# Les 9 regles d'or per parlar el mateix idioma que el teu fill@ adolescent

> Segur que us ha passat més d'un cop que quan parleu amb el vostre fill@ adolescent sembla que parleu idiomes diferents. No aconseguim entendre'ns i...

- **Autor:** mireia-navarro-vera · **Categoria:** Infantil
- **Publicat:** 2015-02-15 · **Actualitzat:** 2015-02-16
- **URL:** https://elteuespai.com/ca/regles-or-parlar-mateix-idioma-fill-adolescent/
- _Traducció pendent de revisió clínica._

---


Segur que us ha passat més d'un cop que quan parleu amb el vostre fill@ **adolescent** sembla que parleu idiomes diferents. No aconseguim entendre'ns i això quan aconseguim parlar, perquè la majoria de vegades el que hi ha entre ells i nosaltres és un profund silenci. Sembla que ens separa un abisme, però realment no són gaire diferents de com érem nosaltres a la seva edat. **L'adolescència** sempre ha estat mal vista. Frases com aquesta ho demostren:

Els joves d'avui dia són uns tirans. Contradiuen els seus pares, devoren el seu menjar i falten al respecte als seus mestres.

*Sócrates* (470 AC-399 AC) Filòsof grec.

Segles més tard no hem canviat gaire d'opinió. Però no tot és tan simple. És una etapa difícil, de molts canvis físics, psicològics i hormonals. Però és injust simplificar-ho amb aquest tipus de frases. Ser adolescent no és fàcil i ser-ne el pare ho és encara menys.
Hi ha una cosa que ens pot ajudar a entendre'ls i és recordar quan nosaltres teníem 15 anys, què sentíem, com vivíem les coses, tot era molt exagerat, el dolent era dolentíssim i el bo era boníssim, els amics eren amiquíssims o eren el pitjor dels enemics. No hi ha termes mitjos, tot es viu en els extrems. Entendre què senten ens acostarà més al que pensen, entendre aquesta època de canvis ens acostarà més als nostres fills.
Però avui aniré més enllà, descriuré les regles bàsiques que ha de tenir l'idioma que fem servir en parlar amb **els nostres fills:**

## 1. Evita els sermons

Ens passem el dia dient com han de fer les coses perquè no cometin els mateixos errors que nosaltres. Quan els nostres fills ens expliquen alguna cosa de la seva vida, la nostra primera reacció no pot ser la del retret, la del sermó o la de dir què haurien d'haver fet en lloc de….
**Això talla de soca-rel tota comunicació amb els nostres fills**. Hem d'evitar deixar anar sempre un sermó. No passa res si cometen algun error. Quan ens explica alguna cosa que ha fet malament, la nostra primera reacció és l'enuig i moltes vegades ja hem deixat anar el gran sermó a la seva segona frase. Si ens controlem i el deixem parlar, potser ens sorprengui la seva maduresa, pot ser que ja hagi après la lliçó i per tant no caldrà el sermó. Podem preguntar-li com se sent i com ha pensat arreglar-ho i oferir-nos per si ens necessita. Així ens assegurem que quan es fiqui en problemes tornarà a comptar amb nosaltres.

## 2. Escolta atentament

Escoltar significa escoltar. Hi ha un proverbi xinès que diu que *tenim dues orelles i una boca, per escoltar el doble del que parlem*. Quan el nostre fill vol parlar amb nosaltres és perquè ho necessita en aquell moment, no pot esperar. Hauríem de deixar el que estem fent i escoltar atentament el que ens vol dir. Així coneixerem bé el que li passa, el que sent i el que el preocupa. Moltes vegades els preguntem esperant treure tota aquesta informació i poques vegades aconseguim una resposta més llarga que un monosíl·lab. Aleshores, per què deixem escapar l'oportunitat d'escoltar quan ens parlen?

## 3. Explica'ls les teves històries

Tu digues-li: quan jo tenia la teva edat hi havia un amic meu de classe que…..i veuràs com crides l'atenció del teu fill. Més que un sermó buit, dona-li una vivència teva, explica-li el que tu vas fer i com et vas sentir. Parla-li d'emocions, s'entenen molt millor que els sermons.

## 4. Crea espais de comunicació

Menjar en família, anar al cinema junts, compartir alguna afició o acompanyar-lo a alguna activitat extraescolar, són moments que propicien la comunicació. Si tu gaudeixes d'aquest tipus de trobades a casa, et serà molt més fàcil conversar amb el teu fill/a. Si no en tens, ha arribat el moment de crear-los!

## 5. Tot el que li importa és important

![problemes amb la família](/images/blog/2015/02/amigos-problema.webp)

Quan ens expliquen alguna cosa que els ha passat, hem d'entendre la importància que té:

La Maria s'ha discutit avui amb la seva millor amiga i arriba plorant a casa. La seva mare, que ja ha vist aquestes baralles gairebé cada setmana i que ja sap que l'endemà tornaran a ser amigues, no li dona importància. I la Maria li retreu:
*"Mai et preocupes pel que em passa, sempre em dius que són ximpleries i que demà tornarem a ser amigues!"*
La mare de la Maria, possiblement té raó, però això no li serveix a la seva filla perquè ella està desconsolada i busca el suport incondicional de la seva mare.
Tot el que és important per als nostres fills, importa, encara que sigui als ulls d'un adult, un fet insignificant. Hem d'escoltar-los i donar-los la importància que per a ells té.

## 6. No facis servir crits

![parlar el mateix idioma que el teu fill](/images/blog/2015/02/comunicacion-no-grites.webp)No hem de [fer servir els crits](/ca/5-raons-per-deixar-de-cridar-els-fills-10-claus/) per imposar les normes perquè provocaran més ira i més rebel·lia en l'adolescent. Ara ja poden raonar, comencen a fer servir la ment com la d'un adult. Hem d'explicar les normes, consensuar-les amb ells i fins i tot negociar-les.
Si quan el nostre fill/a ens explica alguna cosa que ha fet malament a l'institut, el primer que sent són els nostres crits i els nostres retrets, aconseguirem dues coses: una, que no ens escolti i dues, que no ens torni a explicar res.
Un adolescent valora molt que el tractin amb respecte i els crits són la pitjor falta de respecte que els podem mostrar.

## 7. No comparis

No els comparis amb els seus germans ni amb els seus amics. Quan els comparem els estem dient: *"no m'agrada com ets, els altres ho fan millor"*. Això no motiva, al contrari, genera poques ganes de millorar, perquè etiqueta la persona: ets dolent en això, si ets dolent en alguna cosa, l'esforç no hi cap perquè una etiqueta ens diu com ets i això dona la sensació que no es canvia. Però si tu li dius: "sé que pots fer-ho millor", li estàs dient que confies en la seva capacitat de fer les coses bé i això sí que mou al canvi, això sí que els motiva a treure la millor versió de si mateixos.

## 8. No interrompis:

Deixa que acabi, no t'avancis encara que sàpigues el que ve després de la primera frase. Si no deixes que acabi, no se sentirà mai escoltat i faràs que se senti constantment jutjat.

## 9. No oblidis que ja no és un nen:

**Tracta'l com un adult**, sobretot davant dels seus amics. Evita sermonejar-lo o criticar-lo davant de la gent. Respecta el seu espai personal i les seves opinions, no vulguis sempre imposar les teves, qui sap potser té raó i has de canviar el teu punt de vista.

És veritat que en l'adolescència el grup d'iguals és el més important. En la infància la família és l'eix central dels nostres fills i nosaltres som els seus herois. En l'**adolescència**, ja veuen els nostres defectes, ja no som els seus herois, ja no els podrem curar una ferida a petons i això és una pèrdua que hem d'assumir. Però no tot està perdut, els adolescents segueixen necessitant la seguretat de la llar, per a ells és important estar bé amb la família i poder comptar amb ells i encara que no els agradin les mostres d'afecte en públic, recorda que sí que les acceptaran en la intimitat, així que no deixis de donar-les-hi. Les mostres d'afecte són la millor comunicació no verbal que els podem oferir als nostres fills, però recorda no fer-ho mai davant dels seus amics ;)