5 secrets sobre la sexualitat femenina que has de saber

Des que Masters i Johnson van definir les fases de la resposta sexual humana als anys 70, no hem avançat gaire més, a part de l'aportació de la Dra Kaplan afegint la fase de desig.

Actualment hi ha un consens generalitzat sobre les diferents fases:

- Fase de desig

- Fase d'excitació

- Fase de plató

- Fase d'orgasme

- Fase de resolució

Tots, tant homes com dones, passem per les diferents fases. L'única que ens podem saltar, sobretot nosaltres, és la fase de desig. Podem iniciar una relació sexual sense sentir abans el desig. A més, un cop iniciada, el desig persisteix durant totes les altres fases i finalitza en la fase de resolució, tancant així el cercle.

Potser, la fase de desig, és la que més diferències té entre homes i dones. Les dones inicien amb més freqüència activitats sexuals sense haver experimentat abans la fase del desig. La intimitat amb la seva parella i l'apropament sexual fan aparèixer el desig juntament amb la fase d'excitació. A més, els estímuls que condueixen al desig sexual són diferents en homes i en dones. En els homes les fantasies sexuals (estímuls interns) són més freqüents que en les dones. I pel que fa als estímuls externs, elles es fixen més en el context (clima, lloc,…) que ells.

Una altra fase on existeix una diferència que no podem obviar és en la fase de l'orgasme. Masters i Johnson van ser els primers a parlar de la capacitat multiorgàsmica de la dona i actualment són molts els autors que han corroborat les seves troballes. El problema, avui dia, és la pressió que tant homes com dones senten a l'hora de tenir orgasme en totes les seves relacions sexuals. Ni tots els encontres sexuals són iguals, ni en tots hem de realitzar el coit, ni estem obligats a tenir orgasme.

Crec que ja va sent hora de parlar d'aquests secrets sobre la sexualitat femenina:

1. Cuida el context

Un clima agradable (música, espelmes,..), un ambient relaxat i un inici pausat faran que cap dona es resisteixi al sexe. No podem oblidar la importància del context per al desig sexual femení. Iniciar les relacions sexuals acariciant directament els genitals és una cosa que encantarà a l'home però no a la dona.

Això no vol dir que sempre hi hagi d'haver una cura especial de l'entorn, però hem de tenir-ho en compte i cuidar la sexualitat tant com hem de cuidar altres aspectes de la parella.

2. Totes les dones són multiorgàsmiques?

La resposta és sí, qualsevol dona pot experimentar diversos orgasmes en una mateixa relació sexual. Però dependrà de moltes coses: de la confiança amb la teva parella sexual (dir el que t'agrada i el que no ajudarà l'altre a encertar més), de la llibertat que et donis a tu mateixa per sentir (si ets capaç d'alliberar-te i permetre't sentir) i del coneixement de les sensacions fisiològiques del teu cos (els canvis que apareixen abans de l'orgasme i que et diuen que es produirà).

3. Les dones són menys actives que els homes?

Tots coneixem les mil excuses femenines per no tenir sexe: em fa mal el cap, estic cansada, ara no…

Aquest fet va molt lligat al desig sexual. En les dones, com ja hem comentat abans, aquesta fase de vegades no apareix abans de l'encontre sexual.

Encara que amb cada generació que passa, aquestes excuses es dilueixen i cada cop ens assemblem més homes i dones, no podem passar per alt que sempre existiran diferències entre ells i nosaltres. Per sort, cada cop més, l'home es preocupa pel plaer que proporciona a la seva parella i la dona ha viscut un alliberament sexual que li ha permès gaudir més del seu cos i del seu sexe. I això és una gran notícia per a ambdós sexes.

4. A més sexe, més desig

Un motor important del desig sexual són les experiències sexuals satisfactòries prèvies. Com més sexe tinc, més conec la meva parella sexual i a mi mateixa i més probabilitat tinc de tenir bon sexe. I aquestes relacions satisfactòries seran les que em predisposin a desitjar més altres encontres sexuals.

Això explicaria aquelles etapes en què augmentem les relacions sexuals i com més ho fem més en volem.

5. L'orgasme és clitorià?

Masters i Johnson defensaven a capa i espasa aquest tipus d'orgasme, creien que sense estimulació del clítoris no podia haver-hi orgasme femení. Avui dia, hi ha molts autors que difereixen d'aquest concepte. Gràcies en part a la troballa del punt G, realitzada pel ginecòleg alemany Ernst Gräfenberg.

El punt G es troba a la cara interna de la vagina. Sobre si l'orgasme és clitorià o vaginal s'han escrit rius de tinta. Hi ha defensors del clítoris que asseguren que el punt G pot tenir una relació anatòmica amb la prolongació interna del clítoris al llarg del conducte vaginal. En fi, jo em quedo amb la idea que la dona, a més de ser multiorgàsmica, pot tenir orgasmes mitjançant l'estimulació tant del clítoris com de la vagina i que a més són orgasmes totalment diferents i tots dos són meravellosos.

Reflexions

Durant segles, a la dona se li va negar gaudir del sexe i ara ens sentim gairebé obligades a tenir multiorgasmes en totes les nostres relacions sexuals. Els extrems mai van ser bons. Jo us convido a gaudir del sexe sense pressions, sense falses expectatives i sense tabús. Cada encontre sexual és diferent i únic, el sexe no és només el coit, és el petó, la carícia i l'entorn. El sexe va més enllà d'un orgasme. No hem de deixar que manipulin més la nostra vida sexual ni per excés ni per defecte ;)