
Com detectar si el meu fill/a està patint assetjament escolar? I com prevenir-lo?
Mireia Navarro Vera
Directora i psicòloga
COPC 10631
Índex
- Com sé si el meu fill/a està sent víctima d'assetjament?
- Canvi en el seu comportament habitual
- No dorm bé
- Té malsons
- Somatitza
- Síndrome del diumenge
- Deixa de banda els seus amics/gues
- Es nega a anar a l'Escola
- Baixa el seu rendiment escolar
- Pèrdua o trencament de material escolar
- Claus per prevenir l'assetjament escolar:
L'assetjament escolar és un tema que preocupa molt els pares i els professors. És una de les causes de suïcidi a l'adolescència i quan sentim una notícia d'aquestes característiques als mitjans de comunicació ens quedem estupefactes. Ens costa entendre que els nostres joves morin per això.
Tot i que ens sembli que el Bullying només es dóna a l'adolescència, la veritat és que els cursos en què és més freqüent són cinquè i sisè de primària i la tendència és a donar-se cada vegada abans.
Com sé si el meu fill/a està sent víctima d'assetjament?
Signes d'alarma:
Canvi en el seu comportament habitual
Els pares coneixem bé els nostres fills i sabem detectar quan es produeix un canvi general en el seu comportament. Un canvi en el seu humor, veure'l més inquiet del normal, més aïllat o que no fa les coses que habitualment feia pot ser un signe que alguna cosa va malament. Tot i que no necessàriament sigui un signe d'assetjament, sí que sol ser un dels primers a aparèixer.
No dorm bé
Li costa agafar el son i allarga l'hora d'anar a dormir, es desperta diverses vegades durant la nit o s'aixeca més d'hora del normal. Quan alguna cosa ens preocupa, solem dormir malament.
Té malsons
Hauríem d'acostumar-nos a preguntar sobre el contingut dels somnis als nostres fills/es. Ens donaran una informació molt valuosa sobre les coses que els preocupen.
Somatitza
Comença a tenir mals de cap, de panxa o marejos. Són queixes freqüents i no responen a cap malaltia o causa clara.
Síndrome del diumenge
El diumenge ja comença a posar-se nerviós/a perquè ja pensa que demà ha d'anar a l'escola. Com amb tots els signes, no significa que tots els nens que es posin nerviosos el diumenge pateixin assetjament, però tots els que el pateixen solen posar-se molt nerviosos el diumenge.
Deixa de banda els seus amics/gues
Un canvi en la relació amb els seus amics de l'Escola és molt característic. Si els deixa de banda o ja no vol sortir tant amb ells o no els convida a casa quan abans ho feia o deixa de parlar d'ells o amb ells. Aquest és un signe d'alarma important.
Es nega a anar a l'Escola
Sempre havia anat content a l'escola i de cop comença a negar-se a anar al col·legi o a posar excuses, inventar-se que està malalt/a o fins i tot en adolescents fer campana. Aquest canvi ens ha de fer sospitar que alguna cosa passa a l'escola. Pot ser assetjament o no, però algun problema hi ha. En nens més petits el que podem notar és que deixen de parlar del que ha passat a classe o que no pronuncien el nom del nen/a que els assetja.
Baixa el seu rendiment escolar
Una baixada del rendiment acadèmic també pot ser signe d'alarma de diverses coses, és un bon termòmetre per veure quan a un nen/a li passa alguna cosa. Començaran a tenir problemes d'atenció i concentració a classe que acabarà repercutint en el seu rendiment.
Pèrdua o trencament de material escolar
És probablement el més característic. Perden amb freqüència material escolar i no donen una explicació clara o el porten trencat. També pot ser que vinguin amb la roba trencada i no sàpiguen com s'ho han fet. Molt lligat a això hi hauria el demanar cada vegada més diners per portar a l'escola, sobretot amb adolescents.
Si detectem signes similars en els nostres fills/es, hem de parlar amb ells però sense culpabilitzar-los ni perdre els nervis. Evitarem frases com:
“Per què no m'ho has dit abans!”
>
“Com has deixat que et facin això?”
Això, en el millor dels casos, que és que el teu fill t'ho digui. Però moltes vegades el que sol passar és que per por de l'assetjador no ho diuen o perquè són massa petits per entendre realment el que els està passant.
El següent pas és parlar amb l'Escola. Ells són els que podran detectar i prevenir l'assetjament. La comunicació amb els professors dels nostres fills és imprescindible. Moltes vegades quan es canvia d'escola un nen/a que ha patit assetjament, torna a ser víctima d'assetjament. Potser sigui perquè és més vulnerable, perquè està superant primer l'assetjament i després el canvi d'escola, d'amics i d'entorn. Per tant, la millor opció és solucionar-ho a la mateixa Escola, sempre que sigui possible.
Claus per prevenir l'assetjament escolar:
-

Educar en la solidaritat, en la tolerància i el companyerisme
- Parlar dels drets humans
- Ser intolerants amb la violència
- No fomentar els silencis ni els secrets
- Ensenyar que ells/es també poden dir NO i els escoltarem. Han de defensar el que pensen i el que els sembla just.
- Demostrar-los que també tenen dret a triar i a opinar deixant que prenguin petites decisions a casa, que participin i se sentin escoltats. La seva opinió ha de ser important per a nosaltres
- Escoltar-los sempre, sigui en el moment que sigui. Han d'entendre amb fets que sempre estarem disposats a escoltar-los, en qualsevol moment i en qualsevol situació
- Evitar els sermons quan ens expliquin que algú els ha pegat o insultat. Perquè els farem sentir inútils i culpables. Així no els ajudem no els transmetem que poden comptar amb nosaltres i la propera vegada que els passi, s'ho pensaran dues vegades abans d'explicar-t'ho.
- Practicar l'escolta activa. Quan ens expliquin alguna cosa, sobretot alguna cosa relacionada amb violència, primer preguntar: Què ha passat, on éreu, qui hi havia, com t'has sentit,…Cal escoltar amb atenció el que ens volen dir i després si creiem que no han actuat correctament, tenim dues opcions: explicar-los el que nosaltres vam fer quan ens va passar alguna cosa similar a la seva edat o buscar junts/es altres opcions d'actuació més bones per a aquella situació, lluny del sermó parental.
Les seqüeles psicològiques de l'assetjament escolar poden ser ansietat, tristesa i símptomes psicosomàtics, però en casos més greus pot acabar en depressió o trastorn d'estrès posttraumàtic. Una cosa que és causa de suïcidi en els nostres joves no ha de ser presa a la lleugera. Nosaltres com a pares hem de promoure xerrades i tallers a les escoles que ajudin a prevenir aquests problemes.
T'hi identifiques amb el que has llegit?
El nostre equip pot ajudar-te. Escriu-nos i t'orientem sense compromís.


