Com prevenir i detectar l'abús sexual en la infància

Segons un estudi de Pereda, Guilera, Forns & Gómez Benito (2009), un 9.2% de la població europea ha patit abús sexual. Un 9.2% em sembla una xifra alarmant!

Hi ha una pàgina web, One in Five , que deu el seu nom a aquestes estadístiques: 1 de cada 5 nens europeus patirà abús sexual.

Llavors, per què continuem pensant que al nostre fill/a no li passarà? Senyors i senyores, amb aquestes estadístiques a la mà, no podem deixar que la prevenció dels abusos sigui una cosa de la qual no es parli a casa. I el que més em sorprèn és que amb aquestes dades no formem els nostres professionals per detectar l'abús, professors o pediatres, que puguin protegir els menors. Xerrades a les escoles per als pares. Són les mateixes víctimes d'abús les que es mouen per prevenir-los formant associacions com és el cas de Vicki Bernadet. Gràcies a ells la societat comença a prendre consciència.

A més no hem d'oblidar que els abusadors normalment són persones de l'entorn més proper dels nens (pares, oncles, avis, mestres, entrenadors, monitors,…). Raó de més per formar els professionals.

Què podem fer com a pares per prevenir l'abús sexual?

1. Educar en el respecte

El respecte pels drets del menor i pel seu propi cos. Per a això, haurem de respectar-los de veritat:

- Si li fa vergonya despullar-se amb el provador obert a la botiga de roba, ho respectarem i tancarem la porta. No li direm, no passa res, ets petit/a i no tens res a amagar.

- Respectarem la seva decisió de no fer un petó a algun familiar. És veritat que com a pares hem d'educar-los i dir-los que han de saludar quan arriben i quan se'n van, però un petó es dóna, no s'obliga. Cada vegada que jo l'obligo a fer un petó a un adult, li dic “tu no decideixes sobre el teu propi cos, és l'adult”.

2. Ells també poden dir que NO

És important que els deixem opinar, prendre partit de les decisions familiars (les més trivials, les que pensem que poden fer-ho) com per exemple:

- Prefereixes anar al cinema o quedar-nos a casa

- Et ve de gust sortir avui?

- Què prefereixes de postres, meló o poma?

Són petites decisions que els diuen: tu ets important i formes part d'aquesta família. Els ajudes a créixer en l'autonomia i fomentes una bona autoestima. A més si hi ha alguna cosa que no li agrada, és bo que ho digui, que s'expressi:

- No em ve de gust anar a aquest casament!!

- Entenc que no et vingui de gust perquè no hi haurà nens de la teva edat. M'agrada que em diguis el que opines però ja saps que hem d'anar-hi, és la nostra família. Ja veuràs com després t'ho passes bé.

D'aquesta manera, farem que se sentin capaços de dir que NO a les coses que no els agraden. I si a més alguna de les vegades que diu que NO es respecta la seva opinió molt millor.

Si per contra, els tractem sempre com a nens sense tenir en compte les seves opinions i sense deixar que diguin que NO a res, el missatge que els donem és: “l'adult mana i tu no pots dir-li que no”. Penseu en aquest missatge en clau d'abús, estem obrint-li la porta a l'abusador.

3. No fomentis els secrets

Els secrets entre adults i nens no són bons. Podem fer sorpreses a altres membres de la família però no guardar secrets que no es puguin dir a altres. L'abusador sempre fa servir el secret per mantenir la víctima en silenci. Si nosaltres normalitzem el seu ús a casa, de nou els facilitem el pas.

A la nostra família no hi ha secrets perquè són just el contrari d'una bona comunicació.

4. Parla d'abusos a casa

En moments com el bany, pots aprofitar quan facis la higiene dels genitals per parlar-los de la privacitat del seu cos, que un adult no hauria de tocar-los-els. Només els pares i un momentet per rentar-los.

Depenent de l'edat del nen, podràs ser més explícit o menys. En nens a partir de 9-10 anys pots fins i tot explicar-los una història de la teva infància on es va produir abús, o d'alguna notícia que coneguis. En nens més petits pots fer servir contes com:

“Leiko y la mano”

“Ni un besito a la fuerza” (Maite Canal)

Si a casa es parla d'això, serà molt més fàcil que el meu fill/a sigui capaç de dir-m'ho si alguna vegada li passa. No es tracta d'alarmar, es tracta de parlar-ne com es parla de qualsevol altre perill (no has de creuar el carrer amb el semàfor en vermell o si un amiguet et pega fort digues-ho al professor).

5. Sentir que sí i sentir que no

Des de ben petitons els nens saben distingir el que els fa sentir bé del que els fa sentir malament. Hauríem d'ensenyar-los a sentir que sí, sentir que no. De vegades que et raspallin els cabells et fa sentir que sí però altres vegades et donen una estrebada i sents que no. De vegades que t'acariciïn et fa sentir que sí però altres vegades aquestes carícies et poden fer sentir que no. El que et fa sentir un SÍ serà bo per a tu i el que et fa sentir que NO, ho has de parar dient just això, dient NO. Una cosa tan senzilla i tan potent com això s'hauria de parlar a totes les aules de les nostres escoles.

6. Escolta el teu fill/a

Mai no em cansaré de dir-ho a l'Escola de Pares i Mares o a les xerrades. Cal escoltar els nostres fills, encara que ens sembli més del mateix, encara que sigui la desena vegada que s'ha enfadat amb la seva millor amiga en una setmana. El que és important per a ells, és important per a tu. Escolta què vol dir-te i escolta quan et dóna una explicació sobre alguna cosa.

Sempre recordaré una sessió amb uns pares sobre pautes educatives que em deien que la seva filla era molt desobedient (com tots vaig dir jo) i em van explicar el que els havia passat l'altre dia:

- Li vaig dir una i altra vegada que no es pugés a la cadira. Vaig anar-hi i la vaig baixar. Fins a tres vegades. Al final li vaig dir que la castigaria i tot i així ho va tornar a fer. És clar que em desafiava descaradament.

- Li vas preguntar què volia? M'estranya que insistís a fer-ho sense cap finalitat

- No li vaig preguntar però estic segura que volia abastar el seu ósset perquè va ser el que va agafar en pujar.

Podríem haver evitat un càstig i una mala estona, si en comptes d'insistir en la nostra autoritat ens acostumem a preguntar primer per què vols fer-ho? Abans de dir que no.

Si el meu fill/a està acostumat que se l'escolti a casa, serà molt més fàcil que vingui a explicar-nos el que li passa. I quan t'expliqui alguna cosa dolenta que li ha passat, fuig del sermó patern, no necessita que li diguis el malament que ho ha fet, això ja ho sap, només necessita que l'escoltis.

Com puc detectar un possible abús sexual en el meu fill@?

No hi ha un signe identificatiu de l'abús, no existeix una prova ni física ni psicològica que et digui amb un 100% de seguretat que hi ha hagut un abús. Però, per sort, hi ha uns indicadors que com a pares podem tenir en compte per veure si alguna cosa no va bé:

- Problemes de son

- Baixada del rendiment escolar

- Aïllament

- Si de sobte no vol anar al futbol quan sempre hi ha anat súper content. Hem de preguntar-li què passa, no obligar-lo a anar-hi sense més perquè hem pagat el trimestre. Pot ser que sigui per algun altre motiu, però com a pares ho hem d'esbrinar.

- Conductes disruptives (agressivitat, ira, ràbia)

- Vocabulari sexual inadequat per a l'edat

- Tristesa o irritabilitat. És a dir, que es mostri trist o que salti per qualsevol cosa amb ràbia i de manera desproporcionada.

- Que no vulgui anar amb un familiar amb el qual sempre s'hi anava tan content/a. Una vegada més insisteixo, això no vol dir que segur que hi ha un abús, simplement en comptes d'obligar-lo a anar-hi sense més, primer hem d'indagar.