Com superar una ruptura sentimental en 10 passos

Tots, en algun moment de la nostra vida, ens trobarem amb el final d'una relació de parella. Tant és si som nosaltres els qui decidim acabar o són els altres o tots dos, sigui qui sigui qui ho decideixi els efectes seran similars.

Què podem fer per portar de la millor manera possible aquesta situació?

Accepta-ho

És el primer pas per començar a elaborar el dol d'aquesta pèrdua. Una ruptura sentimental s'assembla a un dol, perquè no deixa de ser una pèrdua, perds la teva parella, perds una manera de viure i una part de tu mateix. Ningú no pot iniciar un procés de dol si abans no accepta la situació.

Trenca amb el vincle al més aviat possible, només així podràs desenganxar-te d'aquella relació. Quan alguna cosa s'acaba, s'acaba i no serveix de res seguir aquí. Accepta que s'ha acabat i no et recrees en el patiment. No et torturis pensant en el mateix una vegada i una altra, això no et tornarà el teu passat, només t'hi lligarà.

Puja a la nòria i dona la benvinguda a la tristesa

A partir d'aquí comença una nòria d'emocions, pujaràs i baixaràs, tindràs dies bons i dies molt dolents. No busquis explicacions, estàs en una nòria i trigaràs un temps a baixar. No passa res per plorar, no passa res per estar trist, és normal i forma part del procés. Sembla que, avui dia, està mal vist plorar o passar-ho malament. La tristesa és una emoció més i té el mateix dret a existir que l'alegria. No és dolent plorar una pèrdua, és el que toca. Tot el que ploris ara és patiment que t'estalviaràs després. Tot el que surt fora no es queda.

Cuida de tu

Fes exercici físic, és el millor antidepressiu natural. Menja bé, dorm bé. Encara que de vegades no és tan fàcil, almenys intenta-ho, arregla't i cuida la teva imatge personal. Ha arribat el moment de mimar-te. Veure't bé físicament t'ajudarà psicològicament també.

Evita beure en excés, abusar de drogues o tenir sexe de revenja

Totes aquestes conductes només et donaran un segon de pujada però després estaràs penedint-te la resta de la setmana. No val la pena i no serveix de res. Com ja he dit abans, la pena s'ha de plorar, no hi ha dreceres.

No assetgis ni controlis la teva ex i no deixis que t'assetgin

És un dels errors més comuns, controlar i assetjar una ex. Ja no et deu explicacions de res i pot anar amb qui vulgui. No controlis, només aconseguiràs fer-te mal i potser una denúncia. Si és al revés i la teva ex t'assetja, no dubtis a denunciar-ho.

Busca suport emocional i/o professional

És el moment de recuperar aquelles amistats descuidades i d'acostar-se més a la família que et dona suport. Cal distreure's i no passar massa temps sol. Parlar-ho amb els altres ajuda i no dubtis a buscar ajuda professional. Teràpia de parella cada vegada són més les persones que acudeixen a teràpia per superar una ruptura i totes elles diuen el mateix: si ho arribo a saber vinc abans.

Deixa d'enganyar-te amb el positiu

Quan una relació s'acaba, tendim a recordar només el bo. És com si un filtre color rosa s'esmunyís a la nostra memòria. Cal fer un esforç conscient per recordar també el dolent d'aquella relació. Si es va acabar, no seria tot tan bo. Busca els errors i escriu-los per recordar-los en els moments de baixó.

Reconstrueix la teva identitat

Quan una relació de parella s'acaba, una part de tu mor. Deixes de ser la parella de, deixes de ser la meitat de, deixes d'haver de donar explicacions, deixes de compartir-ho tot i fins i tot deixes de viure on vivies i de fer el que feies. La teva vida canvia radicalment i és normal que la teva identitat quedi enrunada. Cal tornar a construir-la, ara sol@s. Aprofita, ja que t'hi poses, per ser més el que sempre havies volgut ser. Aprofita per ser més autònom@ i independent, per ser més tu. Ha arribat el moment de crear noves rutines.

Prepara't per veure la teva ex amb un altre/a

Això passa i a més sol passar massa aviat. És normal sentir-se malament però no cal entrar en pànic. No ens agradarà per dos motius: 1. perquè un/a ex sempre és un/a ex i no és agradable veure que refà la seva vida i 2. Perquè no ens agradarà gens que ho faci abans que nosaltres, és com una cursa de fons per veure qui arriba abans a la meta.

No hi ha mal que 100 anys duri

De tots és sabut que res no és etern. Això passa per al bo i per al dolent. Encara que ara no vegis la fi d'aquest patiment, tot passarà tard o d'hora. A les teves mans està que sigui abans o després, però passarà segur. El teu cervell necessita temps per processar els canvis d'aquella ruptura, són canvis en tot, en la teva identitat, la teva rutina…és un nou aprenentatge, aprendre a estar sol/a i això requereix un temps. Així que només cal esperar que tot millori després d'una ruptura.