arriben a teràpia de parella cal treballar molt aquest concepte perquè si es queden culpant la infidelitat de la seva mala relació no avançaran. La infidelitat és només el resultat de la seva crisi, no és la seva crisi.

Si es treballa bé i tots dos volen apostar-ho tot per la seva relació, malgrat la infidelitat, el resultat sol ser una segona lluna de mel.

La conjuntural és molt més difícil de treballar quan a més s'hi uneix la romàntica, és a dir, que la persona que ha estat infidel s'enamora de l'"amant". Aquí de nou pot passar que el resultat sigui una parella nova.

EN LES RELACIONS OBERTES EXISTEIX LA INFIDELITAT?

Cada vegada hi ha més parelles que decideixen tenir una relació oberta per poder gaudir d'altres relacions sense posar en perill el seu amor. Pot ser una solució a la monotonia o a la necessitat de tenir experiències noves i diferents.

Però no és or tot el que llueix, perquè aquestes parelles hauran de definir molt bé què està permès i què no. No tot val. Molts veten una relació sentimental amb una altra persona, exclouen relacions que impliquin alguna cosa més que sexe i moltes vegades no permeten que es relacionin més d'una vegada amb la mateixa persona. D'alguna manera, protegeixen la seva relació com una cosa més especial i emocional, deixant per a les altres relacions significats més sexuals i de seducció.

En les relacions obertes no es produeixen infidelitats perquè les dues persones consenten la relació amb d'altres.

O potser sí? Potser quan algun dels dos trenqui les regles, pot ser vist com una infidelitat. Perquè, en el fons, una infidelitat no és més que una transgressió d'una norma, és un atac directe a la confiança que diposites en l'altra persona. Per això són tan difícils de superar. Perquè tornar a confiar en algú que t'ha estat infidel i que, per tant, t'ha mentit i enganyat per fer-ho, és el més complicat. LES MENTIDES de vegades fan més mal que la mateixa INFIDELITAT.