Hem de premiar i castigar els nostres fills perquè treguin bones notes?

La resposta a aquesta pregunta haurà d'esperar. Primer us vull explicar una història:

"La Maria era una nena força aplicada amb els seus deures. Fins als 8 anys, els seus pares no van haver d'esforçar-se perquè tragués bones notes. Però amb l'entrada de les multiplicacions la cosa va canviar. Els seus pares ho van intentar tot i cada any li prometien un regal si aprovava les matemàtiques. Gairebé sempre acabava aprovant i els regals anaven augmentant de valor a mesura que la nena creixia i amb ella, la seva exigència. Cada any es repetia el mateix patró, suspenia tots els trimestres i només aprovava al final, quan els seus pares li prometien el regal. Cansats del xantatge i del malestar que es generava durant tot el curs, es van posar en contacte amb mi. S'havia generat un mal hàbit i ara tocava canviar-lo."

Però el pitjor d'aquesta història, no són les males notes de la Maria, el veritablement tràgic va ser que ella no havia après res sobre l'esforç, la motivació i les obligacions. Cada vegada els regals eren més grans i ella els exigia per aprovar. El que va començar com una motivació va acabar com un veritable xantatge.

Els psicòlegs parlem molt sobre motivació i cal distingir bé dos tipus:

La motivació intrínseca: en la qual l'únic incentiu és la realització de la conducta en si mateixa. El que ens motiva per dur a terme aquesta conducta és inherent a nosaltres mateixos com, per exemple, quan practiquem un esport que ens agrada o per superar-nos a nosaltres mateixos.

La motivació extrínseca: aquí l'incentiu és fora, són reforçadors o incentius positius o negatius, externs a nosaltres mateixos i a l'activitat. Seria el salari de la nostra feina o un bé material a canvi d'alguna cosa.

No cal ser psicòleg per intuir quina motivació és la que manté la conducta en el temps, la que ens mantindrà realment motivats i farà que ens esforcem. No hi ha cap satisfacció més gran que fer alguna cosa per superar-nos i aconseguir-ho. No hi ha res que generi més fàstic que fer alguna cosa per aconseguir un bé material totalment aliè al que fem, el plaer del bé material s'esvaeix tan ràpid, que cada vegada necessitem un bé més gran per fer el mateix esforç.

Això no significa que no hàgim de fer servir mai el premi o el càstig. Significa que hem de saber quan i com fer-los servir. Per norma general, no els farem servir perquè els nostres fills duguin a terme les seves obligacions i responsabilitats. No hauríem de premiar les rutines de casa com són recollir la seva roba, parar la taula o fer el seu llit. Ni per complir amb les seves obligacions com són estudiar, fer els deures, anar a les seves activitats extraescolars, etc…

Quan els nostres fills no compleixen amb les seves obligacions hauran de tenir conseqüències lògiques, més que un càstig, hauria de ser una retirada de privilegis. Si avui no ha fet el seu llit abans d'anar a l'escola, l'haurà de fer a la tarda i perdrà la seva estoneta de televisió. No és un càstig, és una conseqüència lògica a la seva conducta.

Però la millor alternativa serà sempre el reforç positiu, l'elogi, l'afalac i l'acompanyament pacient per crear hàbits. En l'exemple del llit, primer serà una activitat que farem junts fins que l'aprengui i després l'elogiarem quan la faci sol/a. Es tracta de generar conductes que hauran de perdurar en el temps. Un cop has creat l'hàbit, després és bufar i fer ampolles ;)

7 claus per motivar els teus fills perquè treguin bones notes:

1. Crea hàbit d'una manera positiva

L'estoneta de fer els deures ha de ser una oportunitat més de passar una estona agradable junts. Ha de ser una excusa per parar atenció als nostres fills. Ens asseiem amb ells, mirem què han de fer avui, els preguntem per on començaran i després supervisem i elogiem el que han fet. Els ajudarem quan tinguin dubtes i sempre reforçarem el seu esforç, la seva bona lletra, com n'aprenen, etc…

2. Elogia el seu esforç, no només els seus resultats

Si el nostre fill o filla s'ha esforçat, ha fet els deures i ha estudiat per a un examen, no elogiarem només la nota que hagi tret: si treu bona nota li direm que n'estem orgullosos perquè s'ha esforçat i ara es veuen els resultats i si treu mala nota, li direm que n'estem orgullosos perquè s'ha esforçat molt i que encara que els resultats no reflecteixin tot el seu esforç, estem segurs que si persisteix ho aconseguirà.

3. No facis servir premis. Premiar per les bones notes distreu la seva atenció

Si premio una bona nota, dirigeixo l'atenció cap al regal i no deixo que es fixi en el que és realment important: la satisfacció per haver fet alguna cosa bé. Se sentirà content/a pel premi i no pel seu propi assoliment.

4. No castiguis un fracàs

Si el teu fill o filla s'ha esforçat i ha tret mala nota, no facis servir un càstig. Si el teu fill o filla no s'ha esforçat i ha suspès, no facis servir un càstig, fes-li veure les conseqüències del seu poc esforç. Centra la seva atenció en el malestar per no aconseguir alguna cosa.

5. Celebra i comparteix les seves bones notes

Quan rebis les notes aquest final de curs, comparteix-les amb altres familiars, avis/àvies, oncles/ties... Comparteix els seus èxits i celebra'ls en família (un gelat junts, una sortida especial…). Aquests són reforços positius que demostren com n'estem d'orgullosos d'ells/elles. La diferència amb el premi material és que quan li prometem un premi a canvi d'una bona nota, convertim la motivació d'intrínseca a extrínseca i aquí està l'error. Quan reforcem amb elogis la conducta, un cop realitzada, fomentem la motivació intrínseca i els demostrem que ens importa el seu esforç, que ens sentim orgullosos i que valorem els seus assoliments.

6. Tingues en compte les seves capacitats

No tots els nens i nenes tenen les mateixes habilitats. Hi ha qui és molt bo en matemàtiques i qui ho és en llengua o en futbol. Si creus que hi ha alguna assignatura que li costa més que altres, busca ajuda, parla amb els seus professors i valora la necessitat d'un reforç. No demanis més del que pot donar, li crearàs frustració. Hem de ser conscients de les seves limitacions i donar-los suport perquè donin el màxim de si mateixos, però el màxim en la mesura de les seves possibilitats. No diguem a un peix que voli. Fomenta sempre les seves habilitats, si veus que alguna cosa li interessa, que hi ha alguna cosa en què és bo/bona, dona-li suport en això, serà el seu èxit.

7. No comparis

Molt lligat amb el punt anterior, cadascú és bo en el que és bo. No el comparis amb germans/es o amics/igues, això no el motiva, el frustra. El missatge que li envies és: tu no ets igual de bo/bona!

Cada persona és única i així ha de continuar sent.

Tornant a la pregunta del principi, us convido que em deixeu les vostres respostes en un comentari:

Hem de premiar i castigar els nostres fills perquè treguin bones notes?

1. Sí

2. No

3. Gairebé mai

4. De vegades