# Síndrome de l'emperador > El teu fill és qui posa les normes de casa? Les seves rabietes són incontrolables? Teniu la sensació que el vostre fill us està dominant? Pot ser que... - **Autor:** eugenia-olego · **Categoria:** Adultos - **Publicat:** 2016-10-04 · **Actualitzat:** 2018-03-02 - **URL:** https://elteuespai.com/ca/sindrome-de-l-emperador/ - _Traducció pendent de revisió clínica._ --- > El teu fill és qui posa les normes de casa? Les seves rabietes són incontrolables? Teniu la sensació que el vostre fill us està dominant? Pot ser que el vostre nen pateixi l'anomenat “Síndrome de l'Emperador”. ## Què és el Síndrome de l'Emperador? El síndrome de l'Emperador o “**fill tirà**” és un trastorn de conducta que presenten els nens mostrant un comportament agressiu majoritàriament cap als pares i aquests no són capaços de controlar-lo. Altres característiques que podem observar serien aquestes: - Nens que tenen **molta ira i ràbia** sobretot quan els pares els intenten posar límits. El normal és que cap als **5 anys** ja sàpiguen verbalitzar i controlar més o menys la seva ràbia. Però en el cas dels nens tirans, no la controlen, **les seves rabietes són exagerades i converteixen la vida dels seus progenitors en un calvari.** - Són nens que estan normalment **enfadats** i algunes vegades **tristos**. - No tenen **empatia**. No els importa com les seves males conductes poden afectar els altres. Com que no desenvolupen empatia, tenen molta **dificultat per mostrar culpa i penediment**. - Són molt **egocèntrics**. Només pensen en ells mateixos. - **Rabietes exagerades i incontrolables**. - **Agressivitat** verbal i/o física cap als altres. - Baixa tolerància a la **frustració**. - No són capaços d'aprendre dels **errors i càstigs**. Davant la desesperació dels pares no sembla que serveixin les renyines i ell busca el seu propi benefici. - Són **mentiders**. - Baixa autoestima. - **Locus extern**. Sempre culpen els altres del que fan. - **Busquen constantment l'atenció** i no només dels seus pares, sinó de tot el seu entorn. - Són **venjatius**. ## Per què els passa això? Molts pares se senten culpables perquè pensen que ells ho han fet malament. Però els experts assenyalen que **hi ha causes genètiques, familiars i ambientals** que ajuden que es desenvolupi aquest trastorn. Quan parlem de causes genètiques, moltes vegades detectem que algun familiar ha tingut aquestes característiques des de petit. A nivell familiar, hi ha diferents aspectes a valorar. Primer, [la permissivitat](/ca/descobreix-quin-model-autoritat-tens-casa-consequencies/), manca d'afecte, separacions, **incoherència en les pautes educatives dels dos progenitors**, escassetat de temps o **sobreprotecció**, podrien ser aspectes que ajudin a aflorar aquest síndrome. Per acabar-ho d'adobar, tenim molt pocs moments per estar amb els nostres fills i això fa que molts pares se sentin culpables i ho “omplin” permetent-los tot. L'ambient també influeix perquè els nens viuen en una **societat materialista i individualista** on prima l'èxit fàcil i desvaloritza aspectes com solidaritzar-se i compartir amb els altres. ## Com tractar-lo? L'única manera d'eliminar aquestes conductes és amb un **tractament especialitzat tant a nivell individual com familiar**. Moltes vegades les famílies pensen que és quelcom que s'“arreglarà” i no imaginen que **aquestes conductes poden arribar a problemes més greus**. Per això és fonamental que es detecti precoçment el problema i demanar ajuda a professionals. Paral·lelament, us facilitem unes **pautes per ajudar a frenar aquests comportaments tirans**: - Ambdós progenitors han d'**anar a la par amb les pautes educatives**. Si això no passa, el nen s'aprofitarà de la situació. - [**Normes molt clares a casa**](/ca/2-raons-per-posar-limits-als-nostres-fills-i-com-posar-els-correctes/). Fonamental perquè observi que hi ha una base de disciplina a casa. - **Les rutines són primordials** en aquest tipus de nens. Hora de llevar-se, vestir-se, menjar, responsabilitats domèstiques, etc. - Acceptar com és el teu fill i visualitzar **solucions i possibilitats davant situacions estressants.** - **No fer servir amenaces**. Això agreuja la seva conducta, a més de potenciar la seva inseguretat. - **Si crida i potineja**, no posar-se a l'altura del nen i **ignorar-lo**. Quan estigui més calmat, se li podrà fer cas. - **No serveix de res reflexionar amb ell** ja que **el nen tirà no està acostumat a la reflexió**. En lloc d'això, cal recordar-li quines normes hi ha i ser ferms. - **Com que no tenen empatia, no serveix dir-li que es posi al lloc de l'altre**. Però sí indirectament anar-lo introduint.