7 de cada 10 nens seran addictes a les noves tecnologies a l'adolescència. Com evitar-ho

Segons Marc Masip del Programa Desconect@, el 77% dels joves d'entre 18 i 24 anys són addictes a les noves tecnologies.

Marc i Eva són una parella jove d'uns 35 anys amb dos nens petits. Els agrada sortir en família i solen anar a dinar al mateix restaurant amb freqüència. És un lloc encantador i tranquil, el nadó es queda adormit al cotxet i a l'Erik li donen la tauleta perquè jugui i vegi dibuixos, mentre ells xerren amb els seus amics, una altra família que té una nena de 4 anys i que també gaudeix dels seus dibuixos preferits a la seva tauleta. Què està passant? On queden les relacions personals?

És una estampa molt habitual veure famílies en terrasses o restaurants gaudir d'una estona junts amb els nens immersos en les seves consoles portàtils o les seves tauletes.

És molt fàcil per als pares tenir entretinguts els nens mentre ells prenen alguna cosa o fan les tasques de la llar. Però és un risc i crec que hem de saber com fer un bon ús de les noves tecnologies, perquè, com tot a la vida, té el seu costat bo i el seu costat dolent. No es tracta de demonitzar-ne l'ús, això seria injust i poc realista. El món es mou amb les noves tecnologies i els nostres fills han de saber usar-les. Si guiem el seu aprenentatge, en podem treure molt partit, tenen un gran potencial i formen part de la nostra manera de comunicar-nos amb el món. Una manera ràpida, senzilla i molt potent.

Recomanacions bàsiques per a un bon ús de les TIC:

Tenir en compte l'edat del nen

- Hem de tenir en compte l'edat del nen:

En nens de 0 a 2 anys es desaconsella l'ús de les noves tecnologies (mòbils, tauleta, TV, videojocs.). En aquesta edat el desenvolupament del cervell és vertiginós i està molt determinat per l'estimulació externa que arriba al nen/a. Tan nociva és una estimulació excessiva com una de deficitària. S'ha demostrat que exposar-los a estímuls tan ràpids i tan potents com les noves tecnologies està associat amb dèficit d'atenció, retards cognitius, problemes d'aprenentatge, impulsivitat i disminució de la capacitat d'autoregular-se. Vegeu

A partir dels 3 anys, es recomana un ús guiat, és a dir, sota supervisió, però sobretot amb l'acompanyament dels seus pares. Es tracta de compartir amb ells, de jugar junts, no d'usar la tauleta com una cangur. L'objectiu d'introduir els nens en l'ús de les TIC a tan curta edat, no és altre que el d'aprofitar com de receptius són i les ganes que tenen de compartir amb els seus pares, per ensenyar un bon ús d'aquestes tecnologies. Estudis com el de Guillermo Cánovas ens animen a aprofitar l'oportunitat d'usar bé aquestes noves tecnologies amb els nostres fills: Com? Asseient-nos al seu costat!

Si des de petits, s'acostumen a interaccionar amb nosaltres en l'ús de les noves tecnologies, a l'adolescència ens serà més fàcil seguir interactuant sense que ho vegin com una intromissió. Si els hem educat en el seu bon ús, quan són petits, tindrem molt terreny guanyat quan creixin. A més podem ensenyar-los a aprofitar molt més les TIC i no a usar-les només com un mer entreteniment.

Temps d'ús

- Temps d'ús.

Hi ha estudis que diuen que dues hores diàries ja es considera excessiu. Jo el que recomano és que mai no s'ha de deixar els nens sense temps per jugar a jocs més tradicionals perquè són imprescindibles per al bon desenvolupament del nen. Comptant que avui dia, malauradament, els nens tenen molt poc temps per jugar, cal vetllar perquè un 80% d'aquest temps es facin jocs simbòlics (jugar a cuinetes, jugar amb els cotxets, amb les nines a fer una família o una classe del col·legi…), jocs de construcció, trencaclosques, pintura i manualitats.

L'important és pactar el temps que passaran navegant per internet, veient la TV o jugant als videojocs, sobretot amb els adolescents. Hi ha temps per a tot, fer esport, sortir amb els amics, llegir, estudiar i fer altres activitats. Hem de procurar que els nostres fills dediquin temps a tot i no dediquin massa temps a res, és a dir, no deixar que el seu temps estigui dedicat en exclusiva a l'ús de les TIC.

La tauleta no és una mainadera

- La tauleta no és una mainadera

Ha de ser una eina més per jugar i interaccionar amb els nostres fills. No cal usar-la constantment de mainadera mentre fem altres tasques de la casa, sense un control del que fan ni del temps que passen. Un ús excessiu i en solitari podria propiciar problemes d'aïllament i addicció. Les TIC poden tenir una funció educativa sempre que els pares estiguin presents en el seu ús, en cas contrari la seva funció passa a ser merament d'oci i entreteniment.

Evitar la tecnologia a les seves habitacions

- Evitar l'ús de la tecnologia a les seves habitacions

No és convenient que els nostres fills tinguin TV a les seves habitacions o videojocs. La majoria d'experts recomanen tenir l'ordinador en una zona comuna de la casa. La raó és òbvia, si està a les seves habitacions, el control que poden exercir els pares és relatiu, a més fomenta l'aïllament i la poca comunicació familiar. Si la TV, l'ordinador, la consola… estan en una zona comuna de la casa, s'haurà de negociar quin programa de TV veiem, quanta estona fem servir l'ordinador o quan es juga i quan no. Facilitarà la comunicació i el control parental, a més del temps en família.

Les TIC com a premis o càstigs

- L'ús de les TIC com a premis o càstigs

És molt freqüent usar-los com a premis: “si et portes bé et deixo la tauleta” o com a càstigs: “estàs castigat sense navegar per internet durant una setmana”. Prohibir-ne l'ús les farà més desitjables. Usar-les com a eines d'intercanvi pot ser contraproduent perquè els nostres fills faran les coses per i per usar les TIC i un cop ho aconsegueixin cessaran en el seu afany. No ensenyem un bon ús, els donem més valor del que tenen i, el que és pitjor, ensenyem els nostres fills a fer les coses a canvi d'alguna cosa. Amb això no vull dir que no s'usi mai com a premi o càstig, en situacions que estiguin relacionades amb les TIC serà efectiu usar-ho, per exemple si dos germans s'estan barallant per la tauleta, treure-la fins que arribin a un acord podria ser molt efectiu. Un altre exemple seria deixar veure la TV o jugar a un videojoc després d'haver fet les seves responsabilitats diàries, com a moment d'oci i de descans.

Interessar-se pel que fan

- Interessar-se pel que fan

Quins jocs són els seus preferits? Quines pàgines visiten? Passar temps amb ells mentre usen les noves tecnologies ens donarà informació de les seves preferències i podrem aprofitar per remarcar quins jocs són més educatius, quins estereotips transmet certa pàgina web, com buscar informació, … Educar els nostres fills en el seu ús i estar ben atents al que fan quan estan connectats. Advertir-los dels perills de penjar certes coses a la xarxa i recomanar-los jocs més educatius.

Donar valor a les relacions humanes

- Donar valor a les relacions humanes

La comunicació virtual és un fet, però no ha de substituir mai la relació cara a cara. Fomentar unes bones relacions interpersonals, que surti amb els seus amics, que no es relacioni única i exclusivament per la xarxa. Ensenyar amb l'exemple, passant temps junts, temps amb altres amics i familiars, que aprengui a gaudir d'aquests moments també. Tancar-se a casa i relacionar-se només de manera virtual pot potenciar la fòbia social.

Joc en solitari vs joc compartit

- Joc en solitari vs joc compartit

Sens dubte la segona opció serà més recomanable que la primera. Fomenta la comunicació i es converteix en un suport del desenvolupament social. Una modalitat que s'està usant molt, és el joc en línia. Jugar en línia amb els teus amics és una gran opció. El joc en solitari, perd pel que fa al poder educatiu, sent només un entreteniment sense cap fi educatiu. Els videojocs han de ser apropiats a la seva edat i millor si juguen amb la seva família o amics.

Restringir l'ús de consoles portàtils

- Restringir l'ús de consoles portàtils

Les videoconsoles portàtils faciliten que els nens puguin jugar a qualsevol lloc i en qualsevol moment. El seu ús en moments de trobades familiars, com pot ser dinant en un restaurant, hauria de ser restringit. Els nostres fills s'han de relacionar amb els altres, és l'única manera d'aprendre a desenvolupar les habilitats socials.

Totes les noves tecnologies portàtils poden promoure que els nostres fills no s'exposin a situacions de relació amb els altres i s'aïllin.

També hem d'evitar l'ús de mòbils, tauletes o videoconsoles durant els àpats a casa. Tots junts a taula, hauria de ser un moment de comunicació familiar, si posem la TV o si cadascú està amb el seu mòbil a taula, està clar que no parlarem, almenys no entre nosaltres.

Saber detectar una possible addicció

- Saber detectar una possible addicció

Si has notat que el teu fill/a passa massa temps usant les TIC i no és conscient realment del temps que hi és. Si es mostra més inquiet i irritable del normal, sobretot quan no les pot usar. Si ha deixat de fer activitats d'oci que abans feia per dedicar més temps a les TIC. Si deixa de banda les seves responsabilitats i els seus amics, és probable que s'estigui desenvolupant una addicció. El millor que podem fer si això passa, és parlar amb ell/ella sobre la nostra preocupació i buscar ajuda professional.

En resum: temps junts i dedicació

Com podeu veure, no hi ha fórmules màgiques, gairebé tot el relacionat amb els nostres fills es podria resumir en dues paraules: temps junts i dedicació.