Guia per sobreviure a l'adolescència del teu fill

Ja fa molt de temps que es va acabar el llevar-se cada dues hores per donar-li de menjar, o l'aguantar rabietes perquè volia quedar-se més estona al parc, ara ja és gran i comença una nova etapa, ni millor ni pitjor, simplement diferent.

Per sobreviure a l'adolescència ens cal entendre-la. Saber els conceptes bàsics d'aquesta etapa ens ajudarà a saber què passa pel seu cap, a respectar els seus espais i a saber quan és important marcar límits.

Per això us faré una llista de les característiques principals d'aquesta etapa i després us deixaré una mini guia de supervivència que descrigui què he de fer i què no.

Característiques de l'adolescent

Rebel·lia:

Potser és la característica més rellevant d'aquesta etapa. Apareix una manca de reconeixement de l'autoritat i l'adolescent comença a qüestionar-se les normes. És la segona crisi d'oposició

Grup d'iguals:

El nucli de la seva vida deixa de ser la seva família i passa a ser el seu grup d'amics. Necessiten sentir-se acceptats i és aquí on es generen la majoria dels seus problemes. Els pares haurem de ser capaços d'acceptar que ja no som tan importants i que ara els amics/amigues són el centre de la seva atenció. Entendre i respectar això serà crucial.

Creació d'identitat

Qui sóc jo i què em defineix, seran dos dels seus grans reptes en aquesta etapa. D'aquí els seus canvis constants d'aficions i gustos, de manera de vestir o estil de música. Ara més que mai, necessitaran que reforcem les seves coses bones i deixem de turmentar-los amb tot el que fan malament. S'estan definint i nosaltres millor que ningú els podem ajudar, coneixem les seves fortaleses i debilitats i els podem fer créixer com a persones o minar aquest procés.

Falsa sensació d'immunitat:

No em pot passar res dolent (això no em passarà a mi). Amb aquesta sensació no aconsegueixen entendre la sobreprotecció dels pares (què em passarà per sortir de nit??). Ja no sóc un nen/a!!!

Egocentrisme i narcisisme:

Una altra de les característiques més rellevants. “El món sencer gira al voltant del meu melic”. No existeix res més que jo i el que em passa a mi. No esperis que es posi al teu lloc, no li toca.

Labilitat emocional.

L'adolescent és molt inestable. Canvia d'humor amb gran rapidesa i ens torna bojos. És normal, les hormones estan revolucionades i no poden fer-ho d'una altra manera, no està a les seves mans controlar això. Estan en una nòria que puja i baixa i de la qual no tenen els comandaments. Cal tenir paciència i esperar que es vagi estabilitzant a poc a poc

Imaginació desbordada.

El seu pensament i la seva manera de veure el món també canviaran. Passen a l'estadi del pensament de les operacions formals (Piaget) i això significa que seran capaços de pensar sobre si mateixos, de donar explicacions diferents a una mateixa cosa, de distingir entre veritat i falsedat, etc… Cosa que farà que visqui més en el seu món que en el nostre, que es perdi en els seus pensaments i no ens escolti, que es passi llargues estones mirant el sostre…Està desenvolupant el seu cervell, el seu pensament, la seva manera d'interpretar el món, no està mirant les mosques!

Impulsivitat:

Tenen reaccions imprevistes i descontrolades. Moltes vegades responen de manera agressiva davant de coses que no toquen (recordeu les hormones). Són mini volcans esperant una ocasió per esclatar. Davant d'això, deixa que l'erupció s'acabi i surti tota la lava. Després parla d'una manera calmada i fes-li veure les conseqüències de la seva explosió. A poc a poc, amb paciència ajudarem que aparegui l'empatia i que vagin abandonant aquest egocentrisme d'aquesta etapa.

Etapa d'ideals:

Quina etapa!! Recordeu les vostres habitacions plenes de pòsters de cantants amb pèls llargs i despentinats? Doncs això, és el que toca. Idealitzar certes persones de manera desproporcionada. Tenen una confiança excessiva en les seves idees i per això les defensen de manera exagerada. Respecta això, no aprofitis aquestes coses per menysprear-lo. “No sé com pot agradar-te aquest”. Si és el seu ídol i el critiques és com si ataquessis l'adolescent directament. En comptes d'això pregunta-li què és el que li agrada d'ell, potser et sorprens i darrere d'aquest ideal hi ha uns valors molt interessants

Intensitat en les emocions:

Tot es viu en extrems, també les emocions. Quan senten tristesa és enorme i quan senten alegria és desproporcionada. Una altra nòria, però d'emocions. O amunt amunt o avall avall. Ajuda'l a regular-se, amb paciència. Tot això passarà quan les hormones es calmin. No menyspreïs la seva pena “no és per a tant, demà ni te'n recordaràs d'aquest xicot”. Perquè en aquell moment la seva pena és molt gran i la sent així. Si tu li restes importància se sentirà sol i incomprès.

Desig d'independència:

Un adolescent necessita el seu espai (la seva habitació), la seva intimitat i la seva independència. El camí de nen/a a adult passa necessàriament per l'autonomia. He de ser capaç de viure sol i valer-me per mi Encara que per a nosaltres és veure com se'n va, el nostre paper de pares és donar-los una bona base perquè puguin volar del niu amb tot el que necessiten a la seva motxilla i que tornin sempre que vulguin o necessitin aixopluc.

Guia de supervivència

Petits consells que ens poden ajudar a portar bé aquesta nova etapa:

#### Els adolescents continuen necessitant límits

Només cal redefinir-los amb ells. Els límits els ha d'escollir cada família, segons les seves creences i la seva visió del que s'ha de respectar i el que no. Però com a guia general, els límits en aquesta etapa han d'anar dirigits a:

- Major responsabilitat (col·laboració en les tasques de casa)

- Organització del temps (horaris de sortida i entrada, temps per estar en família…)

- Ús de les noves tecnologies (temps que hi passen i continguts)

- Respecte mutu i obediència (que no parlin malament, que respectin les normes de casa i que hi hagi reciprocitat, nosaltres també els hem de respectar)

En l'adolescència els límits és millor consensuar-los, serà molt més fàcil que acati un límit posat per ell/ella, que un imposat per mi.

#### Tria bé les teves batalles

No et baralles per tot, has de deixar-li espai per expressar-se i per equivocar-se. Si decideix tenyir-se el cabell o deixar-se'l llarg, dóna-li un marge. No li pots dir que NO a tot. Necessita poder equivocar-se per si mateix sense haver de sentir “t'ho vaig dir”. Guarda les teves forces per a temes importants com les drogues o els estudis. El que realment pot tenir una repercussió important en el seu futur.

#### Escolta sense jutjar-lo

Escolta'l cada vegada que et parli. Si el teu fill adolescent ve a parlar-te, no pots estar ocupat i dir-li que vingui en un altre moment, perquè probablement ja no ho tornarà a intentar. Hem de fomentar moments de comunicació (menjant sense TV, fent alguna cosa junts d'oci…). Però el més important perquè el nostre adolescent ens parli, és no jutjar-lo quan ens expliqui alguna cosa. Frases com “t'ho vaig dir” “hauries d'haver….” minaran les seves ganes de parlar amb tu.

#### Respecta la intimitat del teu fill

La seva habitació, el seu mòbil, els seus llibres o les seves converses no tenen per què ser de domini públic. És veritat que hem de vigilar perquè no els passi res (ciberbullying, assetjament, drogues…) però si no hi ha signes d'alarma evidents tampoc no hem d'irrompre en la seva intimitat sense permís. Deixar-li privacitat no significa deixar-li fer el que vulgui, significa simplement respectar el seu pas de nen a adult. Per prevenir perills potencials el millor és parlar amb ells d'aquests temes: sexe, drogues, el perill de les xarxes,… Més que vigilar tot el que fa o diu.

Hauríem de començar des de la confiança, confiar que farà les coses bé, però si trenca aquesta confiança perdrà també privilegis.

#### Tingues una autoritat positiva

Respecta el teu fill/a, intenta no cridar-li ni dir-li les coses amb menyspreu. Potser el que et diu per a tu és una bestiesa però per a ell/ella pot ser molt important, no li diguis que són bestieses. Si tu el respectes, és molt més fàcil que ell et respecti. Una autoritat positiva es basa en el respecte mutu i en que el nostre fill sàpiga que solem dir que sí però que quan diem que NO a alguna cosa, ens mantenim ferms i ho ha de complir.

Negocia amb ell i sigues just. La justícia és molt important per a l'adolescent.

#### Castiga poc

El càstig li recorda la seva infància. Castigar-lo és tractar-lo com si fos un nen. Fes-lo servir només quan sigui necessari (quan s'ha passat tres pobles), que sigui ell qui ho esculli i que siguin conseqüències naturals a la seva conducta (que s'assembli a la vida real). És a dir, que si ha arribat tard i ja hem sopat tots, haurà de recollir ell els plats i la cuina perquè no s'ha pogut recollir fins que ell sopés.

Conclusions

Gaudeix d'aquesta etapa perquè com tot a la vida, passa. Gaudeix de veure com es converteixen en adults, el teu projecte s'està acabant. Continuaràs sent pare/mare però ja has fet la teva part més important: convertir el teu fill/a en un adult sa i responsable.