Jo em quedo a casa

L'univers ens posa a prova, una vegada més posa en funcionament la seva llei de l'homeòstasi. En una societat en constant moviment, l'univers ens ha dit queda't a casa, sense fer res, a veure què surt de tot això.

Quina gran oportunitat per a les famílies d'estar juntes sense res a fer, sense el partit de futbol dels dissabtes o la competició d'escacs o el que sigui que facin els nostres fills. Sense una calçotada amb amics, sense aquest estrès que fins i tot del cap de setmana s'apodera perquè no arribem a temps al partit o al dinar o al cinema.

Quina gran oportunitat per reflexionar, per veure com actua la gent davant d'una crisi, per veure'ns a nosaltres mateixos gestionar tot això.

Quina gran oportunitat per unir-nos com un tot davant d'un enemic comú.

Quina gran oportunitat per tornar a valorar, com es mereix, la feina de tots els sanitaris que dediquen la seva vida a tenir cura dels altres.

Avui és el meu primer dia a casa i em sento estranyament emocionada, per primera vegada a la meva vida tinc molt de temps per davant sense cap pla, sense anar a treballar, sense anar al gimnàs, a anglès o a buscar els meus fills a les 1000 extraescolars. Temps de veritat per estar amb els meus i fer el que mai no he fet, simplement estar sense cap pla. Estrany, és molt estrany.

I vosaltres què fareu?

És important muntar una rutina, una nova manera de fer les coses. Llevar-nos d'hora, esmorzar i aprofitar el matí per realitzar activitats (evitar mirar la tele, jugar a videojocs o ajeure's a mirar les xarxes socials). Al matí és millor que fem coses més actives: una mica d'exercici físic, tasques domèstiques, deures amb els nens, etc… i deixem per a la tarda les activitats més sedentàries. Planificar bé els àpats, si anem a consumir menys calories hem de menjar aliments menys calòrics i menys quantitat. Podem aprofitar per cuinar amb tranquil·litat i amb l'ajuda dels més petits.

Aquí us deixo unes quantes idees per omplir aquesta nova rutina:

Neteja d'armaris i totes les tasques pendents de casa

Segur que no sóc l'única que començarà per aquí, per les tasques pendents. Armaris que fa mesos que volem arreglar, aquella aixeta que degota i sempre dic que demà… Pot ser un bon pla, deixar la casa preparada per quan la vida torni al seu ritme frenètic i ratllar de la llista les tasques pendents. Però no hem d'oblidar que podem fer molt més que això, podem anar més enllà.

Passar temps amb els meus

Pensa-hi, segur que mai no has tingut una oportunitat com aquesta d'estar de veritat amb els teus, sense res a fer. Poder decidir entre tots què fem, com organitzem els dies, quines tasques fem junts. Em sembla impressionant el que això pot suposar, conèixer de veritat com funcionem com a família, com ens relacionem i què fem davant d'una crisi.

Potser, si podem estar amb els nostres fills sense l'estrès diari, podrem gaudir-ne, o potser no serem capaços d'adaptar-nos a l'aturada i la nostra casa es convertirà en un entorn ple de crits i de tensions. Això també ens dirà alguna cosa de tots nosaltres.

Sigui com sigui, això ens posa a prova com a individus i com a grup. No passis per aquests 15 dies sense observar tot això. Oportunitats com aquesta no es presenten cada dia, poder parar, observar, analitzar i potser canviar allò que no ens agrada del que veiem.

Veure sèries

Segur que dedicarem molt de temps a això. Però no oblidis que és una manera més d'evadir-nos de la realitat i fins i tot a vegades, depèn de quina sèrie, de perdre el temps. Tria bé en què gastes el teu temps, és el teu bé més preuat. Si veus, com jo, que tot això és una gran oportunitat, no perdis aquest temps que l'univers acaba de regalar-nos.

Descansar

Dormir, ajeure'm, relaxar-me i descansar. Notar com el meu cos i la meva ment responen a aquesta aturada. Segur que necessitava una cosa així. Aprofita i recarrega les piles.

Meditar

Ja no hi ha excuses, ha arribat el moment d'habituar-te a meditar. Fins ara et deies a tu mateix o a tu mateixa que no tenies temps de fer-ho. Ara quina excusa et posaràs?

Pots començar amb qualsevol meditació que vegis a youtube, preferiblement guiada, fins que agafis l'hàbit i siguis capaç de fer-ho sense cap mitjà, només tancant els ulls i respirant.

Fer esport a casa

No podem oblidar el nostre cos. També necessita moviment. Aprendre a fer exercici a casa ens farà sentir molt millor. Les endorfines que ens genera ens ajudaran a estar més animats i veure la situació d'una manera més positiva. No deixis que el teu cos se'n ressenti de la inactivitat, el cos està fet per estar en moviment.

Llegir

Encara que això ho faig cada dia, no sempre li dedico el temps suficient. Tinc un parell de llibres esperant a ser llegits i serà genial tenir tant de temps per fer-ho. Aprofita per llegir aquell llibre que sempre dius que llegiràs. Ara pots permetre't aquest luxe

Xarxes socials

Estic segura que seran l'estrella d'aquesta crisi. Una nova manera de relacionar-nos que ara ens ajudarà molt en aquest aïllament: grups de WhatsApp, Instagram, etc…

Faran que no ens sentim sols, que ens relacionem en la distància. Però compte, també poden consumir-nos més temps del necessari.

Cuinar

Molts tindrem els nens a casa al migdia i a la nit. No estem acostumats a fer tants àpats al dia durant tants dies sense ni tan sols poder anar a sopar un dia fora. Haurem de cuinar sí o sí. Podem aprofitar per experimentar receptes noves, per intentar menjar millor i perquè els nostres fills ens ajudin a la cuina. Ara sí que tenim temps de fer-ho!

Conclusions

D'una cosa estic segura, tota crisi és una oportunitat de creixement. Potser aprendrem a viure més a poc a poc i a valorar més el temps que tenim sense omplir-lo sempre de coses a fer, com si ens fes por tenir temps i tenir-lo buit, com si ens fes por parar i pensar, no fos cas que veiéssim alguna cosa que no ens agrada. Doncs ara ens han obligat a fer-ho i tinc moltes ganes de veure què surt de tot això.

En una societat plena de moviment i de mil coses a fer, que no està acostumada a tenir temps, temps per pensar, temps per estar amb els teus de veritat, temps per meditar, temps per a tu. Quina paradoxa oi? Un virus que ens ha obligat a fer allò que no hem estat capaços de fer per nosaltres mateixos.

Quan miro només veig oportunitats, sento que és un gran moment perquè reflexionem sobre com gastem el nostre temps.

Jo ho tinc clar, no penso deixar passar aquesta situació sense més, aprendré d'ella tot el que ha vingut a ensenyar.

I tu? Què penses fer amb aquesta oportunitat?