La importància de posar límits als nostres fills

Molts pares de nens petits es queixen que no saben què fer per controlar els seus fills, que els seus fills no els obeeixen o que en algunes situacions els menors es comporten com a petits dèspotes que manen sobre els seus pares.

Ens podem preguntar amb massa freqüència, si a aquesta edat els meus fills fan això, què faran quan siguin adolescents?

Aquest problema educatiu és cada vegada més freqüent: la dificultat de posar límits per part dels pares als seus fills des que són petits.

Quan no existeixen límits clars, el nostre fill pot tornar-se tirà i irascible i actuar de manera passiva.

Per què és tan important posar límits ferms?

- Primer de tot perquè a nivell personal els nostres fills NECESSITEN que se'ls marquin unes normes.

- Les normes i els límits generen SEGURETAT i PROTECCIÓ i així mateix podran integrar-se millor en la nostra societat i protegir-los de riscos futurs.

- Així la convivència serà més pacífica a la llar.

Moltes vegades els pares han de repetir innombrables vegades al seu fill una consigna perquè la realitzi i moltes vegades només acaba realitzant-la si els adults acaben cridant com a ultimàtum.

L'ideal seria poder educar des de la tranquil·litat però sent ferms i de manera constant, però això no significa emprar sempre el càstig, ni les amenaces.

S'ha de deixar clar que l'autoritat a la llar la tenen els pares i no els fills i per tant els pares han de confiar en ells i creure-s'ho i com a conseqüència els fills han de respectar-ho.

Orientacions per posar límits clars i eficaços:

- SER CONCRETS: quan es vulgui establir una consigna s'ha de fer el més concret possible i evitar així les ambigüitats.

Per exemple, si es vol establir l'hora d'anar a dormir, la millor seria dir: "l'hora d'anar a dormir és a les 21,30" i no "Anar aviat al llit".

- SER ASSERTIUS i dir les coses amb tranquil·litat. Per establir límits, donar les ordres i consignes l'ideal és fer-ho amb un to de veu normal, no cal cridar ja que si cridem estem perdent el control tant de nosaltres mateixos com a nivell familiar i de convivència.

- Les CONSIGNES S'HAN DE CENTRAR EN LA CONDUCTA. Per donar una consigna aquesta ha de ser clara i únicament dir el que volem que es realitzi o deixi de fer. És a dir, fer-ho sobre la conducta i no sobre el nen ni sobre la seva actitud.

Per exemple, no dir "ets un maleducat" o "no et comportis com un nen petit" sinó dir: "No s'ha d'insultar", "Espera que acabi de parlar i no m'interrompis"

- ACTUAR AMB CONSEQÜÈNCIA, és a dir, fixar la conseqüència que tindrà si no compleix el límit i recordar-la-hi sempre. Per exemple "si no te'n vas a dormir a les 21 h el pròxim dia no aniràs al parc".

Els nens han de saber que els seus pares actuen com han dit i així serà capaç de saber les seves normes i les respectarà ja que si no tindran una conseqüència.

Alhora és important no caure en el xantatge emocional, ni en amenaces ni desqualificacions.

Alguns llibres que contenen estratègies i orientacions en aquest sentit són:

- Posar límits. Com educar nens responsables i independents amb límits clars de R.J. MacKenzie.

En aquest llibre s'expliquen tècniques i estratègies que ajuden els nostres fills a comportar-se com els adults esperen i a més ajuda a corregir conductes incorrectes.

- Ni rabietas ni conflictos de Rosa Jové

S'expliquen solucions per als problemes de comportament amb els nostres fills de 0 a 12 anys.