La mort d'una mascota

Sabem de bestreta que les mascotes són una de les coses més desitjades en els nens. I no per l'animal en si, sinó pel fet de relacionar-se amb ell, sobretot quan el tracta d'integrar en el joc. Per tant és fàcil establir un vincle afectiu. Tot i que cal dir que depèn de quin animal es fa un tipus de vincle o un altre; és a dir, no és el mateix un peix o una tortuga que un gos o un gat.

Quan aquesta es mor és molt difícil explicar-ho als nens, i de vegades tendim a dir-los mentides pietoses per tal que no pateixin. Per exemple, comprar una mascota aparentment similar per substituir-la o dir-los que ha marxat a un viatge molt llarg. Òbviament és totalment comprensible que vulguem evitar el seu patiment, però el que fem és totalment el contrari: augmentarem la seva confusió i incertesa davant del que ha passat.

Preguntes comunes dels nens després de la mort de la seva mascota

Va ser culpa meva la mort? – Els podem contestar que va arribar el seu moment, que estava ja molt vell i cansat. Però de vegades la mascota es mor per descuit del nen i aquest es pot sentir molt culpable. Aquí els podem verbalitzar que de vegades passen accidents que no podem controlar i que no hi ha hagut cap intenció de fer mal.

Em puc morir jo també? Sí, tots ens morirem quan sigui el nostre moment.

Com poden reaccionar?

Els adults solem expressar el nostre dolor amb tristesa i abatiment. En canvi, els nens moltes vegades expressen aquest patiment amb agressivitat, hiperactivitat, canvis de gana, un dormir més intranquil, menys interès en les tasques i rutines, etc. Per això, hem d'estar alerta a aquests canvis que puguin manifestar per tal d'ajudar-los a gestionar de la millor manera aquest sentiment.

Per què hem d'explicar-los la veritat?

La mort és un tema difícil d'abordar en general, però s'agreuja quan l'hem d'afrontar amb els nens. La raó és simple: no volem que pateixin i que perdin aquesta innocència que tenen. Però la mort, com la vida, existeixen en tots els éssers vius; per això, el que ens queda per fer és buscar la millor manera perquè els nens puguin comprendre que la mort és un cicle més de la vida i que hem de quedar-nos amb els bons records que ens ha aportat el nostre ésser estimat.

Com els podem ajudar?

Com hem dit anteriorment, hem d'identificar els canvis en el nen. A partir d'aquí, podrem gestionar millor el seu dol.

• Ser honestos

El principal és ser sincers amb ells per tal que puguin tractar el dol de la forma més natural possible, i així, entendre que la mort és real.

• Hem de compartir els nostres sentiments:

No és dolent que els nens vegin el nostre dolor i tristesa davant de la mort d'un ésser estimat. Al contrari, se sentiran més acompanyats i entesos davant d'aquesta situació de tristesa. Si ells veuen que nosaltres no ens amaguem davant d'aquests sentiments, els costarà expressar menys i se sentiran menys sols davant del seu dolor.

• Fer un ritual d'enterrament

És bo que els nostres fills puguin participar en el ritual que vulguem fer. A més, això els farà comprendre millor el significat de mort i procés de dol.

També ajuda fer una carta o dibuix de comiat que puguin deixar per solidificar un “adéu” al seu ésser estimat.

Alguns contes recomanats

#### Llibres per treballar el dol en general

“El árbol de los recuerdos” de Britta Teckentrup i “No es fácil, pequeña ardilla” d'Elisa ramón i Rosa Osuna

#### Parlen del dol d'una mascota

“Yo siempre te querré” de Hans Wilhelm

#### Tracta el tema del cicle natural de la vida

“¡Vuela mariposa!” De Lydia Giménez