L'educació i acompanyament emocional en la infantesa

Durant tota la nostra vida, l'acompanyament emocional és quelcom que passa en tot moment, nosaltres mateixos hem estat educats i acompanyats emocionalment i ara eduquem i acompanyem emocionalment els nostres fills. Però, ho fem potenciant un bon desenvolupament emocional?

Una bona educació i acompanyament emocional és la base d'un bon desenvolupament tant físic com psíquic, i està implicat en l'adquisició de capacitats i habilitats, autoestima, identitat i autonomia.

Què entenem per acompanyament emocional? En què es diferencia de l'educació emocional?

Quan parlem d'acompanyament emocional ens referim a la capacitat d'estar presents i disponibles davant el món emocional propi i dels altres. Encara que sembla molt fàcil dit així, sol ser complicat dur-ho a terme, ja que fins a quin punt podem observar i acompanyar emocionalment els nostres fills i no jutjar-los?

Les emocions les jutgem segons les nostres pròpies creences i valors, ja que aquestes són les que ens han acompanyat en el nostre nucli familiar tota la vida. Cadascun de nosaltres ha nascut en un sistema familiar on les emocions i la manera de gestionar-les segueixen una pauta determinada. Cadascun de nosaltres creu saber quines són les emocions bones i dolentes, i ens basem en elles per jutjar. Volem viure amb emocions bones i positives i intentar evitar les dolentes i negatives, i és precisament això, el que intentem transmetre'ls als nostres fills.

Tanmateix és important que permetem, encara que ens dolgui, que els nostres fills visquin tant emocions bones com dolentes. L'important és que els acompanyem en el procés, de la manera més respectuosa possible i sense jutjar-los.

“El Acompañamiento Emocional persigue el que la persona desarrolle sus capacidades para lograr así, su autonomía e independencia, a través de un vínculo cercano y confiable, creado con sus acompañantes…”

Com podem acompanyar correctament els nostres fills?

És important recordar que no existeixen receptes màgiques, però ens agradaria donar algunes orientacions que us serveixin d'ajuda per acompanyar les emocions dels vostres fills.

- És important que mirem als ulls: moltes vegades mirem els nens des de “dalt” i això no afavoreix gens la comunicació i relació amb nosaltres i els altres.

- Hem d'acceptar les 4 emocions bàsiques, com a emocions que formen part de les nostres vides. Tot acompanyament no impedeix les vivències.

- Utilitza un to de veu relaxat, que transmeti calma.

- Hem d'evitar els judicis de valor cap a les emocions dels nostres fills. L'important és no condicionar les seves emocions quan els acompanyem. Així també evitem una dependència del nen/a cap a la contínua aprovació de l'adult.

- Hem de respectar els seus moments i espais personals. És important donar espai i reconèixer els seus sentiments sense negar-los ni minimitzar-los.

- Escoltar amb atenció plena. Moltes vegades estem més pendents de buscar una resposta al que ens estan explicant, que d'escoltar el que realment no volen dir.

- No jutjar les emocions com a bones o dolentes. Això ens ajudarà que els nens/es no se sentin culpa cap als seus sentiments.

- Afavoreix el joc lliure. Sol o amb més nens. Obligar els nens a jugar amb altres no és necessari, que sigui el nen qui decideixi finalment què és el que vol fer.

- És important promoure raonaments clars i amb un llenguatge d'acord amb la seva edat.

- Han de viure les conseqüències de les seves accions.

- Hem de respectar el ritme de cada nen. Cada nen és diferent i és important respectar la seva individualitat i ritme propi, sense forçar-lo.

- És important recordar que la vida dels nostres fills no és la nostra. Les expectatives que es tenen d'ells són perilloses, ja que de vegades volem que ells facin tot allò que nosaltres no vam fer, o no cometin els mateixos errors. Això provoca que no deixem que siguin ells mateixos els que triïn.

- Hem de potenciar que les coses les facin per ells mateixos. Si ho fan perquè altres ho esperen d'ells, no arribaran a connectar amb el que estan vivint i per tant no connectaran amb l'assoliment aconseguit, de la mateixa manera.