# Què haig de fer si el meu fill@ té por? > Tots els pares passem per aquesta etapa en algun moment de la infància dels nostres fills. La por és una emoció que neix amb nosaltres i també... - **Autor:** mireia-navarro-vera · **Categoria:** Infantil - **Publicat:** 2017-01-26 · **Actualitzat:** 2017-01-30 - **URL:** https://elteuespai.com/ca/que-haig-de-fer-si-el-meu-fill-te-por/ - _Traducció pendent de revisió clínica._ --- **Tots els pares passem per aquesta etapa en algun moment de la infància dels nostres fills**. La por **és una emoció que neix amb nosaltres i també creix amb nosaltres**, madura i evoluciona alhora que madurem nosaltres. **És una emoció adaptativa,** ens ha salvat en moltes ocasions de perills reals, segur que als nostres avantpassats els va servir en més d'una ocasió. **Però la por mal portada paralitza** i no ens deixa avançar ni als adults ni als nens. Però avui toca parlar d'infància: ## Quan m'he de preocupar per la por del meu fill@? Les pors són normals. Han d'aparèixer en els nostres fills. Només m'hauria de preocupar si el meu fill@ té moltes pors que li generen un malestar excessiu o pors que no li toquen per edat. ### Pors segons l'edat del nen: **Als 9 mesos** sol aparèixer la **por als desconeguts**. Al principi el nadó se'n va amb qualsevol, encara que reconeix els seus pares i familiars, no té problema a anar als braços d'un desconegut. A partir dels 9 mesos, de vegades abans o fins i tot de vegades després, apareix aquesta por i **el nostre nadó plorarà si l'agafa algú que no coneix.** **A partir dels 18 mesos apareix la por a la separació**. El nen té por de separar-se dels seus pares o de les figures d'aferrament. **És quan munten el número a la guarderia i patalegen i ploren quan se separen de tu**. Aquesta por dura més en uns nens que en altres. El millor és no mostrar ansietat quan els deixem amb algú, parlar-los amb calma dient que tornarem a recollir-los després i acomiadar-se ràpid. No val sortir d'amagat. És una por a la qual s'han d'enfrontar. Al final veuran que sempre tornes i comprendran que no desapareixeràs. **![por als monstres](/images/blog/2017/01/yomataremonstruosporti-300x200.webp)Als 2-3 anys apareixeran la por al llop, als monstres, a la foscor, a quedar-se sol a la seva habitació**. Són pors encara irreals, plenes de fantasia i imaginació. **A partir dels 7 anys les pors es tornen més reals**, són pors que podrien passar (un llop no vindrà a casa nostra però un lladre…), s'assemblen cada cop més a les pors d'un adult. Por que entri un lladre, a les catàstrofes naturals, a un incendi,…. Persisteix la por a la foscor i a quedar-se sols també. **I d'adults**, ja les coneixeu, oi? Por al fracàs, a quedar-te sol, que li passi alguna cosa als teus éssers estimats…En fi, que no ens en lliurem. ## Què puc fer per ajudar el meu fill? ### 1. Identifica la por, posa-li nom Preguntar a què té por. La finalitat és identificar l'emoció i posar-li nom. Això que sents és por i tots la tenim, és una cosa normal. Així [**eduquem els nostres fills en les emocions**](/ca/emocions-a-casa/) I sobretot escoltar sense jutjar. Que ens expliqui exactament a què té por amb pèls i senyals. Parlar amb ells de la por com si fos una cosa normal i dir-los que nosaltres també tenim de vegades por. **Valent no és el que no té pors, és el que tot i tenir-les s'hi enfronta** ### 2. No donis explicacions racionals **Les pors són irracionals**. Quan tu intentes calmar el teu fill dient-li: > “No tengas miedo si los lobos no pueden venir a casa, si vivimos en un tercero en medio de la ciudad!! Los lobos no trepan por las ventanas y no viven en las ciudades, ni siquiera en las montañas más cercanas” Això no serveix de res, perquè **en la seva imaginació els llops volen i entren per les finestres i els monstres existeixen i estan sota el seu llit.** **Si ni quan som adults ens serveixen les explicacions racionals, imagina't de nens!** Millor dona-li una solució imaginativa o encara millor, pregunta-li: > **“¿cómo crees tú que podemos acabar con ese lobo?”** La seva pròpia solució serà la que funcioni per molt inútil que sembli, sobretot si li diem: > **”qué buena idea has tenido! Seguro que funciona”.** ### 3. Ajuda'l amb un conte No hi ha millor forma de comunicació en la infància que els contes. Amb ells aprenen a gestionar les seves emocions i troben solucions per enfrontar-se a les seves pors. Aquí us deixo una selecció dels millors contes segons l'edat dels nostres fills: **De 0 a 5 anys:** **Por a la foscor:** **A partir de 6 anys:** ### 4. Parla-li de les teves pors Si li dius que tu de petit també tenies algunes pors i en parles de manera natural, **entendrà que tenir por és una cosa normal**, que no és pitjor que els altres per tenir-ne. **A més li pots explicar com vas superar aquella por** que tenies als 8 anys, li pot servir d'exemple. **Parlar de la por a casa els transmet que la família és el millor lloc per parlar del que ens espanta**, que pot parlar del que és bo però també del que és dolent, que ningú el jutjarà, un lloc on sentir-se entès@ i protegit@. ### 5. Acompanya'l perquè no s'hi enfronti sol@ **Si té por d'anar al lavabo sol@, no l'obliguis a fer-ho, encara que sàpigues que la por s'ha d'enfrontar. Al principi, hauràs d'acompanyar-lo i anar-lo animant perquè s'atreveixi a anar-hi sol@.** “ Va, jo t'acompanyo i quan et sentis més segur@, t'esperaré fora” Un cop superat això, l'acompanyarem fins al passadís i així successivament fins que es vegi amb forces per anar-hi totalment sol@. Si té por a la foscor, podem comprar una llanterna de la sort junts, que guardarà molt a prop del seu llit i l'encendrà per combatre la seva por. **La idea és que se sentin recolzats per nosaltres i no ridiculitzats.**