No vull anar a dormir

El son és el moment idoni per "saber estar sol".

El son és absolutament necessari, però estrictament indelegable.

El son és essencial per a la salut i el desenvolupament de l'infant.

Promou el fet de sentir-se alerta, tenir bona memòria i comportar-se millor. Els infants que dormen prou funcionen millor i són menys propensos a problemes de comportament i irritabilitat. Per això és important que els pares ajudin els seus infants a desenvolupar bons hàbits de dormir des d'una edat primerenca.

Només durant els primers mesos de vida és aconsellable que l'infant romangui a l'habitació dels pares. La necessitat d'alimentar-lo amb freqüència i la possibilitat que es presentin plors fan que la permanència a l'habitació dels pares sigui un factor de comoditat.

A partir de l'any, hauria de ser possible que l'infant s'adormi fàcilment i que aconsegueixi no despertar-se durant la nit.

Els infants s'han de posar al llit quan tenen son, però encara estan desperts, ja que en ajudar el teu fill/a a adormir-se al seu propi llit i per si mateix, estaràs afavorint les possibilitats que torni a adormir-se amb més facilitat si es desperta durant la nit.

Per adormir-se l'infant necessitarà un clima ambiental capaç de donar-li seguretat i que es manifesti amb fermesa, ja que adormir-se representa separar-se i enfrontar-se als continguts onírics.

A mesura que s'acosta l'hora d'anar a dormir, convé que l'infant baixi el seu nivell d'activitat, i passarem de jugar de manera activa a jugar de manera cada vegada més tranquil·la i monòtona.

L'ideal és establir una rutina abans d'anar a dormir.

"Munta-li una petita rutina", que pugueu seguir, quan sigui l'hora d'anar a dormir per a l'infant, i que sigui igual cada nit, una cosa que li permeti anar associant aquests estímuls a l'hora d'anar al llit (Ex.: anar al lavabo, rentar-se les dents, posar-se el pijama, llegir un conte,…).

Afavorirem un horari regular, un ambient fosc, silenciós i amb una temperatura adequada. També es poden fer servir objectes que romanguin amb l'infant tota la nit (Ex. ósset, manteta,..).

En aquest procés cal EVITAR:

- permetre que l'infant iniciï el son en qualsevol altre espai que no sigui el seu propi llit

- acudir al llit de l'infant per dormir amb ell

- deixar que l'infant s'introdueixi, hàbilment al llit dels pares

Cal SABER que:

- agafar el ritme del son és una cosa individual

- hem d'ensenyar els límits de manera adequada però amb fermesa i seguretat (no només per

dormir)

- els infants durant algunes etapes volen "controlar" els seus pares

- "tranquil·litzar i disponibilitat" no hauria de significar envair (és a dir: saber que hi són els

papes i les mames no vol dir que es dormin amb ells)

- també el cansament i l'ansietat de les figures parentals fa prendre decisions

nocturnes en relació amb els fills/es (p.ex.: per comoditat)

- insistir que la separació nocturna és una separació més, per tant, caldrà potenciar

les conductes d'autonomia infantil adequades a la seva etapa de desenvolupament

- existeixen desordres que provoquen que el son no es desenvolupi amb normalitat i poden

afectar la seva qualitat

Malsons: Els malsons ocorren durant períodes de transició, estrès o canvis de rutina de l'infant. Generalment ocorren tard a la nit i es poden recordar l'endemà. L'infant es desperta plorant o cridant, però resulta fàcil comunicar-se amb ell i consolar-lo. Afortunadament els malsons tenen tendència a desaparèixer espontàniament.

Les estratègies efectives per eliminar el problema són: estimular l'infant a parlar sobre allò esdevingut durant el malson, presentar imatges agradables abans que s'adormi, i evitar la televisió abans d'anar a dormir.

Terrors Nocturns i Sonambulisme: Ocorren amb més freqüència entre els quatre i vuit anys d'edat. Solen aparèixer aviat a la nit i l'infant està entre adormit i despert, i generalment no recorda allò ocorregut l'endemà. Tractar de despertar i consolar l'infant no és efectiu i fins i tot pot prolongar l'episodi.

Els Terrors Nocturns consisteixen en episodis recurrents de despertar sobtat. La major part de les vegades és un trastorn benigne, transitori i que no requereix tractament, ja que sol remetre de manera espontània.

I en el Sonambulisme l'infant, sense despertar-se, s'aixeca del llit i deambula per la seva habitació o per la resta de la casa. S'interpreta com una alteració del ritme del son i si no és recurrent no implica riscos, sent amb freqüència evolutiu i millora de manera espontània.

Apnea del Son: En l'apnea del son ocorren pauses en la respiració durant el son. Els infants amb apnea habitualment ronquen, el seu son és inquiet i poden manifestar somnolència durant el dia.

Els factors d'importància en el desenvolupament de l'apnea del son en infants són la hipertròfia (engrandiment) de les amígdales i adenoides, al·lèrgies nasals, obesitat i altres problemes mèdics; havent de consultar el seu metge o especialista.

Narcolepsia: En general té el seu inici durant la pubertat. Els infants amb narcolepsia desenvolupen somnolència i "atacs incontrolables de son" durant els quals es queden adormits contra la seva voluntat. La narcolepsia requereix un diagnòstic definitiu per part d'un metge.

Encara que la millor prevenció i tractament dels trastorns del son s'aconsegueix quan s'estableix una bona higiene del son, que ha de ser adequada tant a l'estadi evolutiu del desenvolupament de l'infant com a les necessitats fisiològiques i culturals de la família; sempre que tinguem la sospita d'alguna d'aquestes alteracions o notem que l'infant no està descansat durant el dia i pateix somnolència, convé consultar amb un especialista.