L'avi ja no hi és. Com parlar de la mort amb els nostres fills?

Hi ha temes que són difícils de parlar amb el teu fill@, no perquè ells no ho hagin d'entendre, sinó perquè jo no sé com els ho he d'explicar. Un d'ells és la mort: com li dic al meu fill que l'avi ha mort?

Tradicionalment, des de la psicologia s'ha subestimat el poder dels infants per entendre conceptes fonamentals en la comprensió de la mort com la irreversibilitat, universalitat i causalitat. Investigacions recents assenyalen que els infants sí que són capaços de comprendre que la mort és un final (irreversible), que afecta tothom (universal) i que té a veure amb el cessament de les funcions corporals (causalitat). Així que aquests són els elements que hem de recollir en la nostra explicació.

A més, cal tenir molt present que en la infància, el seu pensament no és racional com el nostre, és un pensament màgic, on tot és possible (que els llops entrin per la finestra, que els monstres visquin sota el llit…) i tenen una comprensió literal, és a dir, que encara no entenen gaire bé les metàfores, per aquest motiu hem d'anar amb compte amb frases com: l'avi està adormidet. Podríem generar sense adonar-nos-en una por d'anar a dormir.

No hem de faltar a la veritat, si mentim no confiaran en nosaltres.

Que hàgim de dir la veritat no significa necessàriament que hàgim de ser crus ni poc sensibles.

El que no hauríem de fer és no dir res, no donar cap explicació. Hi ha pares que per protegir els seus fills dels mals moments i de les emocions negatives, els enganyen: “ha marxat de viatge”. Evitar parlar-los d'aquests temes per protegir-los és un error. El que els infants necessiten és seguretat. Si no parlem d'alguna cosa, la seva por i ansietat creixerà igualment. Veuran que passa alguna cosa, que tothom està trist i no entendran per què.

I llavors com els ho dic?

Primer l'explicació:

La vostra explicació ha de contenir els tres conceptes bàsics de la mort:

- Irreversibilitat

- Universalitat

- Causalitat

I podria ser una cosa així:

”L'avi ha estat molt malalt, ja ho saps. El cor estava vellet i no ha pogut bategar més (concepte de causalitat, la mort es dóna per algun motiu). Tots estem molt tristos perquè sabem que quan algú mor ja no tornarà (concepte d'irreversibilitat i universalitat) tot i que sempre tindrem el seu record i tots junts superarem la pena.”

Això és només un exemple, cada família ho ha de dir a la seva manera. Simplement us ho poso perquè vegeu com en una explicació curta poden estar-hi els tres conceptes.

També podem fer servir contes per ajudar-nos a explicar-ho millor. Els que llegiu els nostres articles ja sabeu que sempre fem servir els contes amb els infants, són una gran eina perquè els més petits entenguin el món que els envolta. Aquí us en deixo alguns:

Jo sempre t'estimaré (a partir de 5 anys. Per a la pèrdua d'una mascota)

On és l'avi? (A partir de 4 anys. Pèrdua d'un avi)

Per Sempre (a partir de 4 anys) (Pèrdua del pare o mare)

La mama ha marxat (a partir de 9 anys)

I per últim un llibre per a pares i mestres

Després els rituals

Els rituals sempre ens han ajudat a passar fases importants del cicle vital. Els celebrem perquè ens donen forces per fer passos: les bodes, els enterraments,… Els nostres avantpassats ja ho feien i és que l'ésser humà els necessita. Són una gran manera d'acomiadar-nos d'algú a qui estimem. Si l'infant ens demana anar al tanatori, l'hi permetrem. Si hi ha una malaltia terminal, seria bo avisar-los perquè puguin acomiadar-se quan encara són vius.

Si l'infant és massa petit per anar al tanatori, li oferirem anar a la missa o anar al cementiri un cop hagi passat tot. Si li donem l'oportunitat de participar d'alguna manera en el ritual de comiat l'ajudarem a començar a elaborar el dol.

I per últim el dol

Expressar els sentiments sense por ni vergonya. La tristesa és la millor manera d'elaborar una pèrdua. Com a emoció que és sempre compleix una funció i la seva és que ens mantinguem tancats en nosaltres mateixos, en el nostre dolor, perquè per un moment el món s'aturi i ens deixi plorar.

Per ajudar el nostre fill en aquest procés l'únic que hem de fer és transmetre-li

- Seguretat (encara que això hagi passat, nosaltres som aquí i tot anirà bé, res canviarà i seguirem endavant)

- Un espai per expressar sentiments (si jo expresso els meus, entendrà que ell o ella també ho pot fer, si jo parlo de la mort i de com em sento és més fàcil que el meu fill també ho faci)

- Amor i afecte (mostres d'afecte en aquests moments, un dels millors remeis)

Normalment els infants elaboren bé el dol, podeu veure el nostre article el procés de dol en els infants per tenir més informació sobre aquest tema.

Amb l'ajuda de la família, per norma general, els infants fan bons dols i no necessiten ajuda professional. De vegades, quan la pèrdua és molt important com pot ser la mort de la mare o del pare o de tots dos, la intervenció psicològica és indispensable.

Conclusions

Hem de parlar amb normalitat de la mort, no pot ser un tema tabú a casa. Si a més s'ha produït una pèrdua a la família hem de dir-ho als infants, no poden viure al marge d'aquesta experiència. Es mereixen una explicació que no falti a la veritat, adequada a la seva edat i necessiten participar del procés d'alguna manera, que se sentin part d'això. Acompanya'l en el dol, expressant les teves emocions, plorant amb ell o ella si cal i donant-li la seguretat que tant necessita i tot anirà bé.