Coneix les 9 característiques de la intel·ligència emocional que tots hauríem de potenciar

Parlar d'intel·ligència emocional és parlar obligatòriament de Daniel Goleman. Ell la veu com la clau per a l'èxit professional i personal.

Per què una persona intel·ligent i amb capacitats per a una determinada feina pot no tenir l'èxit esperat? La resposta a aquesta pregunta, si la contestés Goleman, seria la intel·ligència emocional. És a dir, que per a l'èxit professional no n'hi ha prou amb ser intel·ligent i tenir habilitats concretes, a més hem de comptar amb aquesta intel·ligència emocional que serà la que marqui la diferència entre un treballador estrella i un més entre tots els treballadors. Aquesta intel·ligència no es mesura amb els tests d'intel·ligència habituals. És la intel·ligència de les emocions, com les gestiono i les manejo i com em relaciono amb les emocions dels altres.

Però, què és exactament intel·ligència emocional?

És un conjunt d'habilitats, entre les quals destaquen l'autocontrol, l'entusiasme, l'empatia, la perseverança i la capacitat per motivar-se a un mateix. Si bé una part d'aquestes habilitats poden venir configurades en el nostre equipatge genètic, i unes altres tantes es modelen durant els primers anys de vida, l'evidència recolzada per abundants investigacions demostra que les habilitats emocionals són susceptibles d'aprendre's i perfeccionar-se al llarg de la vida, si per a això s'utilitzen els mètodes adequats. O sigui que encara hi ets a temps.

El concepte d'intel·ligència emocional va ser emprat per primera vegada pels psicòlegs americans Peter Salovey i John Mayer l'any 1990, va ser Goleman qui, gràcies al seu best-seller Inteligencia Emocional (1995) enllaç d'amazon per si hi esteu interessats, va fer famós aquest constructe.

Veure a Amazon

Per a qui vulgui aprofundir més sobre el tema. El que jo faré en aquest article és molt més pràctic que teòric. És el que més m'agrada fer:

“acercar la psicología y la teoría a la vida cotidiana para poder aplicarla en nuestro día a día”

9 característiques de les persones amb intel·ligència emocional

Expressen els seus sentiments de forma clara

Coneixen les seves emocions i no les reprimeixen. Són capaces de sentir-les, identificar-les i expressar-les. Són autèntics i sincers. No tenen por de mostrar el que senten. Per això són clars amb els seus sentiments.

Escolten i analitzen les seves necessitats emocionals

Són persones que presten atenció a les seves emocions, si són iguals o diferents o per què sento això davant de tal persona o tal situació. No es limiten a sentir-les sense més, les escolten i les analitzen. Quan alguna cosa ens agrada, tendim a estar més pendents d'això. I a les persones amb intel·ligència emocional els interessen les emocions.

A més escolten les seves necessitats, què em motiva, què necessito per sentir-me bé…És important saber el que necessito per moure'm cap allí.

Saben situar-se bé entre el got mig ple o mig buit

Coneixen bé la teoria del yin i el yang. Tot té la seva part bona i la seva part dolenta. Si centro la meva atenció només en la part dolenta, el pessimisme em governarà i si presto atenció només a la part bona l'optimisme m'encegarà. Per això poden veure alhora el got mig ple i mig buit.

És per això que procuren dirigir l'atenció centrant-se en criteris d'utilitat per a ells mateixos, i no cauen en la trampa d'entrar en un bucle d'optimisme o de pessimisme que atrapi la seva manera de percebre les coses. Dit d'una altra manera, governen el seu focus d'atenció perquè aquest no els governi a ells.

Analitzen la viabilitat dels seus projectes i dels seus somnis

No penseu que per parlar d'emocions, parlem només de deixar-se portar pel que sento. Les persones amb intel·ligència emocional, saben raonar sobre el que senten i quan tenen un projecte no es llancen sense més. Sospesen bé on posen els seus esforços, les probabilitats d'èxit, no els agrada treballar en un marc irreal de possibilitats. Per això no els agafa per sorpresa ni l'èxit ni el fracàs.

Això sí, escolten els seus somnis i d'alguna manera sempre es dirigeixen cap a ells.

Tendeixen a evitar pensar que els altres els volen perjudicar

Quan una persona del seu entorn fa alguna cosa que els perjudica en algun sentit, no solen pensar que la finalitat era precisament perjudicar-los, pensen més aviat que ha estat un efecte col·lateral. No creuen que els plans o les motivacions dels altres passin per perjudicar-los a ells, com si això de per si fos un objectiu buscat. És per això que rarament es prenen els incidents com una cosa personal. Això els ajuda a no quedar-se enquistats en un fet, amb pensaments negatius sobre el mal que em volen fer els altres

Fan autocrítica

L'autocrítica és probablement la millor de les crítiques perquè et fa millorar i aprendre. És molt important aprendre dels propis errors i és una cosa que sembla que de vegades ens costa. Les persones amb intel·ligència emocional tenen tendència a l'autocrítica. Analitzen certes situacions del passat i saben què han fet malament i en què han de millorar. Això els fa conèixer-se millor i sobretot millorar.

Els agrada saber com són les altres persones

Es fixen en com expressen les seves emocions i en com són, sobretot en les persones del seu entorn. No és una cosa que facin forçat, és que els interessa i per això mostren interès i atenció. Això els ajuda a relacionar-se millor amb els demés.

Els agrada conèixer gent nova però s'envolten de persones amb les quals connecten

No perden el temps intentant caure bé a tothom. Gaudeixen coneixent gent nova però acaben envoltant-se de les persones amb les quals senten afinitat.

Conèixer gent nova els agrada perquè veuen altres maneres de veure el món i d'expressar emocions i envoltar-se de gent amb la qual connecten els aporta benestar. No quedar-se encallat en una relació que no acaba de funcionar estalvia molt temps i malestar.

S'automotiven amb facilitat

Quan alguna cosa els agrada, s'emocionen i s'enfrasquen a aprendre coses sobre allò nou que han descobert. A més no hi ha millor manera d'aprendre que experimentar amb què resulta motivador i amb què no. Solen tenir diverses motivacions alhora i les canvien d'una manera flexible. Quedar-se estancat en una cosa que em va motivar molt als 20 anys però ja no em motiva, ens fa sentir nostàlgia i pensar que ja no ens emocionem com abans. Però el problema no és que hàgim perdut la capacitat de motivar-nos amb alguna cosa, el problema és que continuem buscant emoció en les mateixes coses.