Ets un addicte a la feina?

Descobreix si tens addicció a la feina

El tema de les addiccions està en auge. En els últims anys, s'han realitzat nombrosos estudis i la cinquena edició del DSM (Manual de trastorns mentals molt utilitzat per psicòlegs i psiquiatres) inclou per primera vegada a l'apartat d'addiccions els trastorns no relacionats amb substàncies. Això vindria a ser com reconèixer que podem ser addictes sense consumir i, per tant, dona entrada a trastorns com el joc patològic. Hem obert aquesta porta i ara només cal esperar que comencin a reconèixer les altres addiccions, les que no requereixen el consum d'una substància com seria l'addicció a la feina.

Espanya és un país propens a aquesta addicció, tal com revela un estudi desenvolupat per la Universitat Politècnica de València, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universidad del País Vasco Notícia que recull Universia. Segons el qual, arribarem a una taxa de l'11,8% de persones addictes a la feina el 2015. Els nostres horaris maratonians, amb aquesta tendència mediterrània a fer més hores que un rellotge, l'escassa conciliació de la vida laboral i familiar i el deixar en un últim pla la realització personal o l'oci, fa que els espanyols pensem que devem la nostra vida a la feina, concepte força arrelat a la nostra societat. Quin millor país que el nostre per estudiar l'addicció a la feina!. Una particularitat de l'addicció a la feina que la diferencia d'altres addiccions és que s'elogia i recompensa la gent per treballar en excés, això gairebé mai succeeix amb altres addiccions (Fassel, 2000).

L'OIT (Fuente de oganización internacional de trabajo) afirma que el 8% de la població activa espanyola dedica més de 12 hores al dia a la seva professió i molts d'ells acaben patint malalties cardiovasculars.

Característiques més comunes d'una persona addicta a la feina:

1. Dediques 10 hores o més diàries a treballar

El teu horari laboral ocupa gairebé tota la teva jornada i encara que a tu no t'importa gaire, descuides altres àrees de la teva vida personal (els teus fills, família, amics, oci,..). Encara que el teu horari laboral sigui de 8 hores, tu els en dediques més, sense importar si està o no remunerat. Ets incapaç d'abandonar al final de la jornada una feina inacabada. Quan mires el rellotge, el temps t'ha passat volant i no veus mai el moment de parar. Gairebé sempre ets l'últim a sortir de la teva empresa.

2. T'oblides de coses importants no relacionades amb la feina

De vegades oblides esmorzar o fins i tot dinar perquè estàs absort/a en la feina. També et costa recordar altres coses com l'aniversari d'algú o recollir la roba de la tintoreria. El teu cap està ocupat amb coses relacionades amb la feina deixant poc espai a tota la resta.

3. Ets incapaç de delegar

Et costa horrors delegar feina en els altres, desprendre't del control i deixar que sigui un altre el que ho faci és molt complicat perquè saps que no ho farà com tu i acabes carregant-te de més feina de la que et toca. I quan alguna vegada aconsegueixes delegar supervises sempre i fas el seguiment per assegurar-te que s'ha fet bé.

4. La teva vida personal ha minvat

Ja no dediques temps a l'oci, ni a la teva família, però realment no t'importa perquè has perdut l'interès per aquestes coses. No ets capaç de gaudir del teu temps lliure perquè la inactivitat laboral no et satisfà. Normalment és la família la que sol queixar-se del teu excés de feina perquè tu estàs bé com estàs, però ells han desenvolupat una vida a part i t'enyoren.

5. No desconnectes mai

Quan per fi decideixes donar per acabada la teva jornada laboral, continues pensant en la feina, en temes pendents, en projectes futurs…I tens la sensació que perds el temps quan descanses. Les teves vacances s'han tornat diminutes i els teus caps de setmana ara només són d'unes hores.

6. T'has distanciat de tota la resta

Et comuniques millor a la feina i t'has distanciat afectivament i socialment de la teva família i amics. Sents ansietat i irritabilitat en el teu temps lliure i tens dificultat per relaxar-te. La feina és el nucli de la teva vida i de la teva autoestima, necessites el reconeixement laboral.

Amb tot això, podríem definir un addicte a la feina com aquell treballador que dedica una gran part del temps a les activitats laborals amb conseqüències negatives a nivell familiar, social i d'oci, que pensa constantment en la feina quan no s'està treballant i que treballa un major nombre d'hores que els treballadors normals, ja que el satisfà la feina en si mateixa (Machlowitz, 1980).

Encara que molts autònoms es veuran reflectits en aquesta definició, jo afegiria com a característica diferencial, que l'addicte a la feina es caracteritza per l'extrema dedicació laboral (treballen fora d'hora, caps de setmana o en vacances), per la dedicació excessiva en temps (hi ha una pèrdua del control sobre el temps emprat en la feina, s'oblida de menjar…), per la compulsió i esforç en la feina, pel desinterès cap a altres activitats fora del laboral, per una implicació laboral desproporcionada, i per un deteriorament significatiu de la vida personal tant social com familiar.