Com despertes els teus fills al matí?

Ets dels que criden i corren de bon matí perquè no arribeu mai d'hora a l'escola o ets dels que prefereixen matinar i anar amb calma?

T'has plantejat mai què és el que vols que recordin els teus fills de la seva infància?

Jo ho he fet moltes vegades i recordo que els meus matins quan era petita eren dels estressats. Sempre anàvem corrents perquè arribàvem tard, recordo nervis, estrès i malestar. I tot i que tenia molt clar que això no ho volia per als meus fills, hi havia matins que s'hi assemblaven molt. Així que un dia em vaig fer un plantejament i em vaig proposar canviar això.

Avui vull compartir amb vosaltres com ho vaig fer.

Vols deixar de córrer i cridar al matí?

Doncs posa-t'hi de valent i segueix aquests passos:

1.Aixeca't abans

Obvi, oi? Necessites més temps per anar tranquil i això només s'aconsegueix si matines una mica més, de vegades n'hi ha prou amb 10 minuts, però aquests 10 minuts canviaran la teva manera de començar el dia. Jo vaig decidir aixecar-me abans i preparar l'esmorzar, quan el tinc llest començo a aixecar tothom. Avanço feina i tinc una estona de tranquil·litat matinal, d'estar sola i en silenci a la cuina. M'agrada el silenci al matí.

2. Desperta els teus fills de bon humor

Començar el dia a crits i amb presses no és una bona manera de començar-lo. És millor fer-ho de bon humor. Per això desperta els teus fills amb 2 minuts de marge perquè sigui un moment agradable, pots ficar-te un dia al seu llit i fer-li pessigolles, un altre dia pots cantar-li una cançó divertida, un altre acariciar-li la careta,…No permetis que el mal humor entri a casa teva de bon matí. Jo recordo que una vegada li vaig dir que jo era la provadora de llits i que havia provat tots els llits de la casa i el seu era el millor, així que havia decidit fer-lo fora per ficar-m'hi jo. Li va fer molta gràcia i de vegades m'ho recorda.

3. Marca tu el temps

Els nens no tenen noció del temps, poden saber que un minut té 60 segons i fins i tot manejar-se amb el rellotge a la perfecció i tot i així no tenir clar que 5 minuts passen volant i que si s'entreté jugant arribarà tard. Si ens passa als adults que quan estem entretinguts se'ns passa el temps sense adonar-nos, com no els ha de passar als nens?

Per tant, al matí, has de marcar molt bé els temps, ara toca les dents, ara toca vestir-se i anar mirant que no s'entreté i se li'n va el sant al cel.

4. Recorda que la responsabilitat és teva

Si arribeu tard és perquè no has fet les coses bé. Ells no poden ser responsables d'això, no podem carregar sobre les seves petites espatlletes el pes d'organitzar bé un matí per arribar a temps. La seva responsabilitat és jugar, aprendre, ser curiosos i fantasiejar. Si alguna vegada em venen uns pares i em diuen: la meva filla de 8 anys es posa el despertador, s'aixeca, esmorza i es vesteix sense que ningú li hagi de dir res i m'espera puntual a la porta amb la motxilla posada, els diré sense dubtar-ho que alguna cosa està passant, una nena tan supersresponsable no toca als 8 anys.

Amb això no vull dir que no tinguin responsabilitats, al contrari, han de tenir les que els toquen. Però no la de calcular el temps per arribar a l'hora.

5. Les ordres no les senten, tenen sordesa selectiva

Els nens tenen un atribut especial i és la sordesa específica per no escoltar el que no els interessa i jo no dic que sigui dolent, segur que és boníssim, així no perden el temps amb ximpleries com rentar-se les dents o posar-se el pijama.

Quan jo dono una ordre, l'he de fer complir. De vegades, per no dir sempre, els nostres fills no ens fan cas a la primera, ni a la segona, ni tan sols a la tercera. La majoria de les vegades ni tan sols ens han escoltat perquè sentir sí que senten però escoltar és diferent. Així que quan jo els dic que es rentin les dents des de l'altra punta de la casa i pretenc que em sentin i que ho facin ipso facto, és que m'he d'haver tornat boja perquè això no ho fan mai.

#### Què he de fer, doncs?

Donar les ordres ben a prop, assegurant-nos que ens presten la seva atenció, avisar fins a 3 vegades i si no fan cas anar pausadament sense alterar-me, agafar-lo de la mà i portar-lo a fer el que els havia dit. Però sense enfadar-me, simplement fent complir l'ordre. Perquè moltes vegades, quan no aconseguim que ens facin cas, el que sol passar és que l'ordre que vam donar es perd en l'oblit i no es fa i això ens resta autoritat cada dia.

CONCLUSIONS

Aquests van ser els passos que vaig seguir i tot i que no sempre ho aconsegueixo, cada dia ho intento i em bastaria amb saber que quan siguin grans i recordin la seva infància, pensin en la provadora de llits i l' esmorzar a la taula i esborrin aquells pocs, però mals matins en què hem hagut de sortir corrents de casa.

I si alguna vegada et passa i has de córrer, inventa't una cursa, a veure qui arriba abans a l'escola. Que el record que els quedi sigui el d'un joc i no el de l'estrès del temps.