Jugar amb el psicòleg/loga

El joc té com a finalitat principal la diversió o l'entreteniment.

El joc estimula el desenvolupament sensorial i motor en l'infant; el joc introdueix el grup social i és a l'origen de la consciència comunitària; i el joc també entrena habilitats físiques i mentals i et confronta amb la necessitat de buscar solucions als problemes.

El joc és potser la forma més completa d'educació.

Es considera el joc com la forma natural d'aprendre i de comunicar-se de l'infant.

La capacitat i la qualitat del joc en l'infant pot ser un bon indicador del seu nivell emocional, així que és un bon signe clínic utilitzat en l'avaluació i el tractament de problemes emocionals.

Conèixer i saber interpretar el significat del joc en els infants els permet expressar allò que verbalment els és difícil de comunicar.

De la mateixa manera que un adult pot verbalitzar les seves dificultats per mitjà de les paraules, els infants s'expressen i es comuniquen lliurement a través del joc.

En la Teràpia de Joc, les joguines són les paraules de l'infant i el joc el seu llenguatge (Landreth, 2002). L'objectiu és ajudar-lo a expressar-se, elaborar i resoldre els seus conflictes emocionals i és una tècnica recomanada en infants de 4 a 11 anys.

Per això, tant en el procés d'avaluació com de teràpia, es recomanen joguines que permetin l'expressió simbòlica de les emocions i necessitats de l'infant.

En el procés psicoterapèutic, el joc pot propiciar múltiples funcions:

- Funció d'establir una relació positiva entre el terapeuta i l'infant

- Funció diagnòstica: detectar bloquejos i dificultats de l'infant

- Funció Terapèutica:

- obrir-se emocionalment, mitjançant canals no invasius

- projectar aspectes tant conscients com inconscients (llenguatge simbòlic i corporal)

- descarregar tensions i desbloquejar

- restablir un estat de més equilibri

- adquirir noves actituds adaptatives que l'ajudin a avançar

La teràpia de joc dóna a cada infant la possibilitat d'explorar i desenvolupar les seves iniciatives, d'entendre el que fa i el que desitja aconseguir. El terapeuta construeix sobre les idees de l'infant i l'ajuda a veure noves possibilitats en el seu joc.

La construcció de jocs, representacions i dramatitzacions compleixen el propòsit de suscitar conductes problema, de tal manera que podem avaluar les seves defenses, el seu nivell de tolerància a la frustració, ansietat, agressivitat, dependència o independència, les seves fortaleses i dificultats, i el seu comportament en general.

Tipus de joc:

El joc sensorial creatiu amb materials com l'argila o la pintura de mans permet a l'infant explorar i conèixer el món a través de les seves sensacions, obtenint un contacte més funcional amb l'entorn.

L'ús del dibuix i d'altres mitjans plàstics com la pintura, i l'ús de narracions ajuden l'infant a expressar la seva experiència, a exposar la història fora de si mateix, i a construir nous significats on pot reconèixer els recursos que posseeix i poder canviar-los per adaptar-se a d'altres de nous.

En una casa de joguina, els infants il·lustren gairebé en la seva totalitat algunes de les seves associacions amb els rols, les relacions i els possibles problemes de la seva pròpia llar.

El joc amb animals pot reflectir una jerarquia d'instints i àrees inconscients que van des d'animals grans i salvatges fins als animals domèstics i sovint obedients.

A través de les marionetes o titelles, els infants poden trobar un mitjà per expressar històries i coses que difícilment expressarien obertament.

En la narració d'històries, l'infant organitza situacions i diàlegs creant escenes i personatges que expressen conflictes i emocions. L'infant pot expressar-se a través dels personatges i prendre la distància suficient del tema conflictiu, sentint-se més segur i protegit dels sentiments.

En el joc d'expressió dramàtica s'invita l'infant a jugar des de la mímica fins a l'actuació improvisada, tenint l'oportunitat de jugar amb diferents rols i reactuar la situació específica.